El premi Goldman Environment Price no garanteix la tranquil·litat al guanyador de les arpes dels sicaris que s'enriqueixen amb la destrucció del medi ambient: Maima Encunya, defensora de les selves peruanes, va ser assassinada en 2016, un any més Berta Càceres es va atrevir a enfrontar-se als promotors d'una presa a Hondures, lluitant contra els que en 2017 estaven derrocant el bosc a Chihuahua, Mèxic...El premi Goldman no és una assegurança de vida, sinó un important reconeixement a la labor realitzada a favor de la justícia.
Dues dones sud-africanes han rebut un dels sis premis concedits durant la celebració del 23 d'abril a San Francisco (els EUA): la Fundació Goldman ha homenatjat a Makoma Lekalakala i Liz McDaid per la paralització dels seus plans de reproveïment de deu centrals nuclears.
En 2014, sota la presidència de Jacob Zuma, el Govern sud-africà va signar amb Rússia un pacte secret per a la construcció de deu noves centrals nuclears –en l'actualitat, gestionades per l'empresa pública Eskom–. El tracte de 64.000 milions d'euros era sorprenent, tant pel que fa als signants com a les xifres. A pesar que el tracte semblava estar ben tancat, les poderoses autoritats es van creuar amb dues dones.
“Treball amb dones que no tenen electricitat a casa, que no tenen suficient per a pagar la llum. La resposta a les seves necessitats no és una sèrie de centrals nuclears que costen un bilió de rand [moneda sud-africana] dels impostos dels ciutadans”. Així parla Makoma Lekalakala, de 52 anys, directora de l'associació mediambiental Earthlife Africa. Putin i Zuma van conèixer l'acord a través de les associacions mediambientals russes: “Com aquest pla portaria al nostre poble a la fallida, ens corresponia fer front als excessos de l'autoritat”.
L'associació de Lekalakala va decidir treure el tema al carrer. Molts militants sud-africans estan capacitats per a portar els drets fonamentals al carrer, per a alguna cosa els ha servit la dura lluita contra l'apartheid. Earthlife, d'Àfrica, va iniciar una campanya de denúncia contínua amb protestes a les portes del Parlament i dels ministeris africans. Però necessitarien aliats més forts per a enfrontar-se als alts comandaments.
Lekalakala, el negre líder de Johannesburg, va trobar al seu soci a la ciutat de Lurmutur: Liz McDaid Responsable blanc del Programa de Justícia Ecològica SAFCEI, també dona amb un ric currículum de lluita. Dues dones ensenyant les dents a l'establishment masculí, dues dones amb valors i comportaments anàlegs, que es van entendre perfectament des del principi.
“Com tots els dimecres es reuneix el Govern sud-africà en el parlament, quan el president i el ministre es van, decidim reunir-nos allí, per a dir la veritat a les autoritats. I així ho vam fer des de la signatura del tracte de 2014”.
Durant més de dos anys, aixecats molt primerenc el dimecres al matí, donaven la benvinguda als ministres, mostrant banderes antinuclears quan s'acostaven els seus llustrosos cotxes negres. A McDai li havia tocat alguna vegada estar sol sota la pluja. Moltes altres vegades protestaven diverses dotzenes. També es van realitzar concentracions enfront de la companyia pública d'energia Eskom, es van organitzar altres protestes, manifestacions i una recollida de signatures.
I de sobte va caure un llamp sobre el govern de Pretòria. Earthlife Àfrica va obtenir una còpia del paper del contracte entre Sud-àfrica i Rússia. Aviat el periòdic Mail & Guardian va publicar la seva totalitat i es van obrir els ulls a molts ciutadans.
Putin també és expert en negocis
El Ministeri d'Exteriors de Moscou havia publicat en la seva pàgina web, en la llista de tractats internacionals, un paper que el Govern pretorià no volia mostrar. Va ser comunicat a l'Associació Earthlife Africa de Johannesburg per Vladimir Slivyak, del moviment Ecodefense.
Al setembre de 2014, Jacob Zuma va visitar Moscou per una qüestió de salut. Un parell de setmanes després d'entrevistar-se allí amb Vladimir Putin, el contracte va ser signat per la ministra d'Energia de Sud-àfrica, Tina Joemat-Pettersson, i el general de la companyia pública Rosatom, Sergey Kirienko.Molts ciutadans es van quedar atònits en ser llegits en Mail & Guardian cinc mesos després. Els sud-africans es quedaven lligats a Rússia per llargs anys
El contracte establia, de facto, que en tots els assumptes relatius a les centrals nuclears de Sud-àfrica, la companyia russa Rosatom tindria dret a veto per un període mínim de 20 anys. En canvi, qualsevol accident d'un dia no podria exigir-se a Rússia cap indemnització. Literalment: “Sud-àfrica serà l'única responsable de qualsevol mal originat a l'estranger, com al país, per les centrals nuclears”.
Rosatom va rebre un tracte especial en temes fiscals i de finançament. D'altra banda, si Sud-àfrica volgués exportar alguna tecnologia desenvolupada en centrals, hauria de comptar amb el permís de Rússia per a tot. Per si no fos prou, en filtrar-se el paper, les autoritats sud-africanes van reafirmar que les autoritats sud-africanes, també amb la Xina i França, països de la competència russa, havien signat acords que mantenien secretament el Govern.
Makoma Lekalakala i Liz McDaid, les persones dels seus moviments, van intentar durant dos anys sacsejar a tot el país amb xerrades i mobilitzacions. Van aconseguir cosir la coalició de molts grups sud-africans que es mouen entorn de diferents problemes: grups de dones, joves, anticorrupció, sindicats, grups de creients, empreses...
Però –un miracle que rares vegades ocorre– el sol va sortir dels jutjats: En 2007, el Tribunal Suprem de Sud-àfrica va declarar nul el contracte promogut per Zuma i Putin per considerar que anava en contra de la Constitució i que una gran decisió així havia de ser debatuda pel Parlament.
En rebre el premi de la Fundació Goldman, Makoma Lekalakala i Liz McDaid van demanar al seu govern que abandonés els seus somnis nuclears. Van reconèixer que temen que les autoritats reactivin els plans de les centrals atòmiques si Sud-àfrica aconsegueix noves fonts de finançament. No els falten raons per a preocupar-se. La indústria militar nuclear no té descans ni a Orient ni a Occident. Rússia ha llançat aquests dies a la mar la seva primera central nuclear mòbil per a donar força a la ciutat de Pevek, en la riba de l'Àrtic. Els únics que han après alguna cosa de Txernòbil i Fukushima són, pel que sembla, militants.
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
Lau egunez idekia izanen den merkatu bat antolatzen du Plazara kooperatibak euskararen aldeko beste hamar bat eragilerekin –horien artean ARGIA–.