Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"No hi ha res intangible si el resultat millora"

  • Hem quedat amb Rafa Rueda (Mungia, 1972) en les galeries de Zabalburu, un lloc que podria ser la llar bilbaïna de Roy Batty en la pel·lícula Blade Runner. En els passos de la cançó Irina que tanca el cinquè disc en solitari de Rafa Rueda, Hiri kristalakoa (Elkar, 2017), no hi ha ni rastre de la neu que ha cobert la ciutat aquest matí. El disc no presenta grans canvis, però sí una sèrie de petites modificacions que han elevat, a poc a poc, al cim habitual de la cançó mungiarra, tancant algunes portes i obrint moltes portes: “Ara veig que amb els discos anteriors es podia arribar a aquest lloc”. Per a arribar a aquest punt, s'ha deixat portar, i ha realitzat un exercici d'humilitat per a treure la seva música de la inèrcia en la qual estava ficada. “Estic en onze projectes alhora. D'una banda, perquè m'agrada la música, i per un altre, perquè viu d'ella (i això m'obliga a estar en mil coses, per sort o per desgràcia). Tocava, gravava, tocava... i em trobava atrapat per aquesta inèrcia. Necessitava una reflexió sobre la meva missió”.
Argazkia: Aritz Loiola.
Argazkia: Aritz Loiola.

El ciclista del Splitt 77, Aritz Aranburu, va ser l'encarregat de donar el primer gran cop. Va fer un treball psicològic, va portar a Rueda a buscar altres punts de partida. “I em vaig sentir lliure. La meva matèria primera és la cançó, i moltes vegades en l'estructura del pop l'estrofa et porta al pont i els ponts al lema. En un moment donat, quan surtis d'aquest riel, pots provar això i l'altre. No dic que sigui vostè l'únic que ha de treure-ho d'allí. Ha de ser conscient que existeixen altres vies. No he anat a fer coses que no són previsors. Sense més, m'he sentit lliure i alguna cosa m'ha portat aquí”.

Per exemple, Astinduo ha estat l'encarregat d'arrencar les cançons a partir dels teclats. “Cada instrument té les seves peculiaritats, la seva inèrcia, i no partir de la guitarra m'ha portat necessàriament a un altre lloc: jo tinc una manera especial de cantar i de fer melodies, i crec que això està en el disc, però que sorgeix d'altres sons. No perquè volia escapar de l'anterior Rafa, sinó perquè vaig començar a veure que així podia arribar a llocs on no arribava amb les guitarres. El canvi d'instrument és el que m'ha portat aquesta desconnexió. Em sento més lliure de trencar aquest matrimoni”.

“Igual que algunes cançons són eternes, unes altres són mortals, malsanes”

Això ha influït en la manera de tocar la guitarra, a vegades la utilitza com si fos un sintetitzador, sense utilitzar les sis cordes alhora: “No ho uso com a ajuda de la veu, he hagut de tallar les ales perquè altres instruments omplin aquest lloc. Guitarra i piano tenen un ampli ventall harmònic. La nota a utilitzar per a tocar en grup t'obliga a triar bé. Amb les sis cordes es produeix aquest xoc.”

El divorci amb la guitarra també li ha sacsejat la cintura; hi ha cançons que tenen l'instint de ser ballables en el disc –Little Cowboy, Nahikari–, que suggereixen quin pot ser el camí per al futur. “La veritat és que estic bastant ballable. Sacsejats, reflectir els moviments en la música no està malament. També en el cos he sentit un alliberament, i això implica moviment. Ho relaciono amb la llibertat. Si fora per mi, hi hauria més guitarres, ja que sempre he tingut el costum de fer arranjaments per a jugar al barroc. Una oïda de fora m'ha hagut de dir que una cançó no necessita més”.

