Respondre en basc a la pregunta en castellà. La Factoria d'Activitats Aiaraldea pot ser una “marcianería”, com diu Gartzen Garaio, que vol construir alternatives en basca per a tots els àmbits de la vida en una comarca on l'ús del basc al carrer és del 4%. De l'una o l'altra forma, fa vuit anys es trobaven en la mateixa talaia quan es va crear la Finestra de Comunicació Aiaraldea, associació formada pels portals Aiaraldea Gaur i la quinzena de paper Aiaraldea Hemen, i avui dia Aiaraldea.eus el basc és el novè consumit en la xarxa, segons han explicat.

L'epicentre de la Factoria d'Accions se situarà en el polígon industrial de Llodio. S'està pentinant un pavelló de 750 metres quadrats que ha estat adquirit gràcies a l'aportació econòmica dels socis, però malgrat tenir la seva seu a Laudio, el projecte vol incidir en tota la comarca. Així mateix, en la mateixa línia que el mitjà de comunicació, el projecte no se circumscriu a la comarca administrativa. “Quan creguem el mitjà no ens limitem a la comarca política d'Ayala –Aiara, Okondo, Artziniega, Llodio i Amurrio–. Aiaraldea seria una comarca sociològica”, diu Gartzen Garaio. És a dir, als pobles d'Ayala se'ls sumen Orozko, Orduña, Arakaldo i Arrankudiaga.

Iniciació

Aiaraldea Gaur es va fundar en 2010. Els creadors volien respondre a l'escassa presència dels mitjans de comunicació locals en basc, i més d'un centenar de persones voluntàries aiaraldea.eus van trencar el portal. En 2013 van saltar al paper i van publicar la quincenaria Aiaraldea hemen, totes dues sota la marca Aiaraldea Komunikazio Leihoa. Punts van ser els projectes que van atreure als voluntaris i als portals que van rebre visites, que alguns d'ells van adquirir la condició d'assalariats i van començar a materialitzar el mitjà de comunicació. En 2015 van iniciar una reflexió estratègica de cara al futur, que va durar any i mig. “Fins llavors hem treballat en l'àmbit de la comunicació i hem donat a conèixer en basca una regió que viu en castellà, però plantegem la necessitat de crear noves oportunitats de vida en tots els àmbits de la vida i en funció dels valors transformadors”, ha explicat Garaio. Així, la Finestra de Comunicació Aiaraldea va començar el camí de la Factoria d'Activitats Aiaraldea.

Després de la designació pel Govern Basc de la Iniciativa Social, al març de l'any passat van traspassar la seva personalitat jurídica a una cooperativa sense ànim de lucre i ara treballen per a integrar en la cooperativa a la societat limitada Komunika, encarregada dels mitjans. Així mateix, Garaaio qualifica a la cooperativa com a “singular”: “La meitat de la decisió la tenen els treballadors i l'altra meitat els socis usuaris. Per tant, per a garantir els objectius socials del projecte, no n'hi ha prou que més de la meitat de la cooperativa estigui d'acord, sinó que la meitat dels treballadors i la meitat dels socis estiguin d'acord”.

D'altra banda, el pavelló situat a Llodio serà el punt de trobada de diversos projectes transformadors. Les empreses i projectes dins de la cooperativa, com Komunikak, busquen l'emancipació individual en el futur.

Se sap que el principal problema d'aquesta grandària és el finançament. El projecte està basat en socis i subvencions, però el seu objectiu és la “suficiència”. “Per a aconseguir i augmentar la suficiència, com va sorgir la Komunika, volem impulsar més projectes en el futur”, afirma Hissar Mendiguren, directora de Komunikika. En l'actualitat, les subvencions públiques financen el 30% de la Factoria.

Arquitectura de valors

El pavelló de Laudio es construirà en funció dels principals valors que el projecte vulgui desenvolupar. Segons Garaio, “serà un espai per al desenvolupament del projecte educatiu, especialment per a nens i pares; un economat d'alimentació amb la seva cuina; un escenari cultural, un projecte de mitjà de comunicació…” Tot això se situarà en el primer pis del pavelló i serà un espai obert per a tots els públics. Les oficines i espais propis del mitjà de comunicació es construiran en el segon pis.

La intenció dels creadors del projecte és “ampliar al públic” el que es fa en aquest, i això ho farà Aiaraldea Komunikazio Leihoa. Així, organitzarà els actes de la Factoria a través dels mitjans de comunicació i els difondrà a través de la web o el paper. D'altra banda, Garaioa ha anunciat que en 2019 es preveu la creació d'una televisió local.

S'han format els grups de treball que desenvoluparan aquests valors. El grup de treball educatiu, per exemple, està desenvolupant un projecte educatiu que té com a objectiu fomentar l'apoderament i la participació dels nens i nenes, així com tallers de formació dirigits a pares i mares. Hissar Mendiguren forma part del grup de treball feminista i ha assenyalat que el feminisme "mullarà tot el projecte". En la mateixa línia, la Factoria d'Accions serà la casa del basc, però també la casa de les dones, però respectant el treball independent dels agents feministes de la comarca. “Avui dia, als pobles de voltant hi ha associacions de dones i grups feministes. Estan articulats, però no disposen de punt de trobada. Segurament tots tindran problemes comuns i pot ser un espai que respongui a això”, explica Mendiguren.

