Últimament, els dimecres Pamplona es congela. Bé, els dimecres, i també tots els dies que van de dilluns a diumenge. En els últims dies, les temperatures no han pogut arribar a zero, amb la intenció de nevar, i no han pogut fer-ho. No és, per tant, culpa dels concerts HerrikON que se celebren tots els dimecres, d'aquesta fredor en Iruñea.
Però sí, els dimecres tenen un encant especial en l'Herriko Taverna, un ambient impredictible. Cada setmana no se sap si podrà asseure's o gaudir d'un concert privat. Així, malgrat ser un grup completament desconegut a la ciutat, el bar es va omplir d'audaços oients amb rostres enrogits. Va arribar al carrer Nøgen Karmen amb una guspira de neu.
El nom del grup en danès és “Nua” i el Quintet va aparèixer nu davant el públic. Deixa'm caminar amb robes velles, deixa'm ressuscitar en la primera cançó que ens van confessar en els estrets rierols, com si volguessin alleujar el fred dels nostres cossos en anar despullant-los. I així va ser, en format acústic, ja que les alegres cançons d'estil folk-indie van ser presentades al públic amb dolçor. A més del seu primer curt EP, LYS, vam poder escoltar les cançons del disc que estan preparant, així com la cançó que van estrenar per primera vegada en públic. També va haver-hi ocasió d'escoltar versions, com la variant en basca de la bella Kansas City. No ho he esmentat abans, però Jone Laspiur va ser la cantant en el concert de Pamplona/Iruña. La cantant de davant, Ane Negueruela, s'ha quedat fora i mentrestant Jone s'ha unit al grup. Ens va sorprendre la seva veu forta, encara que va cantar en acústic suau i a prop, demostrant que té força de sobres quan vol.
Lleugeres i alegres melodies ens van portar inconscientment a l'ambient estiuenc, on oblidem que era un dimecres de febrer. Les paraules en anglès, barrejades amb les cançons, i els ritmes de l'ukelele, recordaven un lloc i una època diferents, com si estiguéssim en una platja de Califòrnia, descalços i indiferents. Oblidats dels freds de l'exterior, els donostiarres es van despullar completament davant nosaltres, ja que cantaven sense necessitat d'utilitzar el micròfon per a quan ens vam adonar. Els jocs que es feien entre les veus de tots els membres del grup transmetien als oients la seva complicitat i bon rotllo, mentre intentàvem cantar tornades. Per al final van deixar les cançons més conegudes de la banda: A prop, van compondre la primera cançó, i Nora, el Single de la banda.
Quan la tornada estava en l'aire, es va buidar l'estrada i, no mentiré, ens quedem amb ganes de tornar a sentir-lo. Ens vam posar les velles robes d'estiu que ens va regalar Nøgen i sortim al carrer per a fer front als dimecres d'hivern una mica més alegre.