Els dies en què la mar és desapacible, un dels espéctaluos de l'Havana sol ser veure com les ones trenquen en el dic. Però qualsevol habanero et contarà que la mar cada vegada supera amb més freqüència les roques del dic del Dic.
El mes de setembre passat l'huracà Irma va provocar l'entrada de l'oceà pel barri del Vedat a una velocitat que ni tan sols els habitants més vells del lloc havien vist. “A Cuba no fa falta convèncer a la gent sobre el canvi climàtic”, ha dit als periodistes Roberto Pérez Rivero, coordinador de programes de naturalesa i comunitat: “La gent ho viu ja en la pell, sofrint els seus efectes”.
Vuit mesos després de l'Irma '', el 28 de maig, la tempesta tropical 'Alberto' ha causat grans destrosses a l'illa de Cuba.
Amb una costa de més de 3.000 quilòmetres de longitud, Cuba es veurà especialment afectada per l'escalfament global amb l'augment del nivell de la mar i l'empitjorament de les tempestes. Una quarta part dels seus habitants viuen en la riba de la mar i en va argumentaran que no hi ha dret al fet que les persones dels països amb menors emissions de carboni sofreixin els danys més severs.
En 2013, cada habitant de Cuba va emetre una mitjana de 2,5 metres cúbics de diòxid de carboni, molt per sota de les 16,4 tones emeses per cada país. Només el 0,08% de les emissions globals de diòxid de carboni corresponen als cubans. I no obstant això, en aquesta illa el nivell de la mar ha pujat més que la mitjana del planeta.
Molts dels governants i científics de l'illa havien estat advertits del problema des de fa temps. Els mitjans de comunicació han assenyalat als ciutadans que la temperatura mitjana anual ha pujat a Cuba 0,9 °C en l'últim mig segle, que el nivell de la mar s'ha elevat a 6,77 centímetres des de 1966, que el fenomen s'està accelerant en els últims anys i que el 82% de les 499 platges analitzades en un primer estudi sofreixen erosió.
“Segons les previsions –deia el Responsable de Riscos de l'Agència de Medi Ambient de Cubadebaten–, per a l'any 2050 tindrem la mar a 27 centímetres més amunt i a 86 centímetres més amunt. (...) Avui el nostre clima és més càlid i extrem, així ho demostren les dades. El canvi climàtic ens està donant un ultimàtum: o ens avancem avui o demà serà massa tarda”.
Si algú dormia, sord dels advertiments, l'huracà Irma li va llevar els ulls de damunt el setembre passat, especialment quan va destruir les cases i infraestructures de la costa nord de Cuba i va arrencar els arbres com a porcs. A l'Havana, les impressionants ones de 10 metres superant al famós El Dic van provocar destrosses en edificis històrics ja desfasats, inundant tot el barri antic.
El desastre provocat per Irma ha obligat les autoritats a afanyar el pla estratègic Tasca Vida, elaborat pel Consell de Ministres en els últims deu anys i convertit en llei a la primavera de 2017. Un pla que a curt, mitjà, llarg i molt llarg termini té en compte la necessitat d'anticipar-se a la crisi del clima i adaptar-la a la societat com a economia cubana per a una nova situació d'emergència: prohibir la construcció de noves cases en zones inundades, desplaçar a poblacions amenaçades per la mar, preparar l'agricultura per a la sequera i la crescuda de les aigües, protegir la costa com a muralles, ampliar els boscos de la riba, reformar les selves......
Laboratori del clima embogit de Cuba
La pujada de la mar afectarà uns 24.000 quilòmetres quadrats de l'illa, dels quals el 20% quedarà submergit, molts dels millors camps que té Cuba en l'actualitat. La pròpia illa es veurà reduïda: els experts calculen que per a 2050 Cuba perdrà una superfície equivalent a Illa de la Joventut i per a l'any 2100 la mateixa que tota la província de Santiago... prop del 6% del territori.
Per a mantenir fermament la vora de la mar, tal com ha assenyalat Tasca Vida, ja s'estan escometent les labors de revitalització dels manglars riberencs. Com a tot el món, a Cuba també estan molt deteriorats els boscos de mangles que fins ara no es cuidaven perquè no servien per a res.
Els esculls de coral també tenen especial importància per a protegir la terra de l'atac més violent de la mar. La majoria dels quals envolten Cuba semblen estar en un bon estat de forma i ara comencen a prestar especial atenció als afectats per la contaminació.
Cuba també necessitarà enginyeria si vol protegir les cases i infraestructures costaneres, els cayos que atreuen als turistes, les platges, les ciutats senceres. Les autoritats de l'Havana han anomenat als especialistes holandesos per a considerar-los els millors del món en la lluita amb la mar.
No obstant això, la mar s'endinsarà també per les riberes i els rius i els aqüífers subterranis, salant molts dels quals avui són fletxes. La salinització és ja un fenomen molt estès. A més de millorar i renovar els canals per a facilitar l'accés a l'aigua dolça, dins de Tasca Vida han començat a investigar en cultius que sobreviuran entre la sal, com les varietats d'arròs adaptades a la salinitat.
Serà una falta d'aigua, una manca que Cuba continuarà sentint cada vegada més i més angoixada. S'estima que el 37% de les entrades de viatgers es reduiran per a un total de 2100, ja que es preveu que les pluges també disminueixin. La sequera, els incendis, les tempestes de vent... han analitzat tots els escenaris de l'embogiment del clima en el pla que ara han convertit en llei.
Tasca Una de les peces més delicades de la vida és la de les famílies, barris i pobles que s'hauran de desplaçar. A mesura que avança la mar, es veuran obligats. El Govern ja ha tret de la localitat de Palmarito, on han viscut de la pesca, a 40 famílies que s'han assentat en terra. Aquestes mesures no portaran pocs conflictes.
D'on traurà Cuba diners per a afrontar un nou atac que serà més implacable que l'amenaça dels Estats Units? Les autoritats de l'Havana esmenten gastar aquest any 40 milions de dòlars en Tasca Vida. Itàlia ha aconseguit un total de 3,4 milions d'euros per endavant. El Fons Mundial per al Clima s'enfronta a una petició de 100 milions d'euros més. Sembla una broma, veient el que es gasta a Europa o als EUA en qualsevol túnel inútil. Com en moltes altres ocasions, els cubans hauran d'arreglar-ho pel seu compte: “Cal resoldre, company”.
Encara molts cubans recorden les angoixes del Període Especial després de la caiguda de la Unió Soviètica, l'ofec de quedar-se només en el món. Quan s'oblidin d'ell i comencen a fer olor just, als líders polítics de l'Havana no els resultarà fàcil que la gent torni a anunciar les emergències i digui els sacrificis. Però com diu Pérez Rivero, “Irma ens ha ajudat en alguna cosa: la gent ha comprès que el canvi climàtic ja s'està produint”.