Ibilaldia 1986. Paraules de la cançó del grup: “Un i el mateix és suficient per al basc, una oportunitat pública”.

Tenim damunt de la taula una reflexió impulsada des del Govern Basc. Sembla que té intenció de ser un conveni estratègic, i em temo que en la CAPV (Comunitat Autònoma del País Basc) es vagi a abordar el nucli o que cadascun vagi a blindar el seu quiosquet.

L'educació de milers de nens i nenes en la CAB és el fons. De tots. El punt de partida no és molt bo. Hem interioritzat –en nom del cristianisme, en nom del cooperativisme, en nom de la pedagogia, en nom del dret a triar als pares– que uns nens i nenes tinguin X educació, uns altres I i altres Z.

El camí del basc, també en l'ensenyament, no ha estat fàcil fins ara. I sí, ha tingut enemics a casa i en els estats. Però si en la CAB, avui i aquí, no posem en marxa un sistema d'immersió lingüística per a tots els nens i nenes, avui estarem sembrant llavors per als problemes del futur del basc.

Els models A, B i D s'han justificat en el dret a decidir dels pares i mares, però avui dia les escoles públiques del model A mantenen als pares i mares nouvinguts “orientats” cap a allí.

No és fàcil, no obstant això, arribar a “un i el mateix”. El primer problema és que difícilment convencerem a les comunitats dels concerts escolars perquè deixin el seu estatus privilegiat en favor d'una millor escola pública per a tots els nens. No volen. El doble finançament –els diners públics i les quotes de les famílies– els dona avantatges perquè cadascun s'organitzi en funció del que creï el seu quiosquet i no tinguin al pati als fills i filles de les persones amb menys recursos en la societat –és una regla general per a algunes escoles concertades d'uns pocs pobles–.

La meitat dels alumnes estan concertats, i si cerques aliats, com no crec en la caritat cristiana, els més pròxims són els de la Federació d'Ikastoles. Jo pregunto, podem unir-nos si l'escola euskaldun pública “és”:

– Model únic d'immersió?
– Que tingui almenys –i si pot ser més– l'autonomia que han tingut en la Federació d'Ikastoles, i que a més aportin el seu patrimoni pedagògic al públic? –
El que fins ara han tingut ells a través del doble finançament a través del finançament públic?
– I en els territoris que ho precisin (Seaska, Navarra, Treviño...). Continuarem col·laborant amb l'associació d'ikastoles?

No vull destruir res, busco aliats en la Federació d'Ikastoles perquè demà siguin euskaldunes els nens “blondas escandinaves, coreanes i swahilis negres”. Impulsarem una escola euskaldun pública. I que l'adult que no ho desitgi, pagui per complet l'escola privada que desitgi.