La política no és un altiplà càlid, és un camí abrupte. Els polítics, i especialment les autoritats, saben que l'ofici no té res a veure amb les ciències exactes. Els polítics, a més de tenir problemes complicats, afecten molta gent, a cadascun de manera diferent. En la presa de decisions, per tant, no és fàcil encertar en la reflexió sobre els beneficis i els perjudicis polítics. El càlcul, les normes o les lliçons del passat també valen poc, ja que ens movem en el terreny de la incertesa. El polític és un apostador que sap caminar amb valentia per davant del barranc. Així, per descomptat, li convé recordar una cosa: un viatge als cels i als forats negres pot fer-se en un instant.

D'això són conscients Pedro Sánchez i Mariano Rajoy. Quan ningú ho esperava, l'enèrgic Sánchez, reviscut diverses vegades de la derrota, es va fer amb la Presidència. El mateix dia, Mariano, que suposadament havia aconseguit estabilitat amb l'aprovació del pressupost gràcies al PNB, va caure en el clot.

És clar que la de Sánchez no anirà a una gran plana, sinó a una sendera de pedres que es trobarà. I sota els peus tindrà, per descomptat, un abisme. Des d'Espanya, sí, reivindiquen l'estabilitat, ho fan amb facilitat. No obstant això, des de la desaparició de l'era de dos grans partits, a Madrid no hi ha manera de gestionar un mapa polític més plural. A Pamplona i Vitòria-Gasteiz la situació és diferent i major la capacitat d'acordar entre diferents. Probablement es veia forçat per la realitat. L'exemple més clar d'això és l'acord que va suposar el canvi a Navarra: quatre coalicions, nascudes cadascuna d'elles del seu pare i mare. I després de tres anys de marxa bastant afable, el principal problema és la ruptura d'un dels pilars que sostenen l'edifici: Podem-Ahal dugu.

Mancant menys d'un any per a les eleccions, tots estan mirant cap a ell, tant els partidaris del canvi com els contraris. Podem-Ahal dugu va ser clau perquè el PSN es quedés en un mer nivell de decisividad i, gràcies a això, aconseguís el canvi. Tanmateix, els que venien a fer una nova política han après ràpidament la lliçó més antiga: l'enemic polític, el veritable enemic, no és de l'altre partit, sinó de la casa. I, a més, sent els apòstols de Podem Euskadi els de la transparència, han decidit ventilar els draps bruts en la plaça del poble, perquè, davant tots, puguem aprendre fins a quin punt és l'odi mutu.

L'espectacle, per descomptat, pot posar en perill el repte que de per si mateix era difícil: mantenir la majoria de 2015 l'any que ve. De totes maneres, no ho oblidis: un any és molt llarg en política, perquè estem jugant en el camp de la incertesa. Rajoy i Sánchez han demostrat que en tres dies tot es pot posar potes enlaire. Per a bé o per a mal.