Els gitanos portem més de 500 anys en aquest territori, però som desconeguts per a la majoria de la societat. El primer escrit conegut sobre gitanos a Navarra data de l'any 1435, quan la reina Blanca de Navarra va rebre als gitanos a Olite. Avui dia vivim al voltant de 7.000 distribuïts de llarg a llarg del territori, i com és de suposar, som una comunitat heterogènia. No obstant això, les nostres cultures i realitats no són prou conegudes, s'han imposat prejudicis, estereotips i falses creences.

Vivim una història d'exclusió, discriminació i persecució; no hem tingut cap suport jurídic fins a la fi del franquisme. És més, les lleis contra nosaltres han estat en vigor durant anys. Un text legal de 1549 recull que si es troben gitanos seran castigats i expulsats i la situació va empitjorar en el segle XVII. Avui dia hem aconseguit drets i les lleis ens protegeixen, però sovint, en la realitat les coses no són tan fàcils i en el dia a dia sofrim actituds contràries a nosaltres.

A Navarra, en el conjunt de la Unió Europea, existeix un racisme i xenofòbia brutal, i juntament amb altres comunitats de diferents orígens, sofrim una de les majors situacions de discriminació. Aquesta exclusió ens afecta a tots els àmbits de la vida, i prova d'això és el fracàs escolar que tenim entre els nostres joves, les dificultats per a accedir a un habitatge o treball, o el rebuig d'entrar en alguns llocs per ser o imaginar gitano.

Augment dels casos de racisme

Últimament, a Pamplona hem conegut diversos casos d'aquest tipus. En alguns bars de la Part Vella els porters no han permès l'accés als locals a uns gitanos, ja que els seus amos han donat l'ordre de no permetre el passo a cap gitano. Una vegada coneguts aquests fets, ens dirigim als jutjats al costat de membres de SOS Racisme i l'Ararteko, i s'estan investigant els casos.

Exigim una revisió de les lleis perquè aquest tipus de fets no es produeixin, amb la finalitat d'impedir que ningú pugui accedir als llocs públics per raó d'origen, ètnia, religió, sexe, opinió, identitat i altres circumstàncies personals o socials. Els locals d'oci són espais oberts, però el que demanem és una revisió del Decret Foral 33/2011, establert en el marc de la Llei foral 2/1989 de Navarra, que regula l'accés i l'estada en aquests espais.

Amb motiu d'aquests fets, al febrer l'Ajuntament de Pamplona va aprovar per unanimitat una declaració institucional en contra de les prohibicions d'accés. Ha promès revisar la llei i amb ella, s'ha compromès a adoptar mecanismes de control que evitin que hi hagi impunitat, que es puguin dur a terme mesures per a respondre als danys i perjudicis causats a les víctimes i evitin la seva repetició.

Col·laboració clau

Per això, amb l'objectiu d'acostar la nostra cultura i comunitat i millorar la nostra imatge sobre nosaltres, intentem fomentar la col·laboració i el coneixement mutu entre gitanos i no gitanos a través de diferents projectes. Amb aquest objectiu neix Gaz Kaló fa 18 anys, amb l'objectiu d'impulsar la coordinació de les associacions gitanes de Navarra, unificar criteris i fer de pont entre l'administració i la societat. Volem tenir el lloc, el protagonisme i la capacitat de decisió que ens correspon, estar en el centre de les qüestions que ens concerneixen i ser subjectes actius, perquè no decideixin per nosaltres des de fora. Es parla de nosaltres sovint i es fan polítiques especials per a nosaltres, per la qual cosa no sols ens agradaria ser al carrer, sinó també estar en els espais on es prenen decisions.

És clar que som nosaltres els que hem de fer el primer pas per a millorar la nostra imatge, i en això estem treballant; en aquest sentit, l'imparell pas que dona el poble gitano i cada reconeixement i dret que aconsegueixi serà beneficiós per a tota la societat. Les cultures que viuen en el mateix àmbit necessiten convivència i respecte, i per a això es necessita la col·laboració de tots per a normalitzar les relacions.

Reivindiquem una visió global i pròxima, treballant poble a poble, però també tenint en compte l'entorn. Avui dia, hi ha dotze associacions federades i hem centrat les nostres línies de treball en la joventut i en les dones. Perquè els joves seran el futur de la nostra comunitat i les dones són els pilars i motors principals de la comunitat gitana.

