argia.eus
INPRIMATU
Txema Montero
Txema Montero: "ETA ha estat un model negatiu per a la ciutadania basca"
  • Txema Montero (Bilbao, 1954). Ex europarlamentari d'HB, advocat de presos d'ETA, expulsat d'HB, durant anys membre de la Fundació Sabí Arana i analista implacable, entre altres. ARGIA ha respost per escrit a aquestes cinc preguntes.
Mikel Asurmendi @masurmendi 2018ko maiatzaren 08a
Argazkilaria: Judit Fernández

ETA ja ha desaparegut. Què ha estat ETA?

Un model negatiu per a la ciutadania basca. L'ús de la força, primer selectiva i extensiva, va portar als etarres a un tremend error: a equiparar objectius polítics i mitjans militars, ETA va fer inseparables la independència i la lluita armada. Aquesta lletjor d'envergadura és producte del seu orgull armat. Aquesta forma del seu domini ha mostrat un aire de menyspreu: solos, disposats a tot, tocats pel destí, col·locats en un lloc elevat, posseïts de la perspectiva que ofereix la part superior de la graderia. No obstant això, la falta de capacitat dels bascos perquè se sumessin al seu projecte i mètode violent, tots dos inacceptables per a la majoria de la nostra societat, ETA es va posar en el seu lloc: mirant de baix a dalt, no van poder pujar més amunt en les graderies, malgrat intentar obrir el camí a tirs.

A partir d'ara, es parlarà més de la necessitat de fer autocrítica a l'esquerra abertzale. Què hauria de dir?

Fins al final d'ETA no han estat capaces d'adonar-se que la societat basca, cansada de la guerra, havia decidit –de manera indulgent– apostar per la via política, que no volia unir-se més a la mort. Hauran d'admetre que no es pot obligar l'home a unir-se a una ideologia, que cal apartar-se de les profecies i de les senderes antidemocràtiques, que cal desconfiar dels teòrics que expliquen tot. En canvi, cal tenir en compte als que miren al món amb una mirada humil i prudent.

Què fa falta ara perquè els drets dels presos bascos siguin respectats?

Cal acudir als tribunals per a reclamar les infraccions dels seus drets. Cal aconseguir la transferència de competències penitenciàries perquè els condemnats de vigilància penitenciària dels Tribunals de Justícia de la CAB i Navarresa siguin competents, i per a garantir les sentències executives dels presos condemnats per terrorisme, com va ocórrer en el passat. Cal actuar davant les institucions, els partits i l'opinió pública per a traslladar als presos a les presons més pròximes a les de les seves famílies. Hem de recordar una vegada i una altra la desigualtat de les penes imposades als presos i preses.

Com has vist el procés de pau des de 2011 fins avui?

Camí llarg i sinuós que ens porta al punt de partida: La decisió unilateral d'ETA es va fer per a si mateixa i expressament. Vaig pensar que la fi de la lluita armada declarada per ETA era la fi de la pròpia organització, es va acabar. Que la pau era l'absència d'ETA, que ETA no estigués, sense més adjectius, és a dir, que l'última escenificació final no era qüestió d'interès.

En la seva opinió, quins són els següents passos a donar per a avançar i acabar el procés? Com haurien d'actuar els principals agents implicats en el procés, l'Esquerra abertzale, l'Estat i el PNB?

Mentre no siguin esclarits per la mateixa organització d'assassinats i desaparicions que s'atribueixen a ETA, jo no dono per acabat el procés. De fet, si no s'aclareixen aquestes circumstàncies, els familiars de les víctimes no acabaran mai el seu dol per la mort. El mateix pel que fa a l'Estat: no ha reconegut el GAL, la responsabilitat i la missió del qual és seva, sent responsable de diverses persones desaparegudes. D'altra banda, demano als principals agents que vostè crida que facin política per a tenir en compte una veritat evident: els criteris del futur també jutjaran a la nostra generació algun dia.