En el nostre entorn està molt arrelat el peix i la metàfora entorn de la canya. A una persona no se li dona el peix, se li dona la canya i se li ensenya a pescar perquè pugui agafar els peixos pel seu compte. La frase reflecteix una idea molt arrelada en la nostra societat: l'ocupació és l'eix de la integració i el mitjà –l'ofici– d'aconseguir el pa. Així mateix, és una frase que subratlla la responsabilitat personal de cadascun i és un dels principals arguments per a oposar-se a les ajudes econòmiques que s'ofereixen a les persones que no tenen ocupació.
Malgrat oferir un argument potent, jo almenys cada vegada tinc més dubtes respecte a la idea que hi ha darrere de la frase. Evidentment, l'ocupació continua sent el principal instrument d'integració, que alhora mostra cada vegada més febleses.
En primer lloc, en els últims anys s'ha constatat que, encara que la gent sàpiga manejar la canya i pescar, a vegades no és a les seves mans pescar peixos; en segon lloc, cada vegada són més els que pesquen canyes a les mans, i no en un segon pla, no podem oblidar que en alguns casos, per l'una o l'altra raó, hi ha persones que mai utilitzaran la canya i que també han de menjar el peix.
Al marge de les metàfores, en aquests temps del sistema econòmic, la precarització de l'ocupació ha fet que cada vegada siguin més els treballadors pobres –working poors– que tenen ocupació, o els grups que en l'actualitat són totalment menyspreables i “inutilitzables” per al capitalisme.
En aquest context, podem discutir-lo en funció de la grandària del peix, però cada vegada són més els que hauran de rebre algun tipus de protecció material addicional al marge de l'ocupació, com succeeix en l'actualitat. Alguns defensors del peix i la canya haurien de tenir això clar, perquè estan enganyant la societat –de manera involuntària, o pitjor encara, intencionadament–.
Aquest és l'escenari i a partir d'ara podem començar a discutir-lo. El punt de partida poden ser diverses de les ajudes que tenim en l'actualitat, començant pels diferents tipus de pensions, les prestacions per desocupació o la reflexió sobre la Renda de Garantia d'Ingressos.
Així mateix, proposades com la Renda Bàsica de Ciutadania també seran una idea que cal seguir amb cada vegada més atenció a mitjà i llarg termini.