Tenia el meu aspecte a la foto quan ARGIA em va oferir per primera vegada l'oportunitat. Una estona en la revista. L'única condició és que l'escrit tingui a veure amb l'esport si fos possible.

No sempre se'm fa fàcil. Hi ha esports, sobretot aquells que mouen molts diners, que generen moltes discussions sense substància. Res més que soroll. Els arguments se suavitzen en aprofundir en els interessos que hi ha darrere, es tornen superficials i es relativitza la calor que s'ha posat a aquests temes.

Però a vegades el món de l'esport, i sobretot els esportistes, ens ofereixen moments plens de màgia. Poques superfícies i paraules i accions de carns dolces. Vàlids.

Xerrada sobre Alberto Zerain dins de la programació del Flysch Trail de Zumaia. Sebastián Álvaro, Juanjo Sant Sebastià, Josu Bereziartua, Joxe Ramón Agirre Marró, Johnatan García i altres veterans muntanyencs estan parlant del que els ha donat les muntanyes i els ha arrabassat les muntanyes.

Lleveu, entre altres coses, els dits i els dits. I, com no, els amics que s'han quedat allà a dalt.Dona molt.

Parlen de vida i de vida.

Un diu que li ha ensenyat que les muntanyes són el mateix que la mort i la vida, amb naturalitat, sense dramatitzar massa les dues coses que cal prendre; més de vuit mil metres, quan comença a preocupar-se, a diferència dels campaments de baix, els déus i les deesses, qui sap d'on, qui diu que estan vivint –no sé si de por em fa l'efecte que en el meu temps, però, potser, es recorden del respecte a les diferents religions… i es pot viure amb elles! Obligat pel mal temps, incapaç de sortir de la botiga durant dies –i nits–, la importància del menor detall, l'ajuda que l'ajuda a mirar a la cara la vida, i per tant a la mort... El mestre savi deia que amb pocs elements el que sàpiga completar l'univers, és a dir, la comprensió de la vida, sabrà mirar en el buit.

El més veterà ha comptat això de quan es va adonar que estàvem almenys en pols còsmica, en veure el cim tan llunyà, impossible, i tenir la consciència de la nostra petitesa. Diuen que parla el silenci.

Cada paraula fregada per l'experiència amb l'oli del sentit produeix en el meu cervell una guspira que espantaria a la neurociència més experta.

La lluna ens sorprèn a la platja d'Itzurun. Fa temps que la xerrada ha acabat, però els temes de conversa i les ganes d'estar amb els amics, no.

Han deixat de parlar de la mort i han sortit coses més importants. L'Associació SOS Himàlaia Elkartea, a la Vall de Nepal, ha denunciat que necessiten una ajuda per a poder aixecar-se un hospital.