argia.eus
INPRIMATU
Venen convertits en abonament
  • Crònica del concert del grup Compost. El carrer és de tots dins de l'acció de dibuixar el mur. 6 de juliol, Zumaia. Pròxims murals: divendres 13 de juliol, presentació del nou disc de Grace of Dionysus. Dissabte 21 juliol Són. Sons llatins ballables Lt.
Malen Aldalur Azpillaga @malenaldalur 2018ko uztailaren 16a
Argazkia: Axier Lopez.
Argazkia: Axier Lopez.

La vespra de Sanfermin el grup gasteiztarra Compost va oferir un bonic concert de platja post a Zumaia. La cita va tenir lloc a les 19.30 hores al carrer Ribera de la capital navarresa. Es tracta d'un carrer que ha pres un gran pes en els últims temps al poble. Ja són pocs els que no han tingut notícies dels murals de Zumaia; han estat moltes les reivindicacions que han dibuixat, però tots els murals estan units per un sol clam: el carrer és de tots.

El divendres es va pintar el mural número 81 mentre el grup Compost oferia un concert. Davant del mural van posar els instruments ordenats i a banda i banda la cervesa i les samarretes amb el crit de “El carrer és de tots”. No va trigar a reunir-se la gent de tornada de la platja a banda i banda del carrer.

El grup Compost va oferir el seu segon concert a Zumaia, però va quedar clar que la seva trajectòria no va començar un concert. De fet, una quadrilla d'experimentats amics i amigues van gaudir de les orelles dels zumaiarras: Txerra Bolinaga, bateria del grup r. i. p.; Bingen Mendizabal, violí del grup Hertzainak; Jon Aranburu, guitarrista de Stockhom S. Es diu que van crear Compost entre amics, i això es notava en el moment en què començava el concert. Van començar el concert en to jovial, amb el cantant Sánchez vestit amb la bata d'Osakidetza.

Quan es va escoltar la música, Koldo, Olatz i Eneko van començar a realitzar el mural número 81. En la primera línia, els nens van moure descaradament els malucs i els caps, mentre els majors es negaven a seguir el ritme.

Descriuen la seva música com a post rock i interpreten tant les seves cançons com les seves versions. Canten al dilluns o a la situació dels presos bascos de manera crítica i valenta, i en alguns casos s'atreveixen a tocar el txistu o l'andalús.

El grup Compost es va dirigir ocupant la vorera, mentre els veïns prenien el carrer. I així, la reivindicació va dominar les cançons que es van tocar després de la demanda de “un altre, un altre, un altre”. En referència al moviment social de Vitòria-Gasteiz, van mostrar la seva solidaritat amb els de Zumaia, adaptant la cançó Gasteiz rules i convertint a Zumaia en rules. Amb aquesta última cançó també van aconseguir posar a la gent cantant.

Ficats en el remolí del concert i cada vegada que deien Zumaia rules, mentre estàvem amb moltes ganes de respondre fuck the power, a penes ens vam adonar que havien acabat el mural número 81 del carrer Ribera. Quantes capes té ja les parets de la Ribera!

El grup gasteiztarra Compost arriba, sens dubte, compostat i convertit en abonament, i així ho han demostrat en un concert al carrer Ribera de Zumaia, sense el permís de l'alcalde. El mur ha estat reciclat per 81 vegades.