Es tracta del productor Jon Agirrezabala, que, amb humilitat, va posar la seva música en l'oïda del productor a la recerca de consells i, sobretot, de reflexions. “Diria que el paper de Jon no és tan clar en el pla estètic. Abans que li donés jo el petó, les cançons tenien aquest to que se sent. Jon ha estat facilitador. M'ha fet moltes propostes. Jo sabia a on volia arribar i ell veia més clar aquest camp, ha estat el guia en aquesta direcció que jo li he donat”. El productor Rafa Rueda s'ha vist reflectit en el mirall de Jon. “He après molt. Per a mi ha estat un exercici d'humilitat. En aquest cas, m'he adonat que gràcies a Jon, el que buscava estava més prop del que pensava. Jo he fet aquest treball amb uns altres i no he estat tan conscient del difícil que és veure mosques en el nas d'un quan les veus tan fàcilment en el nas dels seus iguals. Ara em conec millor a mi mateix”.

Decisions irreversibles: per exemple, el treball sobre les estructures de les cançons –com bé demostra la cançó Maryana–, o sobretot la manera de cantar: el que menys sembla que ha canviat és la clau d'aquesta atmosfera. “De sobte Jon em va comentar que caldria llevar-li la tensió a la cançó. Què fer per a això, canviar la melodia o baixar el to? I començar a cantar en to greu va ser com trepitjar un altre planeta per primera vegada. Demostració d'aquestes freqüències graves. És un exercici molt fisiològic. T'adones que no cal tirar tant d'aire per a cantar. Revela el teu instrument, la veu en aquest cas. Quina força té cantar relaxat en la meva música. Això és el més important que he aconseguit. Si ho hagués descobert en els meus anteriors treballs, el resultat hauria estat completament diferent. Crec que he fet coses interessants, però no s'han arrodonit per l'ús de la cançó. Des de l'època de PiLT vaig començar a treballar en un altre camp estilístic, sense fer-lo bé. Si a les cançons dels primers discos li he baixat el to… Perquè, quan graves un disc, jugues amb l'eternitat. El que fas aquí queda per sempre”.

Foto: Aritz Loyola.

Però no totes les cançons arriben a l'eternitat, té cançons que li han mort. “Si no fos així, seria un cantautor perfecte. No totes les meves cançons són bones. Només vius. És qüestió de gustos. Tal vegada han mort per a mi, i per a un altre no. Algunes cançons són eternes, unes altres són mortals, malsanes. També podríem fer una llarga llista d'avortaments”. Els dona vida el directe? “O escoltar a gust, sentir-se a prop. L'oient també els dona vida”.

Però si les cançons poden morir, quan neixen les cançons? “Jo sempre dic que una cançó no és una cançó fins que es recull el text i està ben encaixada”. Però la fita sol ser el moment en el qual se sent la necessitat d'ensenyar, aquest moment d'incertesa. “Deixo que es quedi per a l'eternitat a la reacció dels altres”.

“Cada zona té el seu propi folk. La meva no recorda a l'herba, però també té un folk que és nostra”

Aquesta vegada les oïdes dels seus companys van percebre un to urbà a la sonoritat de la cançó i van parar esment als seus amics. “La ciutat està en les paraules, perquè la música existia abans que la ciutat. La ciutat ha estat l'excusa per a parlar de les persones, de nosaltres. Però en la música hi havia aquest to, alguna cosa que es pot definir com un folk urbà. No són paisatges bucòlics, però també existeixen muntanyes, boscos, neons i bars. Cada zona té el seu propi folk. La meva no recorda a l'herba, però també té un folk que és nostra”.

“Llavors vaig decidir que totes les cançons portarien els noms i les històries de les persones, i amb els punts de vista més diversos possibles. Per a això vaig dir el ventall d'escriptors (5-6 escriptors). Hi ha gent que escriu molt diferent, però tots han escrit que jo era al cap. Per tant, la seva escriptura també canviava, i moltes vegades és difícil saber a qui pertany cada text; s'aconsegueix així una unitat singular”.

També t'has divorciat d'escriure? “No gaudeixo escrivint tant com fent música. No tinc aquest nivell de destresa. Els meus textos sovint no han estat al mateix nivell que la música. Tenia dues possibilitats. Alguns diuen que el més honest és escriure el que un té dins. Però què seria millor per al resultat? Que jo escrivís i que el resultat no fos tan bo? O proposar aquest treball a gent que escriu molt millor que jo? I he apostat pel resultat, per la cançó. L'important no soc jo, és la cançó”.

