En l'educació formal, segons el Currículum, és imprescindible que l'alumnat tingui un coneixement i un contacte bàsics del seu entorn, això és el que s'ha d'ensenyar a l'escola. Tanmateix, l'assimilació d'aquests continguts resulta difícil si no tenim coneixement i interès per la fauna i la flora. Segons diferents estudis, el professorat té més afició pels animals i a l'escola es dedica molt més temps al món animal que a les plantes. Això pot causar desinterès per les plantes des de la infància. Però, al País Basc, quin és l'interès del professorat i de l'alumnat per les plantes? Coneixen les plantes més comunes de la zona?

Per a donar resposta a aquestes preguntes, l'equip de recerca format per investigadors de la Universitat del País Basc i de la Societat de Ciències Aranzadi ha posat en marxa dues recerques. S'ha realitzat un diagnòstic de la situació actual, imprescindible abans de crear el material didàctic adequat per al professorat i l'alumnat.

Per a aquest examen, durant el curs 2016-2017 es va realitzar un qüestionari a 1.040 alumnes i alumnes d'entre 12 i 14 anys en 26 centres educatius del País Basc. A més de realitzar diverses preguntes sobre el seu interès per la naturalesa, se'ls va demanar als alumnes que posessin 10 noms d'animals i plantes per a mesurar el seu coneixement. Les dades corresponents als animals els vam donar a conèixer en ARGIA el 21-05-2017, en una trobada entre el Lleó i el llop. Coneixen els nens els animals més comuns del país? reportatge. Per contra, les de les plantes no s'han publicat per escrit fins a la data. Aquest mateix any s'han presentat en dos congressos internacionals sobre Educació en la Ciència i la Tecnologia.

Cada nen coneix una mitjana de 5 noms de plantes autòctones

En aquest estudi, els alumnes van expressar un gran interès pels animals i les plantes: El 51% tenien un interès alt o molt alt i eren molt pocs (9%) els que deien tenir un interès baix o molt baix. No obstant això, a l'hora de comparar animals i plantes, els alumnes van obtenir indicis de ceguesa cap a les plantes. La pregunta que se'ls va fer va ser la següent: Qui són els animals o les plantes que més interès susciten en tu?

Només el 76% dels alumnes van optar pels animals i el 16% pels animals i les plantes. Només el 3% va triar plantes. Com s'ha vist en molts altres països, els nens també tenen més interès pels animals. Com van concloure Wandersee i Schussler als Estats Units en 2001, el desinterès per les plantes és molt gran, la qual cosa implica no parar esment a les plantes. Aquestes característiques, al seu torn, fan que el grau de coneixement de les plantes sigui baix.

Els alumnes del País Basc es van interessar pels noms de les plantes que tenen al cap, per la qual cosa se'ls va demanar 10 noms de plantes i els 1.040 que van realitzar el qüestionari van escriure una mitjana de 5,4 noms de plantes. Aquest resultat es correspon amb els resultats de les recerques dutes a terme a Suïssa sobre el terreny. Les dificultats per a la designació de plantes són molt grans.

La llista de plantes contestada pels alumnes també va aportar més informació: de les 5,4 plantes citades pels alumnes, 3,8 eren d'origen autòcton. En l'estudi realitzat als països bàltics, la majoria dels nens coneixen més espècies autòctones que de fora, però com s'ha vist també a Anglaterra i Alemanya, són capaces de nomenar molt poques espècies de la zona; el coneixement és baix.

Entre els escolars, els dels pobles més petits (menys de 5.000 habitants) van ser els que més plantes van assenyalar (8,2 de cada 10 plantes). També van ser ells els que més plantes de la zona (6,8 de cada 10) van designar. La major possibilitat de contacte quotidià amb la naturalesa als pobles més petits probablement influirà en la designació del major nombre d'espècies autòctones.

Entre les plantes, les més designades pels alumnes van ser les de tipus comestible i salvatge, per davant de les de decoració o explotació forestal, encara que una quarta part del nostre territori està coberta de bosc. Les espècies arbustives van ser més freqüents que les herbàcies o arbustos.

Gràcies a l'arbre de Guernica…

En les recerques realitzades es va aprofundir en la diferència entre els nivells de coneixement de les persones del medi rural i urbà. Per a això, 45 alumnes i alumnes de 6è de Primària, de 11-12 anys, de Guernica i pobles de voltant, en el centre de la Biosfera d'Urdaibai, van completar un qüestionari sobre els arbres. A més, 53 alumnes d'una escola de la ciutat de Bilbao (6è d'EP) i 18 professors (6è d'EP; edat: La mitjana d'edat dels enquestats va ser de 40 anys.

El resultat no genera molts dubtes: la ceguesa de les plantes ha arribat a Euskal Herria.

En un apartat del qüestionari se'ls va demanar que escrivissin els noms de 10 espècies d'arbres. Només el 42% dels alumnes de Guernica van escriure les 10 espècies sol·licitades, i entre tots, es van declarar 29 arbres. Un estudi realitzat a l'Argentina també va llançar valors semblants, i menys de la meitat dels estudiants (32%) van ser capaços de nomenar 10 plantes. A l'escola de Guernica, els més nominats van ser el roure (nomenat pel 91%), la pomera (84%) i el pi (80%). Sent el roure el conegut “arbre de Guernica”, no és d'estranyar que els nens i nenes de la zona hagin declarat aquesta espècie. Com va concloure Kellert, això dona a entendre que en el coneixement dels animals i plantes també té força la simbologia. De fet, sense l'arbre de Guernica, quants nens i nenes de Guernica coneixerien el roure?

