Tòquio, a l'ombra de la bomba atòmica
- Naixement 6 d'agost de 1945. L'Exèrcit dels Estats Units va llançar una bomba atòmica a la ciutat del Japó, on va ser detingut. Tres dies després es va llançar una altra bomba contra Nagasaki. Harry S. El president dels Estats Units, Truman, va justificar l'atac amb una condemna a la meitat: accelerar la fi de la guerra i salvar moltes més vides a canvi de les morts d'Hiroshiman i Nagasaki. Però sota l'ombra d'aquestes excuses i dels gegantescos fongs de les bombes atòmiques, el més mortífer bombardeig de tots els temps va quedar confús.
Va ocórrer a Tòquio uns mesos abans, en la matinada del 9 al 10 de març de 1945. Els 334 B-29 dels Estats Units van llançar 1.665 tones de bombes incendiàries. Aquestes bombes, formades per fòsfor blanc i napalm, van provocar el sotrac previst pels assaltants, ja que la fusta i el paper són els principals materials de construcció tradicionals japonesos per a fer front als terratrèmols. 41 quilòmetres quadrats van ser incinerats, més de 260.000 cases van ser destruïdes i almenys 105.400 persones van morir –a Hiroshima i Nagasaki, respectivament, 80.000 i 74.000 persones van ser assassinades per les bombes en el moment de l'atac, a pesar que posteriorment la radiació va causar moltes més víctimes–. I per a la majoria dels experts, el nombre de víctimes reals va ser molt major, perquè a les dues parts els interessava destruir números: els estatunidencs volien minimitzar la massacre i els japonesos no volien acceptar la seva feblesa.
Robert S. McNamara era llavors el ministre de Defensa dels Estats Units i, per tant, responsable intel·lectual del bombardeig de Tòquio. Abans de morir, va demanar perdó per l'atac, però encara va tractar de justificar el que havia fet, amb la coneguda frase “in order to do good you have to sometimes engage in evil”, que a vegades cal comportar-se malament per a fer el bé. El general Curtis LeMay, responsable material de l'atac, va parlar amb major claredat: “Si ho haguéssim perdut, jo seria un criminal de guerra”.
Per tant, la massacre de Tòquio posa fi a la justificació que Truman va utilitzar mesos després, màximament tenint en compte que Nagasaki va tornar a bombardejar Tòquio la vespra i l'endemà, els dies 8 i 10 d'agost.
Segons Mark Selden, expert a Àsia Oriental, el Japó ja estava explorant la ruta de la rendició abans de la bomba atòmica i, per a això, buscava la mediació de la Unió Soviètica. Tanmateix, els Estats Units no volia que els soviètics fiquessin la mà en el Pacífic, sinó que, sobretot, els va impulsar a utilitzar armes atòmiques i a tancar aquest camí.
A més, Selden té com a precedent els atacs atòmics i no atòmics contra el Japó: "Allò va ser el començament d'una manera de fer la guerra molt estatunidenca: bombardejar als civils i després negar-los", ha afegit.
“Ens ha arribat el moment de propostes valentes, integrals i nobles (…) perquè Euskal Herria torni a entrar entre les revoltes del món”, va afirmar l'amiga Hartu López Arana en el seu article d'opinió “Per una agressió eficaç” publicat al juliol de 2018 en la... [+]
el Japó, 6 i 9 d'agost de 1945 els Estats Units va llançar una bomba atòmica causant desenes de milers de morts a Hiroshima i Nagasaki; encara que no hi ha xifres precises, els càlculs més prudents indiquen que almenys 210.000 persones van morir a la fi d'aquest any. Però a... [+]
La teoria de l'hivern nuclear Paul J. Va ser el resultat d'una recerca publicada en 1982 per Crutzen i John Birks. Segons aquest estudi, "les explosions nuclears i els incendis subsegüents alliberarien l'atmosfera grans quantitats de sutge, pols i cendra, causant un refredament... [+]
En aquest diumenge plujós, vivim amb responsabilitat la sort de les persones que viuen en desassossec davant els diversos conflictes que existeixen en el món. Des de lluny, sembla que no podem alliberar-nos de les mans de molts governants que actuen cap al poder. Molts éssers... [+]
La següent infografia està basada en l'informe número 55 del Centre de Recerca per la Pau Delàs de Catalunya, publicat a l'octubre de 2022. En l'informe, Xavier Bohigas, Pere Brunet, Teresa de Fortuny, Anna Montull García i Pere Ortega van analitzar a fons els vincles entre... [+]
Quan era nen, era costum a casa aparcar el que estàvem fent a les vuit de la tarda, muntar la televisió i veure el noticiari d'ETB1. Al principi sentia una gran irritació per aquests canvis injustos en la cadena de la nit, i els preguntava als meus pares com era possible que,... [+]
En la tardor de 1415 va esclatar la batalla d'Agrincourt entre Anglaterra i França, una de les guerres més decisives de la Guerra dels Cent Anys. Per a això, quan Enric V, rei d'Anglaterra e senyor d'Irlanda, va decidir enviar aquest estiu el seu exèrcit a França, els soldats... [+]
En la dècada dels vuitanta els joves bascos cantàvem “si vis pacem, per a bellum”. Si vols la pau, prepara't per a la guerra, cridàvem en llatí, sense comprendre molt bé el significat de la frase.
En aquella època, el conflicte basc estava a la voràgine i el món... [+]
El genocidi és una paraula desgraciadament de moda. Segons la definició de Rafael Lemkin en 1946, el genocidi es defineix com “les accions encaminades a destruir totalment o parcialment un grup nacional, ètnic, racial o religiós”. Aquestes accions poden consistir a... [+]
