Nosaltres el diem miracle (Hypericum perforatum), herba de Sant Joan gairebé tothom, perquè encara que podem trobar-la en flor des d'abril fins a setembre, floreix sobretot al voltant dels dies més llargs de l'any. Té molts noms entre nosaltres, i tots tenen la seva raó, com no! El cognom Miláculo li ve de les fulles, perquè, com si s'hagués perforat en gran part, està ple de punts pels quals passa la llum. Com miláculos se'l coneix també amb el nom de milástilo, milasilo i milaxilo. En portuguès es diu milafurada i en francès millepertuis. Això és el que significa aquest perforatum que porta en el seu nom científic.

El miracle és també herba de cérvol. És degut a la forma en què aquests moments de llum en forma de forat han estat provocats per mossegades o mossegades?

De les seves fulles li ve un altre nom: fulla flaca. Té fulles allargades sense tiges, descarnades i col·locades de front en el tronc de dos en dos.

També ho diem herba de judici. De fet, és una planta medicinal coneguda que s'utilitza per a curar sentències, corts i ferides.

També se'l coneix amb el nom d'abella. Compte, ja que aquest nom també s'utilitza per a denominar la farigola (Thymus vulgaris). Li agrada l'abella (Apis mellifera), però també li agraden els borinots de l'horta (Bombus hortorum), els borinots de la terra (Bombus terrestris), les mosques Eristalis tenax i les mosques càrnies Calliphora erythrocephala. En aparença, busquen nèctar, però sobretot pol·len.

També se'l coneix com licurus i licurusna. Lakoizketa diu en el seu diccionari de 1888 que procediria de les paraules likur (líquid viscós) i usna (usnatu-ikerketa -arakatu-erauzi-ri), pel medicament d'oli o extracte que es fa amb aquesta planta.

També ho cridem Bihoztxo, traducció del nom de corazoncillo en castellà?

També es denomina herba de sants. Pel que sembla, Santio –en el batua d'Euskaltzaindia Santiago– es col·locava pel dia en els portals de la casa. És una herba de renom i també se la considera una herba màgica; es diu que espanta al diable. En castellà, en espantadiablos i gascó se'n diu caça diable.

És una herba molt arrelada, també en el nostre.