argia.eus
INPRIMATU
Servirà el càncer de Dewayne Johnson per a prohibir la Roundupa?
  • Monsanto haurà de pagar 289 milions de dòlars a un empleat municipal de San Francisco pel càncer que pateix Roundup, el qual ha causat la mort de l'home. Així ho ha determinat un tribunal californià el passat 11 d'agost a la sala Multibox d'EITB. La sentència històrica ha tornat a treure al debat públic l'herbicida químic més consumit en el món que porta anys sent sospitós. Servirà per a prohibir el que és un dels pilars de l'agricultura industrial? O continuaran sent cecs els agricultors professionals i amateurs?
Pello Zubiria Kamino @pellozubiria 2018ko abuztuaren 30a
NBC katearen irudietan, Dewayne Johnson ondoan duela munduko laborari eta baratzezain orok ezaguna duen ‘Roundup’ pote bat. 46 urteko Johnsonek, bi gaztetxoren aita, Ez-Hodgkin linfoma oso aurreratua dauka. Hiru urtez erabili zuen pozoia eskola publiko ba
NBC katearen irudietan, Dewayne Johnson ondoan duela munduko laborari eta baratzezain orok ezaguna duen ‘Roundup’ pote bat. 46 urteko Johnsonek, bi gaztetxoren aita, Ez-Hodgkin linfoma oso aurreratua dauka. Hiru urtez erabili zuen pozoia eskola publiko bateko berdeguneetan udal langile lanetan. Hartu behar duen kimioterapia ordaindu ahal izateko bere emazteak bi lan egin beharra dauzka. Kaliforniako epaitegiak Monsanto deklaraturik minbiziaren eragile, konpainiak iragarri du helegitea aurkeztuko duela.

És una decisió històrica la que ha adoptat un jurat compost per ciutadans californians que, per primera vegada, una sentència estatunidenca vincula el glifosato utilitzat per a matar males herbes d'hortes i cultius, conegut comercialment en la seva majoria com Roundup, amb el càncer. El jurat ha considerat provat que als 46 anys li va influir el Limfoma Roundup de Dewayne Johnson, que li han anunciat pocs mesos de vida, a causa del seu ús en treballs de jardineria per a l'ajuntament de San Francisco.

La sentència també pot tenir conseqüències importants a Europa, ja que segons la legislació comunitària no es poden comercialitzar productes fitosanitaris que continguin efectes cancerígens. O, si no, que el vent se l'emportarà al costat de les notícies de vacances més tumultuoses d'agost de 2018?

Sobre el tema, l'emissora France Culture ha entrevistat dos experts, la periodista de Le Monde Stéphane Foucart, guardonada amb informació reservada de Monsanto, i la professora de la Universitat de Normandia Emilie Gaillard, membre del judici popular a Monsanto a la Haia 2016. Hem resumit les seves anàlisis.

La sentència d'agost dels jutges de Califòrnia es basa en un succés ocorregut fa dos anys. En 2015, el Centre Internacional per a la Recerca del Càncer IARC, branca de l'Organització Mundial de la Salut, va establir com a “probable” que el glifosato pugui provocar càncers en éssers humans. Des de llavors, 4.000 famílies han presentat querelles als Estats Units com a responsables de les famílies que sofreixen els limfomes d'Ez-Hodgkin contra Monsanto.

Per a fer front a la crisi, Monsanto i tota la indústria agro-química en general han dut a terme una intensa campanya de lobby durant dos anys per a contrarestar l'informe de la IARC. I han aconseguit que tant els responsables de seguretat alimentària de la Unió Europea com dels EUA posin en qüestió l'informe de 2015 de la IARC.

“Això demostra –diu Foucarte- el divorci greu que hi ha entre la ciència acadèmica i la ciència reguladora d'una banda. El primer [grup d'experts reunit per la IARC] estudia el tema de manera clàssica, analitzant i contrastant hipòtesi. Però la ciència que tenen en compte les autoritats reguladores d'Europa i els EUA és la que creguin els propis industrials per a demanar permisos, la ciència controlada”.

