Al març de 2017, diversos muntanyencs van crear el grup Mendian Euskaraz amb l'objectiu de conèixer el patrimoni de les muntanyes en basca i oferir a tots els euskaltzales la possibilitat de viure i gaudir en basca en la muntanya. Entre altres objectius, es va establir el d'estrènyer llaços amb els grups de muntanyencs d'Euskal Herria, de cada lloc, que viuen o volen viure en basc.

Segons ha explicat Edu Zabala, membre del grup, el projecte es va posar en marxa a la tardor i s'ha anat desenvolupant gradualment: “Hem dut a terme un procés que ha durat prop de set mesos, sobretot a través de les xarxes socials, per a relacionar-nos amb els grups euskaldunes, però hem utilitzat moltes vies per a transmetre informació”.

Gràcies a aquest procés, en concret, s'han unit al projecte vuit grups de muntanya i una associació de basca: Mendian Euskaraz (Euskal Herria), Marimendi (Euskal Herria), Etzandarri (Lemoiz), Blagan (Hondarribia), Añorga K.E (Donostia-Añorga), Mendia eta Herriak (Euskal Herria), GEU mendira (Gasteiz), Platerotarrak (Donostia-Sant Joan) i Izune.

Segons han explicat, és fonamental que cada vegada hi hagi més euskalgunes, ja que “el basc necessita espais per a respirar”. Això és el que pretenen oferir a tots els euskaltzales a través d'aquest projecte.

Zones respiratòries del basc

A l'hora de parlar de la importància d'Euskaraz també a la muntanya, Zabala ha subratllat que és un salt de les idees als fets: “En la muntanya hi ha molts grups i cadascun fa el seu idioma, però a través del projecte, almenys, tocarem l'aldabón a les consciències dels muntanyencs bascos”. Tal vegada, en opinió de Zabala, els muntanyencs bascos fan un esforç especial per a augmentar la presència del basc a la muntanya.

A més, pretenen visibilitzar i visibilitzar “el que potser molts no han plantejat”. De fet, el muntanyenc ha assenyalat que les zones respiratòries, suposadament sòlides, no són realment prou resistents com per a sobreviure. Per això, ha convidat a tots els que se senten euskaltzales a reflexionar i a viure en basc a la muntanya: “Al cap i a la fi, la muntanya i el basc són els nostres patrimonis i hem de mantenir-los. Si no els donem suport sabem, desgraciadament, quin és el futur”.

Per a donar principi al projecte, han organitzat una sortida muntanyenca conjunta per al pròxim 27 de maig. A Navarra es donaran cita els vuit clubs de muntanya citats, l'associació de basca i els euskaltzales o muntanyencs interessats en la iniciativa.

Sortida al centre geogràfic del País Basc

La sortida muntanyenca del 27 de maig es farà en basc, començarà a les nou del matí en la BENTA de Lizarraga i tindrà com a objectiu el centre geogràfic d'Euskal Herria en la Serra d'Andía. El recorregut té 22 quilòmetres de longitud i un desnivell de 200 metres. En cas de mal temps, es realitzaria un altre recorregut més curt: des del mateix punt de partida fins a l'ermita de Sant Adrián, amb una longitud total de vuit quilòmetres i un desnivell de 84 metres. Han convidat a tots els muntanyencs i euskaltzales a participar en aquesta iniciativa, i han explicat que es poden apuntar de manera individual en quin grup.

El projecte, per part seva, no acabarà amb aquesta sortida. Tal com ha explicat Zabala, en primer lloc s'analitzarà i valorarà la resposta que se li ha donat. No obstant això, la intenció és que es repeteixi tots els anys, l'últim diumenge de maig: “Volem mantenir aquesta data en el calendari perquè els euskaltzales i muntanyencs s'uneixin a Navarra, en el cor d'Euskal Herria”.

A més, ha indicat que tenen les portes obertes a tothom i als ciutadans: “Això és un procés, esperem que a través del ressò dels mitjans de comunicació arribem a més grups i a més persones. Per tant, no tanquem portes en absolut”. Per tant, han explicat que el 27 de maig no serà un dia aïllat, sinó una crida a tots els muntanyencs bascos.

Diuen que tots els grups junts reflecteixen “un gran arc de Sant Martí”, tant geogràficament com en altres àmbits: “La basca i la internacional, la de les dones, la dels joves i la dels nens i, finalment, la dels quals treballen a nivell local”. Per tant, han explicat que la diversitat dels impulsors és àmplia i rica i que seguiran en contacte amb tots aquells grups i individus que vulguin unir la muntanya i el basc.

Gasteiztarras amb Geu a la muntanya

Al febrer de 2015, la muntanya va complir vint anys amb el GEU. “Llavors, érem dues dones de 40 anys, Maite Mendiburu i jo, i teníem als nostres fills en els núvols. Ells estaven començant a caminar i a sortir solos, per la qual cosa nosaltres també teníem espais lliures, com la tarda del divendres o el matí del dissabte, i aquests intervals comencem a aprofitar per a la muntanya”, diu Bego Ariznabarreta. I, una vegada més, en una d'aquestes sortides muntanyenques, Maite Mendiburuk a Bego Ariznabarreta: “‘Hauríem de fer un grup de muntanya compost per bascos’. Va ser idea de Maite. Li vaig dir que sí, però res més. Per a llavors, els dos ja formàvem part de l'associació de basca GEU de Vitòria-Gasteiz, per la qual cosa un dia Maite em va dir que anava a posar un anunci en la revista Geu. Tal dit tal fet: ‘Tal diumenge, a les 9.00 del matí, enfront del bar Txapela, sortida a Ezkibel’. No sabíem que anava a venir ningú, però ens reunim 36 persones!”.

Bego Ariznabarreta va seguir la idea de Maite Mendiburu, es van fer còmplices els que abans eren amics i amics, i poc després van cridar a la gent a una reunió: “I ens convertim en un grup. Des de llavors hi ha hagut moviment de gent, per descomptat, alguns s'han posat malament, uns altres han pres altres camins, però sempre hem mantingut aquest esperit d'equip”. Dins de l'Associació GEU existeix la intenció d'anar a la muntanya amb el GEU: “Creem una secció especial dins de l'associació i així seguim. Hem estat l'activitat de l'associació des que vam néixer, i així volem ser durant molt de temps”.

Aquest text ha estat pres del Setmanari ARGIA del 27 de setembre de 2015. Autor: Mel Anjel Elustondo.