És l'era de la política al Nord. La Mancomunitat Única d'Iparralde està duent a terme la Mancomunitat d'Iparralde que agrupa els tres territoris de la comarca. Des que les institucions basques d'Ipar Euskal Herria es van dissoldre arran de la Revolució francesa, ha començat a fer una política real.
Recordem: En Uztaritze, Lapurdi tenia els seus poders legislatius i impositors: Assemblea de Labortanos. Va governar Lapurdi des de l'Edat mitjana fins a la Revolució francesa. Els altres dos països també tenien Juntes Generals o Corts.
Fins que en 1960 es va formar el moviment Enbata, Ipar Euskal Herria va desaparèixer políticament de iure. La política francesa no va contemplar de facto el País Basc francès en gairebé dos segles. Les iniciatives polítiques post-enbatadas, com el partit HAS o EHAS, primer entre el grup armat IK i després el moviment EMA i AB, entre altres, van portar a la pràctica la “política de l'impossible”.
En 1963, la Carta Marítima d'Enbata va proclamar la unitat de la nació basca i el dret d'autodeterminació. L'objectiu per a Iparralde era aconseguir un departament a mitjà termini i, a més llarg termini, conformar un territori polític, administratiu i cultural autònom que unís a tot el País Basc.
Després de la proclamació del Departament, va arribar la proclamació de la Mancomunitat Única d'Iparralde. Al no poder executar-ho, el Col·legi Basc va ser aprovat inevitablement. Des de llavors, ha arribat l'hora de la possible política de la ciutadania basca en la Comunitat Autònoma Basca. Els abertzales van dir que no és el marc que ells reclamaven, però que han hagut de preferir el moment de la política possibilista. A l'esquerra abertzale del Sud li va ocórrer el mateix que a mesura que es materialitzava l'anomenada transició espanyola.
El Col·legi Basc, com la CAB i la Comunitat Foral de Navarra, s'està celebrant en el marc de tot l'Estat. Es permet recordar que la construcció del Col·legi Basc és fruit de la “activitat de lluita política impossible” de diferents generacions nacionalistes.
Dos àmbits que garantiran la institució: l'economia –la imposició d'impostos– i la política d'identitat. L'equilibri entre els nuclis urbans –les ciutats costaneres– i la campanya –el cultiu– està en joc. Un xoc entre la fredor i el vasquismo, que volen viure en basc.
La gestió demogràfica és fonamental en la construcció d'un col·legi. Una dada per a comprendre-ho és que cada any han arribat a Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa 10.000 persones. Al mateix temps, són 7.000 els que es van fora. En Iparralde hi ha més de 300.000 persones censades. A l'estiu, al voltant de 600.000 “viuen”. Cuidat!
Datorren astean Departamenduko Laborantza Ganbarako hauteskundeak ospatuko dira Ipar Euskal Herrian. Frantzia mailako FDSEA eta CR sindikatuez gain, ELB Euskal Herriko Laborarien Batasuna aurkezten da, "euskal laborarien defentsa" bermatzeko.