Els papers interns desclassificats per ordre dels jutges dels EUA en 2017 van permetre conèixer millor la manera de funcionar de la ciència controlada disfressada d'acadèmics famosos. En ells es constatava que els propis investigadors de la multinacional Monsanto també porten temps preocupats pels seus productes, però els investigadors responsables asseguren que no convé interferir en les vies que poden posar en perill la comercialització d'aquests productes.

El lobbygismo que fa Monsanto pels seus productes recorda el que feia fa 40 anys la indústria del tabac, però en grau més alt. En els documents interns trobats a Monsanto en 2017 per ordre judicial, s'ha demostrat que la recerca per a blanquejar el Roundup va ser creada per la pròpia empresa de manera expressa i -pagada- s'encarregava de signar a científics coneguts perquè els publiquessin sota el seu nom en revistes científiques. Alguns d'aquests informes són alguns dels principals que han justificat durant anys l'absència de risc del glifosato.

La major part de l'agricultura 'yonki' del verí

Des del punt de vista del debat científic, els documents secrets de Monsanto obtinguts en 2017 van aclarir molt el tema: si l'empresa qüestiona tota la documentació que ha difós en el parany, la ciència que el glifosato és perillós apareix molt més transparent. I aquest mes d'agost els jurats de San Francisco han establert la jurisprudència a través de la sentència amb el que s'ha dit per la IARC.

Però trigarà molt a arribar a una sentència definitiva. Monsanto, recentment comprat per la multinacional alemanya Bayer, té un exèrcit d'advocats i farà apel·lació. El Roundup és clau en l'esquema de la indústria de l'agro organitzat sobre transgènics, les granges gegants i el mecanitzat.

La sentència de Califòrnia ha portat a l'actualitat el treball del Tribunal Monsanto, que es va celebrar a la Haia en 2016. En l'anàlisi dels riscos i danys del Roundup en la capital holandesa, a més d'una important labor pel delicte d'ecocidi, el jurat va posar de manifest la necessitat que les autoritats mundials s'enfrontin a un nou fenomen: que els riscos d'un producte condicionin les vides de les persones futures.

Segons Emilie Gaillard, que va participar en el Jutjat Monsanto, està succeint amb glifosato i altres pesticides en general molt similars al que ha succeït durant anys amb l'amiant: malgrat els danys que va sofrir durant dècades la indústria de l'amiant, s'ha demostrat que els riscos no estan prou provats d'una banda i que no hi ha millor alternativa a través de la pressió dels agricultors per a això.

El cas és que la legislació europea reconeix el principi de precaució, és a dir, que si existeix una sospita fundada sobre el risc que un producte pot presentar per a l'home o el medi ambient, les autoritats han d'actuar d'acord amb el principi de precaució, prohibint la comercialització en cas necessari. En aquest sentit, el Tribunal Monsanto de la Haia, avançant un pas de l'acusació retòrica de la multinacional, va deixar a les autoritats plenament preparats els seus arguments jurídics per a prendre decisions polítiques.

No obstant això, la sentència de Califòrnia, canviarà les coses? A quina velocitat? El glifosato és el producte fitosanitari més venut i utilitzat en el món. Cada any s'utilitzen en el món unes 800.000 tones. La majoria dels pagesos, almenys d'importància econòmica, s'han acostumat a controlar les herbes dels seus camps i hortes amb Roundup, no podrien funcionar sense ell.

Però el glifosato, a més dels pagesos, té molts ionquis més. Les administracions públiques han repartit el Roundup en el manteniment de marges de vies, carrers, parcs, etc. Els horticultors aficionats són altres emmetzinadors fanàtics que, com els herbicides, propaguen incontroladament tots els pinxos de la classe. Després de tant de renou, encara que sembli increïble, el pot de mig quilo de Roundup s'embeni lliurement en els comerços d'Euskal Herria: el carnet que atorga l'administració per al maneig de verins perillosos no és necessari en xifres inferiors al quilo. Curiós: Si et demanaran que compris un brou bordelès que està aprovat en agricultura ecològica!

(Aquest vídeo, difós pel grup ecologista gallec ADEGA, mostra com un comboi de la xarxa pública ferroviària espanyola ADIF es frega a Galícia amb glifosato, igual que molts altres serveis de l'administració)