argia.eus
INPRIMATU
Bellesa pròxima
Montserrat Auzmendi del Solar 2018ko martxoaren 14a
Pucciniren ‘La Bohème’ Opus Lirica orkestra. Zuzendaria: José Rafael Pascual Vilaplana. Eszena-zuzendaria: Pablo Ramos. Eszenografia: Raúl Arraiza eta Koldo Tainta. Bakarlariak: Ainhoa Garmendia, Francisco Corujo, Helena Orcoyen, Andrei Bondarenko, César San Martín, Alessandro Trotta eta Jagoba Fadrique. Kursaal Auditorioa. Martxoaren 2a.

La Bohème de Puccini és una obra absolutament amable per a operants i no tan aficionats. Es representen sentiments crus i reals: solitud, amor, solidaritat, pors… Els personatges que apareixen no són tan “novel·lescos”, sinó veritables. Per això resulta tan commovedor. És difícil no plorar al final de la història, perquè d'una forma o una altra tots ens identifiquem amb aquests sentiments.

La producció d'Opus Lírica a Sant Sebastià va ser una mica més enllà. A les virtuts esmentades anteriorment, va afegir la frescor i la proximitat del grup que vam tenir sobre l'escenari. Van anunciar que el tenor Francisco Corujo tenia problemes amb la gola i, per tant, no podia “donar-lo tot” en aquesta sessió, però no importa. Malgrat no caminar completament rodó en veu, va fer una interpretació valenta i convincent, molt “autèntica”. I això va ser el que va arribar al públic.

Però, entre tots, cal reconèixer que la soprano Ainhoa Garmendia va estendre la seva lluentor a l'auditori. Va oferir expressivitat, tendresa i tècnica molt fina. En el primer acte va fer un preciós Si el meu chiamano Mimi, que va ser el més dolç. Li va donar a cada paraula la inflexió i el to adequats per a fer la presentació de Mimi. Va saber donar-li profunditat al seu personatge i fondre als seus oients amb aquest ària. D'altra banda, ens va deixar estupefactes amb l'On lieta uscì del tercer acte, expressiu i ben cantat.

La soprano Helena Orcoyen va fer vida a Musetta. La seva veu és més curta però encongeix molt bé i gràcies a això, el famós Quando m’en vo bals ens va arribar molt bé.

Esment especial mereix el baríton ucraïnès Andrei Bondarenko, que va interpretar a l'atractiu Marcello. Aquest cantant emet la seva veu a la perfecció, i s'escolta amb puresa des de tot l'auditori.

L'Orquestra Opus Lírica, sota la direcció de José Rafael Pascual Vilaplana, va actuar amb precisió però sense lluentor. Les veus, no obstant això, van ser ben subratllades. La direcció escènica de Pablo Ramos i l'escenografia de Raúl Arraiza i Koldo Tainta van ser de gran ajuda per a aconseguir aquest especial ambient de proximitat. Disfrutable.