“Els fils del conflicte sirià són més confusos que mai“ escrivim en aquest Net Tan A prop al març. Des de llavors, alguns dels protagonistes han donat nous i greus passos en aquests dos mesos, per la qual cosa el títol d'aquesta crònica sembla respondre a la pregunta “per què si han derrotat a l'Estat islàmic a Síria, per què no s'acaba la guerra?”, posada fa dos mesos en el títol, cada vegada més prop de la Tercera Guerra del Golf.

A molts se'ls van encendre les alarmes quan el 30 d'abril l'Exèrcit israelià va atacar directament als militars iranians, colpejant amb míssils la base d'Hama a Síria, matant almenys a 26 iranians i destruint els míssils que tenien allí. No obstant això, l'operació comptava amb alguns detalls que apunten a una major provocació per part d'Israel per part de les forces Lleials. Richard Silverstein i els acadèmics i analistes Muhammad Sahimik han estat els encarregats d'obrir els comptes en la revista electrònica Middle East Eye.

Pel que sembla, els míssils que Israel ha enviat a Síria no han estat llançats des dels avions F-16, com tots esperaven, sinó des de la mar. Els iranians han estat sorpresos per la invasió de Síria després que Dolphin, construït i finançat per Alemanya, es llancés des dels vaixells submarins i travessés el territori de Jordània.

Fins al 30 d'abril cap país àrab de la zona s'havia atrevit mai a donar permís a Israel perquè agredís a un altre país àrab. Jordània, per tant, ha ofès a l'Iran a més de Síria, fent més greu la rivalitat entre el bloc de governs sunnites, liderat per l'Aràbia Saudita i integrat a Jordània, i el bloc xiïta liderat pels iranians.

“Les raons per a l'ús dels vaixells submarins Dolphin –han escrit Silverstein i Sahimi- són vàries. Netantanyahu vol sorprendre els enemics d'Israel (sirians, iranians i en part russos) mostrant que té més d'una possibilitat d'atac (...) i mostrar a l'Iran els danys que pot causar amb les seves noves armes: Si Israel ataqués o ataqués a l'Iran, els vaixells submarins jugarien un paper decisiu”.

Tenint en compte la distància entre Israel i l'Iran, els avions de l'Exèrcit jueu tindrien molta feina per a capturar als iranians en el seu objectiu. Els vaixells submarins, que tenen la facultat de llançar míssils, són una bona alternativa. Precisament per això, Silverstein i Sahimi ja havien criticat el contracte signat entre Alemanya i Israel per a construir vuit vaixells submarins, ja que a més de fomentar la proliferació d'armes a la regió, Dolphin té la capacitat de portar armes atòmiques, de provocar un holocaust nuclear.

Per part seva, l'analista Donen Glazebrook ha subratllat el paper de Rússia davant l'atac: Els sirians no han pogut fer front als míssils enviats per Israel perquè encara no han aconseguit els nous míssils S300 promesos per Rússia en 2010. Com han demostrat reiteradament els Estats Units que donaran el vistiplau a qualsevol aventura militar israeliana, Rússia no es mostra tan encegada amb l'Iran: En el conflicte de Síria, els russos no volen enfadar-se massa amb els israelians... “I si ho accepta –recorda Glazebrook a Rússia– la destrucció de l'Iraq, Síria i al final de l'Iran, està consentint aïllar a la mateixa Rússia, a la qual també li arribarà el seu torn alguna vegada”.

Sunnites+EUA versus Xiitas+Rússia

Sota el títol “Preparant la Tercera Guerra del Golf” ha escrit la seva anàlisi el passat 14 de maig el reconegut professor estatunidenc d'estudis de Pau i Seguretat Michael Klare. S'inicia de la manera següent: "Quan Donald Trump ha comunicat la dissolució de l'acord nuclear amb l'Iran, tots nosaltres hem de començar a preguntar-nos què pot portar una Tercera Guerra del Golf. La resposta és que en els últims 16 anys l'experiència d'Amèrica a Orient Mitjà no serà bonica”.

Els dos anteriors, el de 1990 i el que va començar en 2003 amb la invasió de l'Iraq, van acabar amb la victòria dels Estats Units, però a canvi es van produir moviments violents com l'Estat islàmic, milions de persones van abandonar les seves arrels i van arrasar tot Orient Mitjà. El tercer que serà contrari a l'Iran i els seus aliats, diu Klare, ocuparà una zona molt més extensa que les dos anteriors, “el camp de batalla s'estendrà al Mediterrani des de la frontera entre Líban i Israel fins a l'estret d'Hormuz, on el Golf Pèrsic s'estén a l'Oceà Índic. D'una banda, l'Iran, Síria de Baxhar A l'Assad, Hezbollah del Líban i les milícies iraquianes i iemenites estan en una situació difícil: D'altra banda, Israel, l'Aràbia Saudita, els EUA i Unió dels Emirats Àrabs. Si la lluita siriana se surt del control, les tropes russes també podrien entrar”.

Per què els Estats Units han entrat en una escalada que acosta a tota Orient Mitjà a la guerra? El professor Klare, que ha analitzat en diversos llibres la relació de les dues guerres anteriors del Golf amb el control del petroli, creu que la base principal de l'actual és la dels càlculs geopolítics. La dependència del petroli americà no és tan greu com en 1990, gràcies als avanços en sorres bituminoses, fracking, etc.

Per contra, les dues guerres anteriors han deixat per a molts estrategs de les potències occidentals un bloc xiïta, amb l'Iran al capdavant, més sòlid que abans a Orient Mitjà, enfront del bloc sunnita, liderat per l'Aràbia Saudita, que ha unit una estranya i forta aliança amb Israel. Amb la intervenció de l'Aràbia Saudita amb el príncep Mohammed bin Salman, en aquesta ocasió Netanyahu està jugant amb gran protagonisme, dinamitant el pacte Iran-els EUA, provocant als palestins, atacant a l'Iran...

Així acaba Klar la seva fosca previsió: “Ningú pot assegurar quan els grans poders faran esclatar una nova guerra a Orient Mitjà, ni tan sols la faran. Es poden confondre altres coses si l'assumpte de Corea es torna a escalfar si s'empitjora entre Trump i Kim, o una nova crisi amb Rússia, o un nou naufragi econòmic mundial... i llavors es reduiria la força del conflicte geopolític del Golf Pèrsic. És possible que hi hagi algun canvi en algun dels líders esmentats, per exemple, si Netanyahu perd el poder per la seva pròpia corrupció, que investiga la policia, Trump també sap el que pot fer... No obstant això, si alguna cosa no succeeix, sembla que està obert al fet que el camí s'enfonsi per a la Tercera Guerra del Golf, que amenaça l'horitzó de la humanitat, que sens dubte mostrarà que és el camí cap a l'infern”.