"No permetis que s'inclogui la recerca de la indústria armamentística en el nou pressupost de la Unió Europea. Els diners de la UE no ha d'anar a la tecnologia militar. Els fons per a la recerca han d'anar a vies no violentes de prevenció de conflictes i, en particular, a les arrels de la inquietud mundial”. Ja són 143.000 els europeus que han signat la petició de la UE: No inverteixin en armes.
“Tots volem viure en un món pacífic –afirmen en el manifest– i per a això es va crear la Unió Europea. Però la Comissió Europea, sota la pressió de la indústria armera, vol pressupostar milers de milions de diners públics per a desenvolupar tecnologia militar avançada per primera vegada des de la creació de la UE. A pesar que ells es presenten com una qüestió de ‘defensa’, el veritable objectiu de les subvencions és promoure la competitivitat i la capacitat exportadora de la indústria armera, entre elles l'Aràbia Saudita, als països que participen en conflictes assassins”.
Malgrat les protestes, el Parlament Europeu va aprovar el passat 13 de març un paquet de 500 milions d'euros per al desenvolupament d'equipaments de defensa en 2019-2020. A elles cal sumar 90 milions més d'ajudes aprovades amb anterioritat per a la preparació de recerques militars. El canvi no ha fet més que començar: des de l'any passat la Comissió Europea ha anunciat que vol crear per a 2021 un fons amb capacitat de despesa anual de 5.500 milions d'euros “per a estimular la defensa europea”.
En la presentació de la gegantesca inversió, al juny de 2017, el vicepresident de la UE, Jyrki Katainen, va establir el motiu per a l'ocupació, el creixement, la inversió i la concurrència: “En tota Europa la gent està preocupada per la seva seguretat i per la dels seus fills”.
Per contra , en la Xarxa Europea contra el Comerç d'Armes (ENAAT) creuen que el profund canvi de la UE de no gastar gairebé res en defensa és fruit d'una campanya iniciada fa temps, segons ha explicat Laetitia Sedouk a l'Observatori de Multinacionals multinationales.org: "Els armeros han entrat per la porta petita, parlant de seguretat interior, de la vigilància de les fronteres i no de la defensa. A poc a poc hem arribat fins aquí”.
En els cinc anys curts que van de 2012 a 2017, el pressupost del lobby organitzat per les principals companyies d'armes
europees s'ha duplicat de 2,8 milions d'euros anuals a 5,6 milions. Això si es creu que ho han declarat els armeros: alguns experts afirmen que l'Associació Europea d'Indústries Aeroespacials i de Defensa (ASD) va invertir deu vegades més d'aquesta xifra en el sector del lobby.
Les empreses europees més potents del sector són membres de l'ASD: Airbus, BAE, Dassault, Ficantieri, GKN, Indra, Leonardo, Liebherr, Rolls-Royce, Safran, Saab, Thales... A elles estan vinculades les associacions de cada país. Per exemple, TEDAE agrupa empreses que operen en la indústria militar a Espanya, entre elles algunes de la CAPV: Aernnova, Tecnalia, ITP Aero, SAPA Placencia i Sener.
Prioritzar les armes en lloc del medi ambient
En 2015, la Comissió Europea va nomenar un Grup de Personalitats de 15 persones (GoP) perquè li aconsellés què fer en la recerca militar en els pròxims anys. No hi ha més que veure els noms de la llista i el càrrec de cadascun per a adonar-se que els crítics de la indústria armera no manquen de raó: gairebé tots són els caps de la patronal de la indústria militar ASD. La Comissió Europea va recomanar que la indústria militar europea, donada la necessitat de millorar la seva competitivitat, havia d'oferir un programa de finançament adequat a la Unió Europea.
“Els industrials han intervingut en tot el procediment de decisions polítiques”, assenyala Bram Vranken, representant del moviment pacifista flamenc Vredesactie. “La Comissió s'ha reunit almenys 36 vegades en la fase d'elaboració d'aquest pla amb els industrials. No es pot negar que no estan aconseguint l'objectiu, ja que han incorporat grans quantitats en els pressupostos i al costat d'ells plans de finançament tendres d'inversions: “Han aconseguit subvencions del 125% per a productes 100% més 25% per a despeses administratives. Aquest tipus de finançament excel·lent no s'ofereix ni a les Organitzacions No Governamentals que s'enfronten a les catàstrofes més greus del món”.
I quina inversió prioritzarà la UE? Segons ha investigat l'associació Observatori d'Armes, els projectes de recerca se centren en gran mesura en drons i sistemes robotitzats de fer la guerra: “En totes les noves recerques apareix la robotització, l'objectiu és que les armes siguin cada vegada més autònomes”. A continuació, quan les línies de recerca es plasmen en productes concrets, els industrials es trobaran en millor estat per a exportar armes capdavanteres.
Un dels debats d'aquest tema se centra en el control de les exportacions. Perquè a pesar que les empreses d'armeria obtenen cada vegada més subvencions d'Europa, el control de les exportacions continua sent competència de cada Estat. Alemanya, que s'ha sumat al pacte que ha aconseguit Angela Merkel amb l'SPD, ha dit que vol reforçar el control de l'economia europea. França, per part seva, no vol ni sentir parlar d'això. Els industrials pressionen per a tenir les mans lliures en les exportacions amb l'excusa de la competitivitat. L'exèrcit francès tampoc vol canviar en això: “França ha de mantenir la seva capacitat de decisió i iniciativa per la seva part per a defensar els seus interessos”.
És més, els industrials d'armeria han aconseguit que les noves patents finançades amb subvenció quedin en la seva propietat, amb el doble perjudici que això suposa per a la societat europea. D'una banda, que les riqueses pagades amb diners públics són absorbides pel capital privat. D'altra banda, la pèrdua del control de l'autoritat política europea permetrà a les empreses vendre aquestes tecnologies i patents a qualsevol client del món, fins i tot als capaços de cometre qualsevol crim.
És la despesa militar de la Unió Europea, sumant els dels seus estats membres, el tercer més gran del món, després dels Estats Units i la Xina. Si Rússia es gasta en 69.200 milions d'euros, la UE en 264.300 milions d'euros. D'on traurà les noves ajudes l'Europa obligada a retallar el seu pressupost amb el Brexit? Molts emprenedors temen que el medi ambient i el clima siguin els boscos de fajos.
Mentrestant, els Investigadors per la Pau també recullen adhesions per a modificar el pressupost de la UE: “La implantació per la Unió Europea d'un programa de recerca militar suposa la major acceleració mai vista en la militarització europea. Les guerres del futur dependran de les tecnologies militars que estem desenvolupant ara”.
Eraispenaren aldeko elkarteek manifestazioa antolatu dute larunbatean Iruñean. Irrintzi Plazan manifestazioaren deitzailea den Koldo Amatriarekin hitz egin dugu.
Basabürüako ibar eskuineko gazteek lehen maskarada arrakastatsua eman dute igandean, Lakarrin.