Per davant, els vermells, els nadius, els nobles, els nets, l'ordre. Al fetge negres, forasters, més pobres, desordre.
Veig aquesta distinció, però els investigadors també diuen que és així. No tots, però molts investigadors diuen que així són les mascarades.

Vostè veu racisme en les mascarades.A
mi no em sento bé quan veig com apareixen les gitanes en les mascarades. Els personatges de Buhame i Kauter són meravellosos, els estimo, fan teatre de carrer i amo aquest art. Però encara, els gitanos apareixen com a lladres, borratxos i mandrosos. Això no ho vull. En mirar la història d'Euskal Herria, van ser ensenyats d'aquest mode i van viure moltes repressions per a corregir-la.

Vostè no té més que una mica que denunciar-ho. Per què és difícil reconèixer això als suletinos i als investigadors?
Perquè això és així. Els pares ho van fer així, avis i àvies també... És una tradició! És així i no ho veuen! Els investigadors tampoc estan d'acord. Diuen que hi ha bohemis o zíngars, però no veuen res més. No miren al que porta la gitana ni al que li envolta. No obstant això, si mirem al nostre al voltant, a la història, comprenem moltes coses.

Molts representen en bohemis l'atractiva idea de basc lliure i això és el que els agrada.

La segona part de les mascarades és així, però la primera part és per a burlar-se dels bohemis, això és segur. Alguns diuen que és una crítica a la bona societat i als nobles bascos, però això no és cert.Les lleis dels bohemis són per a burlar-se dels bohemis. M'he referit a un parell de zíngars i crec que els zíngars serien capaços de fer aquesta burla a un mateix, perquè els encanta el teatre. No es tracta d'això, ho farien molt bé. Però que els gitanos de veritat ho facin! Això és el que compte.

Què canviaria a les mascarades?Dir
que els gitanos són els lladres i dir que encara ho són... podrien fer desaparèixer aquest discurs. Si no, que en lloc de dir “nosaltres som gitanos” diguin “nosaltres gires muskildarrak” i després facin el mateix. Es pot canviar el discurs. Moltes coses han canviat en les mascarades: la dansa ha ocupat un gran lloc, alguns personatges han desaparegut, uns altres han vingut... Les mascarades sempre les tens si canvies.

Al final, no és una qüestió de mentalitat? Si la societat no canvia, les mascarades no canviaran. És
vostè un drole perquè no és ni una qüestió de mentalitat. No veuen el racisme! Els joves juguen als gitanos, però no els coneixen, no coneixen mai la vida dels gitanos. Quan jo era jove hi havia molts portuguesos en Zuberoa i el racisme es dirigia als portuguesos, el racisme que abans era per als bohemis era per als portuguesos. Encara avui, alguns bohemis no són bons. Per exemple, en el cas de la Baixa, encara estan estigmatitzats. Sovint ni ells mateixos saben per a què, perquè no es diu res de la seva història i perquè encara avui és tabú.

Quin lloc tenien en Iparralde?En la
batuda de 1802 comptaven 475 i estaven entre 600 i 800 al Nord en el segle XIX. Eren principalment de la Baixa Navarra. En la costa eren kaskarots, però no estem segurs que fos el mateix equip, ja que s'utilitzaven dos noms.

Canviaran les mascarades?
Han de comprendre que no s'ha d'actuar així. Com estem parlant de gitanos, no preguntem res, segueix igual. A més, els gitanos no són només pobres, no és només una classe social; tens un poble, amb una cultura, que ha sofert moltíssim a Euskal Herria. No és normal.

Molts personatges han desaparegut. La majoria d'ells són gitanos.
Sí. Hi havia també una dona: la cantinera era gitana, també amb cautela hi havia una esposa, un os, i si es mira a les altres mascarades, l'acompanyant és sempre un cíngulo.

La desaparició de les esposes suposaria un senyal del patriarcat.

No sé si està relacionat amb el patriarcat. No eren dones, eren homes vestits de dona. Hi havia parts i els inquietava.

A qui se li antullava convulsiu?
Diuen que els sacerdots no estaven d'acord. Deien i feien el que volien, això no els agradava als capellans i per això van desaparèixer.

Ha estat en moltes mascarades d'altres països europeus.

Tenen una gran figura entre ells. L'organització és la mateixa, en l'avanç del dia també hi ha moltes formes, fan un recorregut pels carrers i després donen el joc en la plaça. Sempre davant hi ha una parella, casats i al fetge, un zamaltzain, un os i un domador, i després, unes cauteras i bohemis, si són gitanos.

Perquè els gitanos de les nostres mascarades formen part del poble dels zíngars. Els
gitanos formen part de la història dels zíngars, abans, abans, abans, abans, abans, abans, abans, així cridàvem a França, tenien el mateix nom, des de llavors han canviat les paraules i han anomenat als grups manouche o gitan.