Vostè ha dit que els heretges eren dissidents polítics...En el segle
XV apareixen les primeres heretgies del Duranguesado. En la primera van destacar dos caps: Franciscans radicals Alonso de Mella i Guillén d'Albesa. Entre els documents hi ha una carta de De Mella i una carta d'un durangués que va participar en la repressió, escrita al Papa. Aquí es veu que es van alçar contra el poder religiós i el polític. Eren mil·lenaristes, creien que s'acostava la segona vinguda de Déu i que llavors el paradís s'organitzaria en terra, les lleis i les prerrogatives dels homes s'anaven a organitzar en un món de justícia sense possessions de béns.

També van ser acusats de llibertinatge sexual?Això és
el que estic analitzant. És cert que la primera font que es parla de luxúria és molt més tardana que el judici. Pot ser que aparegués en el segon o tercer judici, no sabem el paper que van jugar les tortures. El cas és que tenien una actitud anti-dotacional. Les dones necessitaven un dot per a poder casar-se o ficar una monja. Una dona sense dot tenia dificultats per a entrar en el mercat dels matrimonis, per la qual cosa moltes dones eren excloses de la llei matrimonial. Un moviment que reivindicava un món en el qual les lleis dels homes havien de ser suspeses, veuria bé suprimir les lleis matrimonials i unir-se sense contreure matrimoni entre els seus membres. De l'obra de De Mella es dedueix la possibilitat del llibertinatge a partir de fonts antigues, però no hi ha referències concretes i pot ser que el del llibertinatge sigui una exageració.

Què eren els Sanbenitos?Eren
com a teles de sac que s'aplicaven als heretges per a l'escarlatina, però que després de la seva mort penjaven a l'església, amb el nom de manteta, per a la vergonya dels seus hereus. D'aquí l'expressió tirar de la manta. A l'església de Durango van penjar fins a l'arribada dels francesos en 1809. Abans, en 1616, un durangués va entrar a l'església i va cremar les teles que hi havia allí, probablement perquè es referien a la seva família. No es tractava només d'una qüestió de pudor, els descendents de les dues generacions successives no tenien dret a cap càrrec públic.

S'esmenta en els documents la tortura?
Poques vegades. El cas d'una dona de Mungia és esmentat en els documents d'un altre judici celebrat en 1508, en el marc d'una recerca a la recerca de bruixes en tota Bizkaia. En la mateixa es pot llegir que li van fer un crit dur, però la dona no el va confessar. Ho van cremar, no obstant això.

Havien cremat vius a la gent, fins i tot cadàvers, en la seva majoria dones.
L'home era l'únic dels onze cremats en 1500. També van ser condemnades altres set dones ja mortes, els cossos de les quals van ser trets del cementiri i cremats. Per què? Algú, potser, va preferir atribuir responsabilitats a un mort en confessions sota tortura. Els heretges no podien estar en terra santa, per la qual cosa treien els seus cossos de sota la terra i els cremaven.

Ha associat vostè a la misogínia el que els condemnats siguin dones.
Com he dit abans, era un món molt dur per a les dones. En la mateixa època de les heretgies va aparèixer un beaterio a Durango, on avui es troba el convent de San Francisco: un grup de dones va ocupar la casa abandonada i va fundar una comunitat en 1439 per a poder viure de les seves manualitats i almoines. Eren dones marginades, algunes sense dot i mares solteres. Es va aprovar la norma de San Francisco i se li va demanar protecció al Papa, ja que era perseguit per diversos homes. Van ser jutjats en 1442, però llavors van sortir nets. Les esglésies locals van ser perseguides, potser per la santedat de la gent, per por de que els donessin una almoina.

Com vas crear, amb Joseba Sarrionandia, el llibre Herejeen Lloa?
Ell ha posat el relat del Cor de Cristall i jo he comptat el seu origen, la seva història. A continuació, en tres textos, he relatat tots els casos d'heretgia ocorreguts a Durango: els citats anteriorment, el cas d'un Dominic Apóstata que va estar en 1700 i una altra heretgia del segle XIX, sense oblidar els casos de bruixes. És una col·lecció de tots els heterodoxos del Duranguesado.

També heu preparat un espectacle amb els continguts del llibre.
Sí, és una lectura musicada, no dramatitzada, que fa Ander Lipus. Maider López de Khantoria i jo hem posat música del segle XV a la lectura i la segona part és el meu discurs, però també Lipus posa la veu de totes les cites del discurs. Ho vam fer en Tabakalera, després a Durango, i l'11 de març ho tornarem a fer en el Guggenheim de Bilbao, dins de Loraldia.