Motor de la comunitat

La dona gitana és el pilar de la transmissió de la cultura, la protecció de tota la família i, al mateix temps, l'activista, que sempre ha sortit al carrer. L'estudiant de periodisme Helena Baiona Carlos va produir un breu documental amb els seus testimoniatges per a reflectir la realitat de les dones gitanes, subvencionada per l'Institut Navarrès per a la Igualtat. Estem projectant Mossegant l'aire poblo a poble. Kalis/Romis: Les dones gitanes en el camí cap a la igualtat estem molt contentes i audiovisuals amb l'acolliment que estan tenint; a més, acaba de guanyar el premi Francisca d'Aculodi de la UPV. És un treball molt bonic de divulgació i reconeixement.
A més, les dones s'estan organitzant molt bé, tal és el cas de l'II Congrés Internacional de Dones Gitanes que es va celebrar a Barcelona els dies 22, 23 i 24 de març. Congrés. Des de Pamplona van ser 14 dones amb autobús i van tornar molt contentes, ja que en el procés d'apoderament són centres d'inspiració.

El 8 de març també van sortir al carrer a participar en les mobilitzacions convocades poble a poble, i veient la fortalesa d'enguany, és evident que tenim un gran repte en aquesta adreça com a societat i nosaltres també com a comunitat. És molt esperançador. A pesar que Gaz Kalón és dona, el coordinador i la imatge de la federació sol ser jo; però en els pròxims anys tenim la intenció de canviar la presidència.

Fracàs escolar

En la Federació ens preocupa molt l'educació. Segons les últimes dades publicades pel Centre de Recerques Sociològiques (CIS), només el 20% dels joves gitanos i gitanes finalitzen l'Educació Secundària Obligatòria. A més, entre els 12 anys, només el 60% dels joves cursa estudis en el nivell que li correspon a la seva edat. El fracàs escolar i els índexs d'absentisme són molt alts, la qual cosa influeix en molts àmbits de la vida, entre ells l'ocupació. Les dades són molt preocupants i creiem necessari incidir en la importància de l'educació per a famílies, nens i joves.

Estem treballant amb experts i professionals per a fer front a aquest problema i hem posat en marxa diversos projectes. A l'escola Alfons X El Savi de Sant Adrián, per exemple, s'ha incorporat la figura de l'escola motriu dins i fora de l'escola, per a realitzar la mediació entre l'alumnat, el professorat, la família i l'entorn. Estem contents perquè està tenint bons resultats, en tres anys l'absentisme escolar s'ha reduït considerablement i la relació entre les famílies i l'escola també ha millorat molt.

D'altra banda, agrairíem que des de la comunitat educativa se'ns ajudés a bandejar les males impressions sobre nosaltres. Per més de cinc segles que portem en aquest país, som invisibles, no ens esmenten en els llibres de les escoles, i quan es parla de nosaltres sol ser per a malament. Hauríem d'intentar trencar aquests estereotips amb tots els nens i joves.

Moltes iniciatives

Tractem d'impulsar la col·laboració i l'acumulació de forces amb moltes organitzacions. Per això tenim una gran relació amb SOS Racisme i/o les xarxes contra la Pobresa i l'Exclusió Social i contra els Rumors. No sols volem participar en els assumptes que ens afecten els gitanos, sinó a favor del benestar de totes les persones.

Tenim moltes iniciatives en marxa i donem suport a altres tantes. A més de treballar amb les dones en el camí cap a la igualtat, també vam posar el nostre granet de sorra en la campanya “Metachodemacho / De la Humanitat a la Humanitat” que Acció Contra el Tràfic va posar en marxa el mes de febrer passat, perquè veiem la necessitat de qüestionar l'actual model de masculinitat que perpetua els rols i privilegis dels homes. Crec que els gitanos també hem de ser aquí, perquè tenim molt a aprendre i treballar.

Així mateix, en els últims mesos estem dissenyant una iniciativa turística per a donar a conèixer Pamplona Calía gràcies a la col·laboració d'alumnes d'Animació Sociocultural de Gaz Kaló, Casa Sabicas i Escola d'Educadors. Volem crear un itinerari turístic diferent, partint de la mirada de la cultura calía i dels gitanos de la ciutat. El passat 16 de març vam fer el primer assaig de la ruta amb l'ajuda dels portaveus de diferents institucions i va sortir molt bé; els va agradar i ens agradaria posar-la en marxa a curt termini.