Alaia Azkue és de Zumaia, viu en el barri d'Oikia i acaba de complir 14 anys. Mai havia acudit a les colònies, però l'any passat, sense necessitat d'empènyer als seus pares, es va apuntar a les colònies de Mingaina dantzan. Li van semblar dignes d'ell: “Ens van dir que eren per a impulsar el basc, que em reuniria amb joves que no parlaven molt en basc [adolescents de zones no vascófonas], i em feia il·lusió ajudar-los. Ells parlen en basc a l'escola, però a casa no”. Ho va passar molt bé, li va agradar tot: monitors, activitats, Mundaka, un lloc on dormir, i tots tenien ganes de passar-lo bé. Com viu en basc, li hem preguntat quants basc havia fet en les colònies: “Els monitors sempre parlaven en basc. A conseqüència d'això, tots teníem la tendència a respondre en basca. Els que vam ser dels pobles euskaldunes parlàvem en basc i els de pobles no vascófonos ens parlaven en basc. No estaven acostumats i a vegades no els sortien les paraules, però ho intentaven. Entre ells a vegades ho feien en castellà”. La zumaiarra s'ha mostrat molt contenta perquè enguany torna a anar i podrà passar altres deu dies amb la veïna de Barakaldo que ja va acompanyar a Zumaia l'any passat.

Els pares no van ser els impulsors, però de seguida van comprendre que es tractava d'unes colònies molt adequades per a la seva filla; les colònies d'estiu i el basc, les dues alhora. El pare Iñigo Azkue diu: “Per als pares era una forma de socialització, no tant de basca. Però ens adonem que Alaia vol viure en basc, per la qual cosa les colònies eren adequades”. María Pilar Etxabe, mare, considera que els monitors van fer un treball excel·lent, i així ho ha recollit ella mateixa del que comptava la seva filla: “Van utilitzar un basc motivador, divertit. Ells eren pròxims i amables”.

Mari Karmen Fernández viu a Barakaldo. El seu fill Oier estudia en el model D. Li va comptar al seu fill els udalekus i no va haver de convèncer-li. En opinió de la mare, les colònies d'estiu només tenien avantatges. Li va cridar l'atenció que el basc i l'oci s'unissin. Oier no va fer mala cara quan es va assabentar que un dels objectius era parlar en basc en les colònies d'estiu. A casa ho fan en castellà. Oier va tornar a casa molt content, i a més d'aquest estat d'ànim, en els mesos següents la seva mare va descobrir una actitud diferent: “El basc li agradava més. Fins llavors el basc era un ‘paquet’ per a ell en el col·legi, però en els primers mesos del curs l'havia treballat amb un altre afecte, encara que amb el pas dels mesos aquest desig es va afeblir. Tinc la impressió que els monitors van fer una gran feina, van aconseguir compaginar l'idioma i passar-lo bé”. Enguany també es dirigeix als Ajuntaments d'Oier Berri.

No és un internat

En l'acampada de 2017 es van realitzar mesuraments d'ús, però els organitzadors tenien clar que l'objectiu no era únicament augmentar l'ús del basc, sinó desenvolupar i demostrar recursos i eines útils per a fomentar el seu ús.

Es tracta d'un grup de joves d'entre 13 i 14 anys, de zones basques i no vascófonas. Per als del primer grup, els objectius eren dos: mantenir el basc amb els quals s'inclinaven a fer-ho en castellà i adonar-se de la influència i la importància que poden tenir en els hàbits lingüístics. Per al segon grup, altres dos objectius: parlar en basc durant el major temps possible i tenir vivències positives fortes en basca. En barrejar als joves de dos àmbits, hi havia un risc: que uns no parlessin molt basc i que uns altres parlessin més en castellà que mai. En la reunió de presentació del projecte es va deixar clar als adolescents i pares que el basc era l'eix de les colònies. També els van deixar clar que no era un internat, sinó un campament.

“Educadora xerraire”

Els monitors van treballar a consciència. Un dels objectius principals era posar en pràctica eines per a augmentar el seu ús i demostrar la seva utilitat. Tenien molt calculada la manera d'actuar en els àmbits formals i informals, dia a dia, quins jocs i dinàmiques utilitzaven quan prevalia la tendència al castellà i quins mecanismes empraven per a traduir-lo al basc. Van utilitzar aquest tipus de jocs: El foc, Parente, Story cubes, Llum negra, Cadenes de paraules, Posar la paraula a les emoticones, Això no és meu, Gynkana de Mc Gyber... Molts dels jocs utilitzats estaven relacionats amb el llenguatge. Es va utilitzar molt la figura del “educador xerraire”, és a dir, aquesta figura té intervencions entre els més joves per a orientar el llenguatge de les entrevistes. Els monitors no diuen “parlar en basc” o similars, utilitzen estratègies transversals.

Però van parlar més o no en basc?

Els tres mesuraments d'ús realitzades en un període de deu dies donen la seva conformitat. Gairebé el 70% de les entrevistes en basca. Els organitzadors han subratllat que cal donar-li la importància que li correspon al partit, que és molt senzill i limitat. Els adolescents van seguir amb més atenció les valoracions realitzades al final dels campaments. Un, cridaner: diversos joves de zones no vascófonas van afirmar que en deu dies van utilitzar molt més que de costum o que mai el basc. Un d'ells va dir al monitor que mai havia parlat tant de basc. El plançó es deia: “Ell és el que més ha parlat castellà en les colònies!”. Però el monitor sap el valor del que diu l'adolescent: té una percepció que ha fet molt en basc i a més en el moment de la valoració de l'últim dia diu que l'ha passat molt bé i que tornaria a anar al mateix campament.

Durant el mes de juliol, el Govern Basc, l'empresa Ebete i Ttakun Kultur Elkartea continuaran treballant en el refinament d'eines per a augmentar l'ús del basc.