El centenari de la revolució russa ha passat sense massa soroll, el món ha cregut que el socialisme és una cosa que cal oblidar i l'ecologisme green ha estat devorat pel capitalisme. El neoliberalisme financer tecno-boig no té rival. Què podem demanar a aquest segle que no ens dona bones notícies?

Jo li demano una pujada imparable del feminisme. El feminisme ens dona eines per a reentendre i repensar les opressions interpersonals, amplia la concepció del treball i obre un angle per a denunciar l'abaratiment de les nostres vides, del nostre temps i dels nostres cossos. En el fons, la xarxa d'aranyes ha il·luminat en les últimes dècades el que no es veia en els soterranis sense finestres i tapats. I un subjecte. Una nova comprensió de la diversitat i una desobediència refrescada al sistema, als models de comportament, a una societat sencera i a un mateix.

I noves formes d'ofensiva: la vaga de treball, estudiants, consum i cures del 8 de març d'enguany pot ser un punt d'inflexió. En tots els nostres treballs, el potencial revolucionari de plantar a les Dones* supera la nostra imaginació. Un somriure en aquest maleït segle de poques esperances. Emocionant.