Es demana un compte al Regne d'Espanya des de l'Organització de les Nacions Unides per a conèixer si s'estan complint adequadament els compromisos i tractats internacionals amb els Drets Humans. Aquest tema ha estat tractat la setmana passada en Sarriko, en un interessant màster de la UPV/EHU. A l'hora de preparar el que hauria d'aparèixer en aquest Màster, he tingut l'oportunitat de completar una revisió personal del procés de transició, i heus aquí algunes conclusions.
Aquest Estat en vigor, anomenat Regne d'Espanya, és un vestit tallat i cosit a la mesura del cos robust anterior, i no un vestit de patró universal (Estat de Dret). De fet, en els anys 1969-1979 es van adoptar les mesures concretes del cos (proclamar-se rei, definir i consensuar els nuclis intangibles de l'Estat, crear un vestit deformi...). Aquesta era la part principal de l'operació, i la més delicada, en la qual van treballar amb destresa diversos experts en l'ofici de modista, Adolfo Suárez i al servei de l'Estat. Columnes principals intangibles: Que la unitat d'Espanya, la institució monàrquica, el rei i el patrimoni exclusiu de la violència estiguin en mans de l'Estat. A partir d'aquí, l'escenari havia d'adaptar-se prou com per a ser comparat amb els models de l'Estat de Dret. Es van graduar les legalitzacions dels partits, es van inventar models d'autonomia de submissió i, en l'última fase, es va dur a terme la integració del Regne d'Espanya en els sistemes de drets internacionals, aprovant en 1977 els Tractats Internacionals de l'ONU i en 1986 a la Unió Europea.
El Regne d'Espanya mai ha interioritzat les normes bàsiques de l'Estat de Dret. Li bastava amb un vestit molt decent, mentre aquests dos clubs d'Europa i de les Nacions Unides funcionaven com a clubs exclusius dels Estats. Però quan ha hagut de posar a prova el seu caràcter democràtic, sembla que les costures esclaten en el vestit renovat del Regne d'Espanya. És curiós, més detalladament, per on s'estan trencant els fils.
El Regne d'Espanya mai ha interioritzat les normes bàsiques de l'Estat de Dret. Li bastava amb un vestit molt decent, mentre aquests dos clubs d'Europa i de les Nacions Unides funcionaven com a clubs exclusius dels Estats. Però quan ha hagut de posar a prova el seu caràcter democràtic, sembla que les costures esclaten en el vestit renovat del Regne d'Espanya.
El Consell d'Europa i el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg han estat neutralitzats per Espanya, malgrat algunes sentències i observacions en contra, gràcies a la col·laboració d'alguns estats aliats i a l'elecció de jutges subordinats. Per contra, en determinats estats europeus s'han plantejat seriosos problemes a Espanya i ha posat de manifest les greus fissures que sofreix tant en la divisió de poders com en els fonaments del sistema democràtic.
No obstant això, en Nacions Unides és on més pot ocórrer la crisi del Regne d'Espanya. Sobretot, l'any 1977, va signar en aquest moment significatiu de la transició, en el marc dels Tractats Internacionals de Drets Civils i Polítics. De fet, moltes de les víctimes i subjectes dels conflictes que més s'han aguditzat en l'Estat espanyol, siguin individus o col·lectius, dirigeixen les seves demandes a aquesta secció de Nacions Unides, i no al Tribunal d'Estrasburg, per les raons abans exposades. I ho estan inventant, perquè crec que tenen l'oportunitat d'aconseguir suport en aquest camí. I és que les autoritats espanyoles no tenen arguments ni mitjans per a paralitzar aquestes demandes que es presenten davant l'ONU. Aquests Acords Internacionals suposen una regulació exhaustiva i avançada dels drets individuals i col·lectius, des del dret d'autodeterminació fins a la llibertat d'expressió, la detenció i presó sense fonament o els drets de gènere i socials. A més, no poden ser considerades com a lleis estranyes “externes” i no complertes. Es converteixen en normes internes des del moment de la signatura, que se situen en la jerarquia estatal per sobre de les pròpies lleis internes. A més, les decisions de l'ONU en aquestes matèries no són competència dels jutges que depenen dels Estats. A Ginebra són els experts independents de l'ONU els que prenen aquestes decisions sobre el conflicte armat. Per aquest camí arriba alguna cosa...