L'Església ha estat exempta d'acreditar els seus béns des de 1946 fins a 2015. Bastava que el bisbe el considerés vàlid. Per tant, ara coneixerem quin ha estat l'apropiació massiva de béns públics i privats. Però ja sabem que aquestes immatriculacions arriben a milers d'edificis i terres –en molts casos terres comunals–: hi ha qui opina que en tot l'Estat espanyol s'han sumat entre 40.000 i 60.000 a la gran llista patrimonial de l'Església, la qual cosa suposa el 2% del PIB de l'Estat, segons la consultora PWC.

En Hego Euskal Herria han sorgit iniciatives ciutadanes a favor del patrimoni públic per part de la Plataforma de Protecció del Patrimoni de Navarra i de diverses institucions –parlaments de Vitòria-Gasteiz i Iruñea–. Gràcies a aquestes iniciatives, sabem que a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa s'han inmatriculado almenys 505 patrimonis durant aquest període i a Navarra s'han inmatriculado 1.087. L'Església ha registrat un total de 1.592 patrimonis –són més de tres per municipi–. Molts d'ells són temples religiosos i ermites, però també hi ha solars, parcel·les, places, frontons, camps de futbol, cementiris, ruïnes, pinedes, olivars...

Tot això demostra que l'Església, a través del temps, s'ha fet, en molts casos de forma ilegitima, amb el patrimoni privat i públic. És hora que s'aclareixi d'una vegada per sempre el que ha passat, i una vegada que es fes pública aquesta llista oficial, l'Església hauria de treballar sense cap legitimitat per a començar a retornar el patrimoni retirat. Que compleixi amb els seus manaments. El setè diu així: “No robaràs”.