Dones, raça i classe
Angela Davis, en el seu llibre Les dones, la raça i la classe, desgrana la revolta contra les dones estatunidenques per la seva condició de negres i de classe obrera. El llibre inclou una entrevista de Lorea Agirre a Davis, on compara “els negres” amb “els bascos”; en el subtitulat per la centralitat del racisme i l'opressió lingüística al País Basc. Davis adverteix, no obstant això, que no es pot passar directament a l'altra la realitat d'un poble, sinó que cal tenir en compte les peculiaritats locals.
La connexió de la lluita per la llengua amb el feminisme i la lluita de classes té sentit. Més encara, vincular l'ecologisme, la justícia social, el caseriu, la inclusió i totes les lluites justes. I més enllà del sentit, contribueix al fet que ens situem millor i aportem noves dimensions.
Però si Ángela Davis va recórrer els carrers de Bilbao, veuria que hi havia negres, magrebins, llatinoamericans i més vagabunds. Com als Estats Units, que sofreixen el racisme, que pertanyen a les classes baixes, i hi ha dones que tot això augmenta. Això no nega que el basc que vol viure en basc no estigui derrotat; ajuda a identificar als membres de la barricada.
Fa 40 anys el basc estava totalment derrotat en tota Euskal Herria, avui dia, des de l'escola fins a ETB1, té els seus petits àmbits, més o menys grans depenent d'on siguis euskaldun. Cal tenir en compte les realitats locals, per això no són admissibles les que Patxi Mendiburu ha dit sobre el model D de Navarra: “És excloent, es lleven d'al mig als immigrants i als deficients mentals i es queden els guayas”. L'espanyol, per part seva, és universal, acollidor i integrador. Bah!
Això, una vegada passat el corazon, hauria de fer-nos pensar en el parany que ens han posat Espanya i França: ocultar i dominar el basc amb subvencions. El basc és possible, sempre que ho pages. No sols a Navarra i Iparralde, també en la CAB. Quants immigrants no coneixen el castellà tots els dies i en l'EPA estan aprenent gratuïtament? Quants fills i filles d'immigrants es destinen a les escoles i instituts del model A dient que “no poden aprendre basc”?
Els bascos blancs que volem viure en basc ens queixem –raonablement– que cada dia vivim en un sistema construït per a pujar-nos. Però no sofrim l'opressió de classe per ser euskaldunes, i cada vegada veig més embullades les reivindicacions d'antany, públic i universal, en les teranyines abocades per les institucions.
Hi ha mil fronts, però a l'espanyol i al francès no podem deixar de ser l'estatus de les llengües integradores i gratuïtes als ulls dels negres.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Què haig de saber? Amb qui haig de relacionar-me? On haig de viure? Amb aquestes responsabilitats, els éssers humans estem en el camí de viure la idea d'una bona vida en el si de les nostres societats. Si no sabem respondre correctament, per por de quedar-nos en els... [+]
Cada vegada escoltem més sobre les necessitats, desitjos i iniciatives que sorgeixen en els nostres territoris i en les nostres vides, sobre la necessitat de treballar les relacions i projectes públic-comunitaris, i és un autèntic motiu de satisfacció, ja que es tracta d'un... [+]
Hem renovat l'entrevista en la secretaria de la facultat, per la qual cosa no se sap: estan lluny les dates en les quals els alumnes venien solos per a realitzar la seva matrícula. Fa temps que la tendència va canviar, i els pares –més accentuats les mares– adquireixen un... [+]
Silogismo baten argumentuak hiru proposizio ditu, eta horietatik azkena nahitaez ondorioztatzen da beste bietatik. Logika deduktibo horrekin aztertu daiteke, nire aburuz, Nafarroan gertatzen ari den Aroztegiako gatazka sozioekologiko luze eta traumatikoa.
Tesia: Baztango... [+]
Recentment he treballat en classe les boniques i emocionants coves d'Etxahun Barkoxe. Pobre home! Les penes domèstiques van començar perquè s'havia creat “Bellesa praube”, però als disset anys ja havia entrat en la mar de la desgràcia, ja que la nena sense dot Marie... [+]
Els últims dies han estat de gran importància per al moviment en defensa de l'habitatge i per a la lluita contra els especuladors a Barcelona. La matinada del 28 de gener, un Exèrcit de Policia va atacar sense previ avís a la Vella Massana (centre social ocupat) del barri de... [+]
No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]
Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]
No va actuar correctament, calia prendre mesures, si no, no aprenem. Pel que sembla, no s'adonava de l'impacte del que havia fet, continuava normal, a vegades amb un aspecte més feliç que els que li envoltaven. A més, parla massa alt, això no li agrada a ningú. Com les... [+]
El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]
Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!
Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de... [+]
Mendebaldeko herrialdeetako demokrazia liberalak demokrazia minimalista baten itxura gero eta handiagoa du. Definizioaren muina litzateke hauteskunde bidezko gobernu aldaketak errespetatzen direla. Horren aldaera autoritarioari Levitsky eta Way politologoek autoritarismo... [+]