L'estudi que la fundació Elkar ha realitzat sobre el consum cultural dels bascos ha fet mossa en el món. El curiós és que és un assumpte vell per a qualsevol que conegui la situació de la cultura basca des de dins. La notícia, en tot cas, ha estat la repercussió que han tingut les dades fredes en aquesta ocasió. Almenys, no m'han semblat tan dolentes. Siguin veritables. El 22,9% dels euskaldunes –gairebé 180.000 persones– lectors habituals de llibres en basc? Quin silenci tenien les editorials basques!

En col·laboració amb la Fundació Ni Elkar: es necessiten “polítiques més eficaces” per a socialitzar la producció basca. Es tracta d'endevinar quines són aquestes polítiques. Les campanyes d'animació a la lectura estan bé, però no són suficients per a revelar un panorama fosc. L'escàs consum de la producció cultural basca és un problema estructural que hauria de ser assumit pels qui dissenyen i impulsen les polítiques lingüístiques en les institucions i fora d'elles. Afecta directament a l'ús de la llengua i a la qualitat d'aquesta, és a dir, a la seva durada.

Enmig de la mar Central, la nostra producció és com a gotes de pluja. La seva visibilització hauria de ser una de les principals preocupacions d'aquestes polítiques. La institucionalització dels nostres territoris ha creat dues eines, sense menysprear les altres, pel bé del llenguatge: Sistema Educatiu i Euskal Telebista. Havíem de demanar-li més a un i a un altre.

En l'àmbit de l'ensenyament, és urgent orientar de dalt a baix el currículum de la Llengua i Literatura Basca des dels primers cursos fins al batxillerat. Deixar de costat els complexos mimètics i canviar radicalment els continguts perquè l'assignatura en qüestió sigui un bonic aparador de la producció basca. Menys sintagmes verbals i més plaer de la costura i la lectura. Pel·lícules, produccions de camins, cançons, música. Una festa del llenguatge, no un cementiri de paraules.

ETB també ha de reinventar-se perquè el basc comú tingui de nou la referència de l'estàndard culte. No es tracta que tots els locutors es converteixin en Amonarriz o Euzkitze, sinó de donar a aquest estàndard el seu lloc natural, en un camp vergonyosament abandonat per aquest mitjà: el doblatge de sèries i pel·lícules.

En comparació amb elles, sembla una qüestió massa apressant per a la imatge del basc, però alguna vegada també caldrà abordar-la. Com fa un segle, i encara que apareguem en diferents formes, encara tenim la raresa de l'escriptura com a exemple genuí de ser basc. Cal sorprendre's de quants ambients en els quals el més euskaldun mai és el més llegit o el més culte, sinó el més burro i el que més crits fa. Fa un segle, almenys, aquesta gent era capaç d'unir tres frases. Ara ni tan sols això. Ens ha tocat viure la neobasritarismo. Va morir.