A vegades és una referència clara i la matèria et sorprèn: dues plomes de gall dindi metal·litzades en un suport de marbre. El Premi Antton Abbadia 2017 va ser atorgat a Ibon Sarasola. En altres ocasions no hi ha referències clares, només tens davant els teus ulls la matèria i la forma, i llavors és molt més bell, enigmàtic.

Xare Álvarez Berakoetxea (Donostia-Sant Sebastià, 25 de juny de 1990) és una jove. Va començar amb pas ferm: Ho ha ensenyat a París, a Bilbao, en molts llocs; ha rebut beques, premis per aquí i per allà. Va rebre una menció honorífica en el programa d'Artistes Novells de Guipúscoa 2016, amb l'obra que pots veure en: 15/32.

L'espectador s'acosta al treball i li sorgeix la pregunta: què és això? És com una pedra, pesada, subjecta a la paret per un sòlid braç d'acer, fins al punt que el braç es converteix en part de la peça. Sembla una petjada, una pedra que ha arribat a saber d'on, un fòssil, una petjada. De què es tracta? L'enigma està en marxa. Després tens el títol, 15/32, una signatura, un codi, no?

L'explicació ho converteix en un enigma més bell. El títol parla, com sempre, de l'obra, però no vol donar un context al treball, una referència fora de treball, una pista per a connectar als espectadors amb una altra cosa, al contrari del que sol succeir en moltes ocasions. En canvi, es refereix al nucli del treball, es refereix al procés, a la matèria: 15 litres d'aigua, 32 quilos de ciment. Això és tot.

I l'espectador es va de l'exposició i s'adona que l'obra d'art és la petjada de la matèria, que l'art tal vegada ens porta la materialitat mateixa de les coses als extrems, coses que la majoria de les vegades els nostres ulls no veuen, un temps més. Un temps més per a veure les petjades de la falta de pistes.