Aquesta eternitat requereix l'eliminació de totes les ortodòxies. “Jo crec que tot és canviant. No hi ha res intangible si el resultat millora. Són l'opció de crear. Hi ha gent que només vol la música quan l'agafa primer. Té el seu encant. Però el fet d'acceptar el 20 també té el seu encant, si es buscarà alguna cosa i s'aconsegueix. Ambdues són vàlides. Puc jugar un moment a ser així, a mode d'exercici. Però l'elecció seria favorable al concepte, no al resultat. No he plantejat cap d'aquestes activitats. Sempre estic disposat als canvis, si són favorables al resultat”.


T'interessa pel canal: Musika
2024-11-29 | Irutxuloko Hitza
Diverses dones denuncien a un conegut tècnic de música de Donostia-Sant Sebastià per assetjament sexual
Ahir van començar a difondre's les denúncies contra el tècnic de música Iñaki Castro en el compte '@docena_euskalherria', i ja s'han recollit els testimoniatges de més d'una dotzena de dones.

Gabriel Fauré: Molt més que un requiem

Quan parlem de compositors francesos, pensem en Claude Debussy i en Ravel. Hi ha qui es diverteix, defensant l'un o l'altre com el millor compositor francès de tots els temps. Francament, dos genis han estat absoluts, a conseqüència de les circumstàncies del seu temps. Van ser... [+]


Benito Lertxundi es retira
El cantant oriotarra de 82 anys oferirà el seu últim concert...

2024-11-27 | Onintza Enbeita
Aran Calleja. Compositor de música de pel·lícules
"En música, les dones estem fent una gran feina perquè ens vegin"
A les dones creatives que li envolten el sorprèn que el tinguin, però ell ha tingut la síndrome de l'impostor durant molts anys. Però la permanència li ha ensenyat que ha fet moltes coses bé. En 2021 va guanyar el Goya de l'Estat espanyol amb Maite Arroitajauregi per la... [+]

2024-11-22 | Iker Barandiaran
L'embalum dels cervells no es pot contenir

Deus
Kaskezur
Usopop, 2024

-----------------------------------------------------

Res hem de perdre” diuen els baztandarras. I així és. Sempre han fet música per a gaudir, jugant i jugant entre quatre músics que han anat creixent. Des que en 2008 van crear el grup,... [+]



Añube
Música per a abraçar

Fa temps que vam conèixer a Aitor Bedia Hans, cantant del grup Añube. En aquella època ens reconciliem amb BEÑAT González, ex guitarrista del grup Añube. Va ser en l'època universitària, quan els dos joves de Debagoiena van venir a Bilbao a estudiar amb la música en les... [+]


Fermín Muguruza
“El canvi i el moviment m'apassiona”
Fermín va néixer en l'antic hospital d'Irun en 1963, en el si de la família Muguruza dels Ugarte. Es tracta d'un artista que ha exercit una influència gegantesca en la música basca en les últimes dècades. No en va, ha estat el cantant i alma mater de Kortatu e Negu Gorriak,... [+]

2024-11-19 | Jon Torner Zabala
Fermín Muguruza: "M'agradaria saber si el lehendakari Pradales està d'acord amb el seu Departament de Justícia"
Fermín Muguruza va oferir dissabte passat un concert en la presó de Martutene, 39 anys després que els membres d'ETA Iñaki Pikabea 'Piti' i Joseba Sarrionandia s'escapolissin de la presó. Ara, després de les queixes de diverses persones pel concert, el Departament de Justícia... [+]

Crònica: Art i política
El millor està per venir

Un oasi en el centre de la ciutat

Festival Kutixik
Senar: A la Casa de Cultura d'Intxaurrondo, a Sant Sebastià.
Quan: 26 d'octubre.

---------------------------------------------

Es tracta d'una iniciativa musical sorgida en Donostialdea i que té com a objectiu "enfrontar col·lectivament la indústria musical... [+]



Don Pasquale contemporani entre pizzes

Grups d'òpera Don Pasquale de
Donizetti: GOSI i Cor de l'Òpera de Bilbao.
Solistes: S. Orfila M.J. Moreno, F. Demuro, D. Del Castell, P. m. Sánchez.
Director d'escena: Emiliano Suárez.
Escenografia: Alfons Flores.
Lloc: Palacio Euskalduna.
Data: 19 d'octubre.

... [+]







Eguneraketa berriak daude