Diccionari del Miracle
Nosaltres el diem miracle (Hypericum perforatum), herba de Sant Joan gairebé tothom, perquè encara que podem trobar-la en flor des d'abril fins a setembre, floreix sobretot al voltant dels dies més llargs de l'any. Té molts noms entre nosaltres, i tots tenen la seva raó, com no! El cognom Miláculo li ve de les fulles, perquè, com si s'hagués perforat en gran part, està ple de punts pels quals passa la llum. Com miláculos se'l coneix també amb el nom de milástilo, milasilo i milaxilo. En portuguès es diu milafurada i en francès millepertuis. Això és el que significa aquest perforatum que porta en el seu nom científic.
El miracle és també herba de cérvol. És degut a la forma en què aquests moments de llum en forma de forat han estat provocats per mossegades o mossegades?
De les seves fulles li ve un altre nom: fulla flaca. Té fulles allargades sense tiges, descarnades i col·locades de front en el tronc de dos en dos.
També ho diem herba de judici. De fet, és una planta medicinal coneguda que s'utilitza per a curar sentències, corts i ferides.
També se'l coneix amb el nom d'abella. Compte, ja que aquest nom també s'utilitza per a denominar la farigola (Thymus vulgaris). Li agrada l'abella (Apis mellifera), però també li agraden els borinots de l'horta (Bombus hortorum), els borinots de la terra (Bombus terrestris), les mosques Eristalis tenax i les mosques càrnies Calliphora erythrocephala. En aparença, busquen nèctar, però sobretot pol·len.
També se'l coneix com licurus i licurusna. Lakoizketa diu en el seu diccionari de 1888 que procediria de les paraules likur (líquid viscós) i usna (usnatu-ikerketa -arakatu-erauzi-ri), pel medicament d'oli o extracte que es fa amb aquesta planta.
També ho cridem Bihoztxo, traducció del nom de corazoncillo en castellà?
També es denomina herba de sants. Pel que sembla, Santio –en el batua d'Euskaltzaindia Santiago– es col·locava pel dia en els portals de la casa. És una herba de renom i també se la considera una herba màgica; es diu que espanta al diable. En castellà, en espantadiablos i gascó se'n diu caça diable.
És una herba molt arrelada, també en el nostre.
Festa egiteko musika eta kontzertu eskaintza ez ezik, erakusketak, hitzaldiak, zine eta antzerki ikuskizunak eta zientoka ekintza kultural antolatu dituzte eragile ugarik Martxoaren 8aren bueltarako. Artikulu honetan, bilduma moduan, zokorrak gisa miatuko ditugu Euskal Herriko... [+]
Udaberri aurreratua ate joka dabilkigu batean eta bestean, tximeletak eta loreak indarrean dabiltza. Ez dakit onerako edo txarrerako, gure etxean otsailean tximeleta artaldean ikustea baino otsoa ikustea hobea zela esaten baitzen.
Nori ez zaio gustatzen ahuakatea? Ia denok atsegin dugu fruitu berri hori, di-da amaren batean etxekotu zitzaigun. Zenbat urte da ba dendaero ikusten hasi garela? Gure mahaietara iritsi aurretik, historia luzea du.
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Leihatila honetan behin baino gehiagotan azaldu ditugu Ama Naturaren engainuak bere izakiak babestearren. Batzuetan, erle edo liztor itxura zuten euliak ekarri ditugu, beste batzuetan inongo arriskurik ez duten arrisku-kolorazioko intsektuak ere bai (kolorazio aposematikoa... [+]
Administrazio Epaitegiak arrazoia eman dio EH Bilduk Lizarrako plantilla organikoaren hizkutnz profilen aurka jarritako helegiteari.
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
Ibon galdezka etorri zait Bizibaratzea.eus webguneko kontsultategira. Uda aurre horretan artoa (Zea mays) eta baba gorria (Phaseolus vulgaris) erein nahi ditu. “Arto” hitza grekotik dator eta oinarrizko jakia esan nahi du, artoa = ogia; arto edo panizo edo mileka... [+]
Nekazal eremu lehor baten erdian ageri da putzua. Txikia da tamainaz, eta ez oso sakona. Egunak dira euririk egiten ez duela, baina oasi txiki honek oraindik ere aurretik bildutako urari eusten dio. Gauak eremua irentsi du eta isiltasunaren erdian kantu bakarti bat entzun da... [+]
Zuhaitza esnatzear dago, kimuak ageri dira adarretan. Gutxi falta da loraldirako, laster aro berria hasiko du, indarberrituta.
Igual que amb l'ajuda dels artistes hem viscut la florida d'Euskal Herria, també en aquesta ocasió, amb el seu impuls, continuem fent el camí junts, donant el suport necessari als presos polítics, exiliats i deportats bascos
El lector ja sap que l'Associació Harrera neix... [+]
