Com moltes dones, Urreta no creia que tingués una vida que pogués tenir importància per a ningú. Nerea Azurmendi va explicar que va haver de tirar una mica perquè en l'hivern de 2005 el Bidegile li contés la seva vida per a la sèrie de llibres: “La donostiarra Maritxu Urreta Zulaika no entén molt bé per què les seves vivències poden tenir gens d'interès. No li agrada parlar de si mateix (...) El propi viatger? No ho creu així. No ha fet més que el seu camí”. En el fullet Maritxu Urreta 1905 (disponible en internet), que compta amb una vintena de pàgines, queda clar que no va ser la dona habitual de principis del segle XX. Els passos donats per la seva afició no eren els de qualsevol dona a principis de segle.

Amb sis idiomes i traductor de basc

Urreta havia de ser un bon estudiant, sobretot li agradava aprendre idiomes. Fins als 16-17 anys va treballar en el col·legi Sant Bartolomé de Donostia-Sant Sebastià i allí va començar a estudiar francès i anglès. En aquella època, amb 19 anys, se'n va anar a Anglaterra a millorar l'anglès. A continuació va començar a estudiar italià i alemany, ja que volia llegir llibres escrits en el seu idioma original. De fet, sent jove era capaç de parlar sis idiomes, a més dels quatre que hem esmentat, parlava en basc i castellà.

Havia rebut el basc de casa, verbalment s'entendria, una altra cosa és escriure. En aquella època molts dels alfabetitzats en basc no ho serien. Urreta, no obstant això, va rebre dels seus pares l'amor per l'idioma i tenia clar que volia aprendre a escriure. Una vegada li van parlar de María Dolores Agirre, escriptora i mestra que impartia classes de basca en Donostia-Sant Sebastià. Va aprendre a escriure amb ell, a vegades amb companys de classe i altres vegades sol. A Nerea Azurmendi, autora del llibret Maritxu Urreta 1905 (Bidegileak), li va confessar en 2005 que estimava el basc d'Agirre, sense malapteses, sense castellanismos i sense mordacitat.

Va treure profit del que havia après. En 1960 va traduir al basc una obra del seu amic Luis Muñoyerro, el fill solar de Lartaun (Kuliska Sorta, editorial Zarauzko Itxaropena). El següent llibre que va traduir també va ser de la seva companya Muñoyerro, i llavors ho va fer al costat de la professora María Dolores Agirre. El llibre de ciència-ficció titulat En la lluna també es parla basca i la versió en basca (també en basca en Illargia) es va publicar juntament amb la versió en castellà. Les il·lustracions van ser realitzades pel propi Urreta. En 1976 va començar a traduir al basca editorials de la revista de la Societat Fotogràfica de Guipúscoa.

L'any 1997, EIZIE Euskal Itzultzaile, Zigortzaileak eta Interpretarien Elkartea li va atorgar el títol de Traductor d'Honor i es va comprometre a recopilar en un llibre els fragments de traducció d'Urreta i dels altres set que li van ser nomenats al costat d'ell. Doncs bé, Urreta va fer una traducció pròpia per a l'Antologia de la Traducció. Amb 82 anys complerts, va portar de l'anglès al basc el poema The White Cliffs de l'escriptora estatunidenca Alice Duer Miller (1874-1942). El blanc vessant de la mar li havia posat el títol.

Influència dels pares

Aita, Mikel Urreta. Maritxu Urreta va mostrar des de petit una gran curiositat i en aquest afany dels pares per desenvolupar moltes aficions, sobretot el pare, van jugar un paper fonamental. Nascut en Urnieta, va ser regidor a l'Ajuntament de Sant Sebastià en 1913 i diputat per Guipúscoa en 1915. Va ser president del Guipúscoa Buru Batzar. Entre altres coses, impartia conferències en basca sobre política, sobre basca i sobre agricultura. Era euskaltzale i de diferents maneres va intentar impulsar el basc. Membre de l'associació Eusko-Esnalea, va participar directament en l'assemblea d'Oñati de 1918 que va suposar la creació d'Euskaltzaindia i Eusko Ikaskuntza. Va ser president de l'associació cultural Euskaltzaleak de Sant Sebastià.

María Zulaika, mare. La mare i l'àvia d'Urreta també van estudiar en el col·legi Sant Bartolomé. María Zulaika, com el seu marit, va ser una emprenedora al llarg de la seva vida. Va ser cap de la “Associació de Dones” de Guipúscoa i va treballar amb les dones dels pescadors de la molla donostiarra. María Zulaika tenia nou germans, entre ells José Gonzalo, que després seria Aita Donostia. n