Amb les mans estretament lligades i les veus lliures, Gure Esku Dago (GED) ha assumit el repte d'unir Donostia, Bilbao i Vitòria-Gasteiz amb la reivindicació del dret a decidir, en la mobilització més multitudinària que s'hagi organitzat mai. 38 pobles i tres capitals, amb un mínim de 100.000 baules. A punt de complir cinc anys, ha arribat la proposta de la segona cadena, abans del començament del cicle electoral de 2019, perquè els partits del Parlament Basc donin un cop de mà i sentin l'alè de la ciutadania. Es tracta d'una fita que obrirà camí a nivell d'Euskal Herria.

El GED ha arribat a la cadena humana en un gran moment de forma o, precisament, la preparació de la mobilització ha estat l'entrenament més eficaç. Aquesta és la impressió que té Nerea Epelde, de Bilbao i Deusto. “La mobilització ha ressuscitat als grups de treball dels barris, tenim en marxa quinze grups més forts que mai. El treball de formiga necessita de tant en tant una imatge, un punt d'inflexió”.

Un dels eixos de l'ED durant aquests cinc anys ha estat el canvi de cultura política. S'han embullat noves relacions i s'han superat diferents prejudicis. “No és fàcil superar els límits ideològics”, diu Epeld, “però he notat que la desconfiança de la gent ha disminuït respecte a la cadena humana anterior. Abans estava esquitxat. Alguns preguntaven qui estava darrere dels GED”. Els recels entre els bascos es van fonent a poc a poc i gairebé sense adonar-se, com una neu que desapareix del carrer.

“És responsabilitat, és repte, genera por, vertigen, estic boig?”, ha enumerat Loren Roca, de GED de Sant Sebastià, als quals se li han passat pel cap en els últims mesos. La cadena humana té una complexitat especial en comparació amb una manifestació. 3.000 voluntaris formen una organització de grans dimensions: responsables de quilòmetres, organització d'autobusos, inscripcions, permisos, venda de samarretes i mocadors, coordinació, gravació d'imatges… l'èxit de la iniciativa exigeix una organització rigorosa. “Estic convençut que donarem una imatge magnífica”.

A Vitòria-Gasteiz també s'ha notat en les últimes setmanes la iniciativa, segons la membre de GED Lorea Hernández, “els mesos anteriors la gent estava una mica perduda, no sabien organitzar alguna cosa semblança a la Korrika, però el canvi s'ha notat en les últimes setmanes. La cadena humana ha acostat a molta gent, venen a la botiga a preguntar-nos en què poden ajudar, i s'ha despertat un gran interès”.

Al tema del dret a decidir se li cus de seguida el fil de l'estatus polític. La possibilitat d'un Estat independent. Però el GED ho entén en l'ampli sentit de la decisió, a nivell de política social. Diuen que es tracta d'un fil que uneix diverses reivindicacions, en unió de dos discursos que estan en el voga: “un mateix amo del seu propi cos” dins del feminisme i partidari de gestionar en ell el sistema de pensions. L'ona de les dues reivindicacions serà present en la cadena humana. El sistema educatiu, els drets lingüístics, les condicions de treball… la cadena humana també vol ser un punt de trobada per a totes aquelles persones que estan en aquests temes. Per a fer-nos veure això, GED ha convidat a pintar amb missatges de tota mena els mocadors blancs que es repartiran per 5 euros.

A Pamplona, en la plaça del Castell, el 19 de maig es va representar la doble cadena: Escut de les cadenes de Navarra i cadena humana. En aquesta ocasió als navarresos els ha tocat omplir la plana de Zarautz i Àlaba, després que en 2014 deixessin lloc les baules guipuscoanes i alabesos. Nerea Epelde, de Bilbao, no té cap dubte que l'afluència d'autobusos serà enorme. “Segur que molta gent es mou per a aquesta cadena humana, també des de Navarra. Els bilbaïns tenim quilòmetres a la ciutat...”, Epelde ha tingut un somriure entremaliat en els llavis, “gràcies, ens costa sortir de Bilbao”.

La cadena de 2014 va recórrer una sola capital: Pamplona. Per on passava la cadena humana es va reforçar el GED, i en aquesta ocasió volen fer saltar les flames de Bilbao, Vitòria i Sant Sebastià. “Bilbao és la plaça més difícil. La clau serà mantenir l'impuls del 10 de juny. De cara al futur construirà una base més sòlida”. A Vitòria-Gasteiz també ha despertat la il·lusió el 10 de juny, “hem de donar bona imatge”, i se'l coneix a l'hora de parlar, “estem molt ocupats”. Lorea Hernández s'encarregarà d'ordenar a la gent per a la cadena el dia que el carrer “Kutxi ” es converteixi en una gran festa.

Impuls al Parlament

Gure Esku Dago ha tingut clar des del principi on posar el focus: “Els ciutadans som els protagonistes”. Però la meta de la cadena també indica a qui cal empènyer el 10 de juny. El quilòmetre 201,9 es completarà a les portes del Parlament Basc, l'últim d'ells, en una institució que està debatent i redactant la ponència d'autogovern. Tenen, per tant, l'oportunitat de situar el dret a decidir en el centre.

