Especialment el discurs de Mariano Rajoy ha estat el que ha provocat el major “incendi” i dissabte passat milers de pensionistes van tornar a sortir al carrer de manera massiva, sobretot Hego Euskal Herrian.Rajoy és un gestor fidel del capitalisme i ha pres el camí que li imposa el sistema: privatitzar les pensions per a alimentar a les entitats financeres. Per a això esmenti: no hi ha diners per a pagar les pensions, i molt menys per a mantenir l'actual sistema públic de pensions en el futur. Per a guanyar temps i evitar la pressió al carrer, ha anunciat alguna millora, sense concretar en excés, per als perceptors de pensions mínimes i viudes, però a canvi d'aprovar els pressupostos de l'Estat. Ha demanat a la resta de partits que donin suport als pressupostos en el Parlament, i si no… ja està! La situació dels pensionistes la tindrà la responsabilitat de l'oposició, per no recolzar-la. Un xantatge vergonyós!
És fals que no hi hagi diners per a canviar la situació dels pensionistes. El que no hi ha és voluntat política. Hi ha diners per a pagar a l'OTAN 20.000 milions d'euros a l'any. Hi ha altres 60.000 milions d'euros per a rescatar als bancs, 2.000 milions per a fer el mateix amb les autopistes, i milers de milions per a la monarquia, l'exèrcit, els polítics… És qüestió de prioritats, a veure com repartim la riquesa. I qui està al servei del capitalisme, com el PP, té aquestes prioritats. Des d'Euskal Herria reivindiquem la sobirania econòmica i política, però que sigui per a gestionar una seguretat social que respongui als interessos de la ciutadania i dels treballadors. Perquè, sí, des d'aquí també es pot gestionar com Rajoy.
Què pensar dona el petit rastre de les denúncies realitzades el 28 d'abril i que la seva única successió sigui la cadena contínua d'accidents i morts de treballadors. En Azkoitia, una vegada més en la construcció, un treballador de 62 anys mor en un accident molt comú i... [+]
Quan els avis eren joves, la jubilació es representava com un moment per a gaudir de la vida. Període de recollida dels fruits del treball realitzat durant aquests anys. Quina satisfacció! És una pena que els joves d'avui dia no siguin capaços de sentir-se mai. Es pot pensar... [+]