Els recintes del pavelló encara estan en construcció. S'ha buidat i s'han pintat les parets, però queda molt per fer. Per això necessiten un nou grup de voluntaris que volen construir tot en auzolan. Han posat en marxa una campanya de crowfunding, però no de diners, sinó de “temps i coneixement”. Mendiguren ha precisat que el que es vol fer és “d'una manera participativa, donant a cadascun el que li agrada en la mesura de les seves possibilitats”.

A més, Faktoria serà un espai del projecte, el principal, però no l'únic. Pretenen ampliar el radi d'acció de la factoria a tota la comarca i afavorir la descentralització, sense trepitjar els projectes socials que ja treballen en el lloc.

Per a això, els membres de la cooperativa consideren necessari teixir una potent xarxa de relacions. “Com influir de manera integral en la transformació social d'una regió? Perquè, acostant projectes com Izarkom, Goiener, Olatukoop, i fomentant la seva pertinença”, ha dit Garaio. Mendiguren diu que, en comptes d'aixafar-se, està en el poder: “Busquem aliances i construïm comunitat en el mateix camí i amb valors transformadors”.

Fira social

Els dies 24 i 25 de febrer van organitzar una Fira Social en Faktoria sota el lema Som el que consumim, alternatives per a viure. El primer dia es van presentar alternatives de consum, productors locals que treballen de manera ecològica i projectes d'economia social transformadora com Olatukoop, Talaios Kooperatiba i Izarkom. L'endemà es va celebrar el mercat de barata.

Les persones que es van acostar a la fira van trobar algun indici del que serà la factoria, i van pujar a la palestra de reflexió d'any i mig. Gartzen Garaio ha assenyalat que moltes comarques desconeixien la filosofia de l'economia social transformadora, perquè Àlaba no té “tanta experiència” en aquesta qüestió, i que la fira va ser “un acte per a començar a parlar de totes aquestes coses”. “Vam fer un treball de valors –diu Mendiguren–: els nens i nenes van tenir un taller de cuina i es van relacionar amb els baserritarras. El dissabte celebrem la fira de productors locals, els productors van obrir aquí el seu espai. El diumenge va ser el mercat de barata”. No va ser un mercat de barata comuna: es van convertir en una moneda per a l'intercanvi de temps, de capacitats o de coneixements.

El dissabte, no obstant això, van utilitzar una altra moneda. Es va crear una moneda anomenada Aikoa, en funció de la capacitat de renda, és a dir, els que menys ingressos econòmics van obtenir més Aiko per uns Euro i, per contra, una moneda social més cara per als quals més guanyen. Es van distingir entre un nivell de renda baix, mitjà i alt. “Volíem que l'equivalència d'Aiko no fos lineal per a tots. Va servir per a prendre consciència dels privilegis de cadascun, i encara que algú va sentir que li agredim, la gent ho va prendre bé”, ha dit Garaioa. Així mateix, Mendiguren assenyala que la moneda social també incitava a la reflexió individual sobre les obres que no es reconeixen. “Hi ha una altra economia i una altra manera de construir un sistema diferent”, diuen. Segons han indicat, s'està estudiant la possibilitat d'impulsar en el futur el projecte de la moneda social.

Mirant al futur

La Factoria d'Accions té com a objectiu completar enguany el projecte d'economat. No sols per a vendre productes agroecològics en la pròpia Factoria, sinó per a repartir aliments ecològics locals, promoure nous models de consum i oferir formació. De fet, a la comarca hi ha agricultors que produeixen productes ecològics, sobretot a Orduña. El projecte Lakari de Zarautz ha estat un dels projectes que s'han posat en marxa per a recrear l'economat mitjançant una economia social transformadora.

Encara que la Factoria d'Activitats és innovadora en Aiaraldea, al País Basc i a l'estranger existeixen projectes que estan impulsant diferents models de vida a través de l'economia social i altres valors, i les i els d'Aiaraldea han pres idees d'aquí i d'allà. La Ciutat Invisible de Barcelona és una d'elles, una cooperativa autogestionada que trenca amb els models de treball del capitalisme. D'altra banda, Garaio vol buscar la diversificació de la capacitat de la cooperativa, i com la cooperativa catalana Més Opcions, que treballa a favor del consum responsable, vol que Aiaraldea es converteixi en soci de les cooperatives acompanyades per la Factoria d'Activitats, per a així poder comprar als socis de Faktoria en la resta d'economats.

La Factoria d'Accions pretén ser una travessia cap a la responsabilitat en un sistema hegemònic, solar d'un projecte integral de vida. “Aquest sistema està perforat i ens perfora. Nosaltres plantegem una alternativa, com a persones i com a comunitat, que ens viurà i educar enfront del sistema social i econòmic que ens destrueix. Volem una manera d'actuar i ho farem tot a través de les activitats, en basca”, ha explicat Mendiguren. Garaio, per part seva, ha dit que en molts llocs s'està demostrant que aquest tipus de projectes són “possibles”: “Hi ha una massa que està creant un model de vida diferent. No es trenca del tot amb el sistema, però farem projectes de qualitat que en algun moment puguin tornar-se hegemònics”.