L'arribada d'immigrants i refugiats ha estat un dels protagonistes dels informatius d'estiu. No és una cosa nova, la Unió Europea porta anys fent una mala gestió d'aquesta realitat. L'augment del populisme de l'extrema dreta en les eleccions és un indicador. En els temps d'hegemonia del centre progressista extrem es parla poc dels factors profunds per a entendre l'èxit de la dreta populista. El discurs d'oportunitat política, expressant una superioritat moral, prefereix criticar al votant d'extrema dreta des d'un humanitarisme teòric-filosòfic a oposar-se al neoliberalisme, que és l'arrel del veritable problema.

I és que mentre alguns ciutadans gaudeixen més sovint dels beneficis que aporten els immigrants, uns altres veuen dificultats en el dia a dia. Una part significativa de la classe mitjana difícilment podria pagar el personal de neteja domèstica i la cura de familiars dependents si no hi hagués immigrants, almenys en el mateix nombre d'hores que ara. A les classes més humils se'ls exigeix un màster en economia, perquè entenguin que l'empitjorament de les seves condicions de treball no és principalment per l'arribada d'immigrants, sinó pel capitalisme neoliberal (en abstracte!). la conseqüència, si no se'ls diu directament que és qüestió de meritocràcia i que són mandrosos. Les classes de treballadors empobrits han de saber del matí a la nit que no són el segment social més vulnerable i, per tant, han d'estar disposats a compartir part de la seva petita porció de pastís amb els nouvinguts. Per si tot això fos poc, el centre progressista extrem creu que les classes baixes han de ser elegants en interculturalitat per a relacionar-se amb els nous habitants, en els barris i escoles abandonats per la classe mitjana rica.

La veritat és que els habitants dels barris pobres no seran elegants en el progressisme, però estan adquirint experiència. Malgrat els problemes, cada vegada són més les relacions que s'estan duent a terme sense el suport de la majoria dels discursos morals. Les classes mitjanes il·lustrades han obligat a les persones que exerceixen una autèntica interculturalitat, a més de la segregació de sòl urbà, a patir segregació escolar, de manera que, igual que estan obligades a mantenir un nivell educatiu més baix, estan sistemàticament excloses de les xarxes socials privilegiades.

No és rar que hi hagi problemes de convivència en els barris, com no és rar que es generin impaciències quan hi ha dúmping salarial o hi ha competitivitat per subvencions. Per exemple, per què per al progressisme hegemònic és prioritari l'actitud del Govern hongarès amb els immigrants i refugiats que no volen estar en aquest país i no les 150 persones que cada any moren de fred en les seves llars en aquest mateix país? En aquests problemes socials crida l'atenció l'extrema dreta, que ofereix una recepta senzilla per a estigmatitzar i perseguir els immigrants. És un argument estèril, sabem que això dels immigrants no és un problema estructural. La història de les persones és la història de les migracions, tots som o hem estat immigrants. La qüestió és que no hi ha voluntat de fer front al discurs de l'extrema dreta amb un discurs i una praxi radical contra el neoliberalisme. Els rics sempre han gaudit de l'acte-satisfacció de l'ajuda humanitària amb els pobres i crec que hi ha alguna cosa semblança a aquest dia en els discursos i praxis hegemònics a favor dels immigrants.

Per a vèncer a l'extrema dreta cal parlar dels problemes materials de la gent (habitatge, salaris, repartiment de la riquesa…) i al mateix temps cal lluitar contra la segregació. No tenir papers per a treballar és segregar i això abarateix el preu de la mà d'obra. De manera similar cal acabar amb la segregació urbana i escolar per a millorar la seguretat, facilitar el coneixement mutu entre diferents i promoure la justícia social.