A aquestes preguntes van respondre Olatz Egiguren, membre de Sortzen Elkartea; Eulalia Buch, responsable del departament social de la Plataforma per la Llengua catalana, i Oriol Amorós, responsable de la Secretaria de Migració, Igualtat i Ciutadania de la Generalitat. La taula rodona va ser organitzada per Sortzen Elkartea en la seu d'Euskaltzaindia a Bilbao, el passat 26 de febrer.

El model d'immersió català (totes les assignatures en català, a excepció del castellà i d'una altra llengua estrangera) es va aplicar per primera vegada en 1983 en dinou escoles públiques de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, Barcelona. Segons ha explicat Oriol Amorós, després del franquisme es van fer grans passos a favor del català. En aquest procés, el moviment obrer d'origen castellanoparlant va tenir un paper important. Volien educar als seus fills i filles en català, i la pressió exercida els va portar a crear un model d'immersió.

Fruit dels resultats obtinguts, va ser aplicat en més de 700 escoles de Catalunya en els pròxims sis anys i ha estat l'únic model que ha tingut l'ensenyament públic català des de 1992. Per a això, la Generalitat ha establert legalment les següents mesures: La Llei de Normalització Lingüística de 1983, la Llei de Política Lingüística de 1998 i la Llei d'Educació de Catalunya de 2009.

Instrument de cohesió social

El model d'immersió no és un “sistema de l'altre món”, sinó un mètode d'aprenentatge de la segona llengua, segons explica Amorós. Catalunya ha viscut en el segle XXI un segon procés migratori important, en el qual s'han reunit persones de diferents procedències que abans no havien tingut contacte amb el català. Per a això, ha considerat imprescindible crear una metodologia que permeti l'aprenentatge del català i l'ús del basc.

En alguns països que han viscut situacions semblants, han construït models basats en la multiculturalitat, respectant la diversitat i creant guetos. Amorós diu que darrere d'aquest “presumpte respecte” no hi ha més que “indiferència”: “Els pakistanesos viuran en el barri pakistanès, els indis en el dels indis, els xinesos en el dels xinesos. A Catalunya no volem això, sinó un model intercultural”. Per a això, el català ha de ser, en la seva opinió, la llengua comuna de tots els que viuen a Catalunya: “El català serà la llengua que utilitzarem per a entendre'ns, sigui com sigui l'origen i la llengua materna”.

La Plataforma per la Llengua també ha defensat aquesta idea. Per a uns altres, en canvi, és discutible. De fet, hi ha qui ha preguntat per què el català i no el castellà han de ser la llengua que tenen en comú. “El món és millor si hi ha 5.000 llengües, i cal donar-li la importància de mantenir totes aquestes llengües vives. Si el català no és una llengua comuna a Catalunya, on serà?”, ha respost Amorós.

En aquest sentit, Eulalia Buch ha subratllat que el model d'immersió és una eina d'èxit per a la cohesió social, “que permet unir a tots els alumnes, encara que no sigui la llengua catalana que utilitzen a casa”. També ha dit que els prepara per a formar-se en el món laboral, “garanteix la igualtat d'oportunitats, tots som una part important de la societat, sense cap mena de discriminació”.

Segons estudis de la Plataforma per la Llengua, el sistema beneficia a tot l'alumnat i, una vegada finalitzada l'educació obligatòria, els alumnes i alumnes coneixen tots dos idiomes. A més, facilita l'aprenentatge d'altres idiomes perquè, segons alguns experts, el bilingüisme desenvolupa capacitats perceptives.

Model d'immersió en risc

A pesar que els resultats acadèmics i les recerques socials demostren que el sistema és un èxit i compta amb el suport de diverses institucions europees més enllà de Catalunya, diversos partits polítics espanyols s'han mostrat en contra en diverses ocasions. En 2012, el llavors ministre d'Educació, José Ignacio Wert, va dir que els nens catalans havien de “espanyolitzar-se”. En l'actualitat, el Govern de Madrid ha posat en marxa l'article 155 de la Constitució amb l'objectiu de canviar la prioritat lingüística. En concret, es tracta d'oferir la possibilitat de prioritzar el castellà a l'hora d'inscriure's en les matriculacions del sistema d'immersió educativa.

Argumenten que el model d'immersió redueix la capacitat lingüística dels alumnes per a parlar en castellà. Les recerques dutes a terme per la Generalitat, la Plataforma per la Llengua i altres associacions d'àmbit estatal han negat aquest extrem. Buch ha explicat que “a més de les hores que s'imparteixen a les escoles, el context català permet aprendre en castellà. Segons els estudis, els alumnes dominen sense problemes el català i el castellà”.

Per això, per a Amorós el problema no és el model, sinó l'idioma. Segons ha explicat, la llengua catalana està viva en quatre comunitats de l'Estat espanyol: Catalunya, Balears, València i Aragó. Al seu judici, la posició del pp i de Ciutadans "varia" en funció de la força política que tinguin en cada comunitat autònoma. En qualsevol cas, diu que tenen un punt de coherència: “Fan tot el dolor que poden, sempre que poden, i amb la major intensitat possible contra el català”.

La tendència a la recentralització ha posat, per tant, en perill el model d'escola que ha construït Catalunya aquests anys. Segons l'Associació sortzen, la qual cosa allí succeeixi pot tenir conseqüències també al País Basc. Per tant, creu que “les iniciatives basades en l'intercanvi de reflexions i en amplis consensos a favor de la llengua i la cultura seran eines imprescindibles”, tant a Euskal Herria com a Catalunya.

L'escola pública basca en un moment clau

Olatz Egiguren ha explicat que el Govern Basc ha posat sobre la taula el procés per a aconseguir un acord educatiu i un document basi. Una de les bases de l'acord és que, prenent com a eix el basc i la cultura basca, garantirà “la capacitat avançada” en les dues llengües oficials i un nivell mitjà en la llengua estrangera, “amb independència del punt de partida de tot l'alumnat, amb la finalitat d'aconseguir un desenvolupament personal, acadèmic i professional”. No obstant això, aquest document no preveu la superació del sistema de models.

En aquest sentit, ha opinat que el sistema de models lingüístics implantat en l'educació de la Comunitat Autònoma Basca "ha fracassat", ja que "deixa massa joves sense euskaldunizarse". En qualsevol cas, ha explicat que, a més de l'escola, la responsabilitat de la comunitat i de la societat és fonamental per a “guanyar nous espais per al basc en pobles i barris”.

A Navarra, el Parlament foral també ha creat una comissió que pot modificar la Llei del Basc a Navarra. De fet, l'actual llei permet la zonificació i la divisió de drets. El Parlament de Navarra ha fet el primer pas perquè això es modifiqui en la Cambra foral.

Per tant, sortzen creu que Hego Euskal Herria pot estar en un moment important per a facilitar la normalització del basc si és capaç de parlar de “voluntat i determinació ” per a aprofitar algunes de les oportunitats que s'estan obrint. L'associació ha subratllat la necessitat d'un model que eduqui a l'alumnat euskaldun i plurilingüe, ja que “com entendre la riquesa que s'interioritza en la diversitat si no és des de la nostra pròpia identitat i llengua?”.