“Els tres primers partits del Parlament de Vitòria-Gasteiz tenen un discurs a favor del dret a decidir. Són més del 75%”, ha dit el portaveu de GED, Angel Oiarbide, a pesar que en la política diària a penes s'ha materialitzat aquest increment. “Estem seguint de prop la ponència. L'acord dels nostres representants ha de ser inevitablement proporcional a la voluntat d'aquest poble”. El passat 24 de maig PNB i EH Bildu es van sumar a la proposta de nou estatut per a reconèixer el dret a decidir; Elkarrekin Podem va retrocedir en l'últim moment.

Eusko Ikaskuntza i el Parlament Basc han signat un conveni de col·laboració per a la renovació conjunta de l'autogovern basc. En la vespra de la cadena humana, 600 persones es donaran cita a Vitòria-Gasteiz, Donostia-Sant Sebastià i Bilbao per a recollir les aportacions de la ciutadania i buscar oportunitats i tendències de consens. La síntesi d'aquest procés participatiu correspon a Eusko Ikaskuntza per a la seva posterior inclusió en la proposta estatutària del Parlament. Per a l'hivern de 2019 està prevista la fase final: el referèndum empoderador, l'aprovació de les Corts espanyoles i el referèndum definitiu. El 27 de maig, a Guernica, es va donar a conèixer el manifest signat per 200 electes a favor del dret a decidir. Quatre alcaldes de les capitals del Sud es van unir a ell.

Vents del sud

El context polític del 2018 no és senzill, segons l'anàlisi que han realitzat: “Estem en una cruïlla: a un costat tenim vents regressius que venen del sud, i a l'altre un nou cicle basat en la democràcia”. El fantasma de l'article 155 ha cobert durant set mesos a Catalunya i, de pas, ha acoquinat l'autogovern basc. En la cadena es farà l'ullet als presos polítics catalans, el 122 serà el quilòmetre de solidaritat en Indautxu i es vendran mocadors grocs per a la caixa de solidaritat d'ANC i Òmnium Cultural. No és que s'oblidi que va ser Gure esku dago qui va organitzar les dues manifestacions més multitudinàries a favor del referèndum de Catalunya al carrer Autonomia de Bilbao, i ningú més.

Quan la presència del corrent de recentralització a gran velocitat a Espanya ha posat en perill l'actual autogovern limitat, Gure Esku Dago ha assenyalat la importància de la cadena humana del 10 de juny: “Ha de servir per a demostrar que aquest poble no està disposat a fer marxa enrere en les seves aspiracions i aspiracions”. Per sort o per desgràcia, sentir una amenaça sol ajudar a la mobilització, per la qual cosa els organitzadors també esperen una resposta molt àmplia a aquesta. En xifres senzilles: Es tracta d'una cadena un 70% més llarga que en 2014, segons ha informat el Departament basc de Seguretat.

En la cerca que els esdeveniments d'Espanya i Catalunya afavoreixin la democràcia, veuen amb esperança el tancament del cicle d'ETA, amb ganes d'obrir un altre. “Després del complex context viscut en les últimes dècades, el dret a decidir és una eina més per a avançar. Una clau important per a garantir la convivència a llarg termini”.

L'espot elaborat per Gure Esku Dago reconeix la “fredor” que es fa boca a boca, la mobilització pot ser un antídot o alleujament de la desesperació. Així les coses, en el vídeo de l'anunci han llançat la fletxa directament al cor de la nena. Les jugadores de rugbi de dones que semblen esgotades en els vestuaris i el capità tractant d'animar: “Què ens passa? Quan ens hem convertit en aquest mal grup? Sembla que hem oblidat d'on venim. Per a què serveix retreure al contrari els nostres errors si no som equip? Si no som un grup estem en va. Som un grup o hem d'anar a casa? No teniu ganes de guanyar?”. Una vegada finalitzat l'exercici de coaching, les noies surten a guanyar el món.

2.019 raons per a facilitar el Pacte Popular

El document que arrodonirà la cadena humana, el Pacte Popular, està a les portes de treure'l del forn, un informe que argumenta 2.019 el dret a decidir. L'últim any s'ha dedicat a aquesta labor. Entorn de la pregunta “Per què decidir-nos?” s'han celebrat taules rodones en les capitals i sessions participatives a les comarques. Per a això, han elaborat una extensa guia de dinamització que tenen a la seva disposició en la web i han rebut aportacions a través d'internet. Han participat unes 2.000 persones, agrupades per sectors: benestar, cultura, ciutadania i terra.

Una setmana després de la realització de la cadena humana, l'informe serà lliurat a les institucions: Govern Basc, Govern de Navarra i Col·legi Basc. L'objectiu és que aquest document possibiliti el Pacte de Poble, “Pacte Popular pel Dret a Decidir que pretén cosir les complicitats i els consensos necessaris per a decidir com a poble entre els agents d'Euskal Herria”, segons la planificació de 2018 de GED. En 2019, la dinàmica popular inicia una fase de reflexió per a valorar els cinc anys i establir els passos i objectius de cara al futur.

El reportatge s'acompanya d'una entrevista al portaveu de Gure esku dago, Angel Oiarbide: "Hem posat l'objectiu de portar als espais de decisió les raons de la ciutadania"