En el cas dels alumnes de Bilbao, en canvi, el nombre d'espècies enumerades va ser de 20, i només el 6% dels escolars va declarar 10 arbres. En aquest cas, a diferència de Guernica, el roure apareix en el tercer lloc més nominat: la pomera (amb una denominació del 70%), el pi (60%) i el roure i el taronger (43%) són els més repetits.

Entre els alumnes, els arbres fruiters són molt coneguts. No obstant això, segons els resultats de Patrick i Tunnicliff, la designació d'arbres fruiters no indica el coneixement de l'arbre, sinó que identifiquen el fruit. Si es col·loqués a l'altura de l'arbre, és possible que no fossin capaços d'identificar-lo.

Els professors van ser els que més espècies arbòries van declarar, amb un total de 33. Entre mestres i mestres, el 67% enumerava les 10 espècies, però en aquest cas les tres primeres espècies eren diferents als escolars: avellaner (nomenat pel 95%), bedoll (81%) i palmera (76%).

Pi i eucaliptus abans del roure

En la segona part del qüestionari se'ls va demanar que identifiquessin els 9 arbres més comuns de Bizkaia: Ametza (Quercus pyrenaica), Roure (Quercus robur), Artea (Quercus rotundifolia), Eucaliptus (Eucalyptus globulus), Alliso (Alnus glutinosa), Pi radiis (Excelfaguus), Licar (Etta).

De les imatges dels 9 arbres col·locats, una mitjana de 2 van ser els que van identificar bé tant el professorat com l'alumnat. A l'hora de comparar no es van observar diferències significatives en el nivell de coneixement dels professors i alumnes. Entre els alumnes, no obstant això, els de Guernica van identificar més arbres (2,3), en comparació amb els de Bilbao (0,8). Encara que en tots dos casos els nivells són baixos, les recerques sobre el coneixement dels animals i les dutes a terme a Finlàndia demostren que la grandària de la residència pot influir en la relació dels seus habitants amb la naturalesa. Molts dels alumnes de Guernica procedeixen de pobles petits de la zona i tenen la naturalesa més a prop en el seu dia a dia. Segons aquests estudis, els nens i nenes del medi rural tenen una major capacitat d'identificació d'animals i plantes.

D'altra banda, cal destacar que entre els arbres ben identificats el pi va ser el que més van conèixer els escolars, amb un 91% i 64% de resultats a Guernica i Bilbao, respectivament. També és destacable que el 87% dels estudiants de Guernica va identificar l'eucaliptus (un 14% dels de Bilbao). Entre els professors també el pi va ser l'arbre més identificat; el 100% el va reconèixer.

Aquests resultats no són més que un reflex del que avui és el paisatge de Bizkaia. De fet, una quarta part de les terres de menys de 600 metres estan cobertes pel pi, i en les zones costaneres com la zona de Guernica, en els últims anys les plantacions d'eucaliptus han augmentat considerablement. Aquestes són les espècies que es veuen en el dia a dia, tal com van concloure Patrick i Tunnicliffe en 2011, no és d'estranyar que aquestes plantes siguin les que més coneixen. A més, la forma característica de les acícules (fulles) dels pins facilita molt la identificació d'aquest arbre.

Crida l'atenció que han identificat el pi, l'eucaliptus i el roure. D'aquestes tres, una és autòctona i les altres dues procedeixen de fora. Així mateix, els nivells d'identificació dels seus arbres més comuns han estat molt baixos. Més del 90% dels alumnes no han identificat entre els seus alumnes el freixe, l'alliso, l'hi hagi, el bedoll i l'art. En el cas del roure, només el 53% dels de Guernica van ser capaços d'identificar a la planta, encara que a l'hora de nomenar la planta va ser nomenada pel 91%. Entre els alumnes de Bilbao, només un terç dels professors va identificar el roure. En el cas d'aquests últims, va ser l'únic professor que va conèixer a Pagoa. Cap professor que conegués a la seva mare i la seva alliso havia estat allí.

Necessitat de formació del professorat i material adequat

Els estudis realitzats posen de manifest que al País Basc també existeix ceguesa a les plantes. El baix nivell de coneixement i interès vegetal té les seves conseqüències. Tal com van concloure Lindemann-Matthies en 2011, o Gaston i Spicer en 2004, el coneixement de les espècies, juntament amb l'interès per la naturalesa, és un factor essencial per a promoure la comprensió en l'àmbit del medi ambient, la biodiversitat i el desenvolupament sostenible. Si es volen complir correctament els objectius que apareixen en el currículum educatiu, és imprescindible parar esment a l'interès i al coneixement a l'hora d'impartir les classes.

El coneixement bàsic de la biodiversitat i l'ecologia dels ecosistemes i el fet de disposar d'un material didàctic basat en el medi ambient pròxim contribuiria molt al professorat, tant en la transmissió de continguts com en el disseny de les escoles.

Diversos estudis a
nivell europeu afirmen que en les últimes dècades s'ha produït una gran caiguda del coneixement relacionat amb la naturalesa. Tots els indicis apunten a una disminució del coneixement vegetal. Però sense recerca, com assegurar-la?

En el projecte Burbunak eta etsayak, les entrevistes a 10 persones d'entre 60 i 90 anys d'Hernani durant els anys 2012-2013 van mostrar un alt grau de coneixement d'aquestes persones. Posseïen els coneixements adquirits des de les seves cases i van ser declarades 68 plantes herbàcies de la zona (sense comptar arbres ni arbustos). Encara que la mostra d'entrevistats va ser petita, pot ser una bona referència del coneixement que encara tenen les generacions més antigues.

* El DVD “Burbunak eta etsayak” es pot adquirir fàcilment en la Fira de la Llum.