Els bastards del papa romà estan una altra vegada a l'aguait esperant el moment de profanar i fer esclatar tot el construït per Santa Calavera. Santa Calavera de la Corrupció, governada pel capital, que difon la fam, la pesta, la guerra i la interminable fam de diners, està disfressada de sotana, campió, nova generació de barbes, d'etiquetes i de creu. Els bilbaïns acaben de publicar el seu sisè disc i s'enfronten de la manera més brutal al sistema de benestar que ja ningú creï i als seus culpables, com les rates més agressives que s'enfronten sempre en les situacions més difícils i que no tenen res a perdre. Atenció a la nova mossegada!

El grup Rat-Zinger dispara primer i després canta. Perquè per a què discutir, reflexionar… quan la vida és tan dura i no hi ha esperança. L'única opció és avançar en mode bonze. Així són les 12 noves canonades d'aquests petits bastards que han donat a llum en el Gran Bilbao: tralleros, guitarreros i agressius per complet. Han recuperat un hardcore-punk carregat de velocitat que no perdona com es feia en el passat (Santa CALAVERA, Ja no queden dies de glòria, Verbodecer…); el gran Lemmy Kilmister mai l'oblidaran (Tota manera de poder, Colpejant a l'home mort…) ni en l'actitud ni en el registre de veu. Ens han recordat als grups que de tant en tant van posar les bases de la música industrial (antimental) i, de pas, han reivindicat a grans grups com els Tromatisms que van passar desapercebuts (aquells temps de Zorrotzaurre! ). Mai s'han acostat al metall (El teu passatger) i són capaços de casar la velocitat màxima i els canvis de ritme (Més enllà del límit). Però, encara que hagin fet alguns salts en els estils del disc al disc, mai oblidaran d'on venen i d'on són, és a dir, són del carrer per sempre. Per això, tenen el seu propi rock de carrer i, en conseqüència, aconsegueixen credibilitat com Cremant Rodes, Porco Bravo i altres éssers similars (Tu ja no ets, No hi ha demà i, sobretot, Mil gosses). L'últim alè o tret del disc correspon a Indestructibles. Total, hi haurà futur?