Vostès s'han posicionat a favor d'un Estat propi per a protegir el català. No sempre ho heu fet així. Quan i per què van canviar la seva manera d'actuar?
No tinc la data exacta al cap, la decisió la prenem en un termini de 8-9 anys. Diguem que durant uns 16 anys no hem estat clarament independentistes. Per què? Perquè és molt fàcil. En teoria, perquè la llengua tingui ple reconeixement, perquè sigui la llengua europea, perquè els catalans parlem tots els drets, no necessitem un Estat independent. En alguns estats, al Canadà, a Bèlgica, a Finlàndia, són molt menys els que parlen una llengua minoritzada que nosaltres i els seus drets lingüístics són reconeguts.
Et posaré un exemple: Pots demanar en qualsevol part del Canadà que et jutgin en francès i et jutjaran en francès, no passa res, ningú pensa que el Canadà es trencarà o una cosa semblant. El jutge pot insultar a l'advocat, per exemple.
L'Estat espanyol ha renunciat a ser també el nostre Estat. Encara que en teoria no fa falta, en la pràctica cada dia se'ns està demostrant que no farà el català una llengua normal, que no farà el camí perquè els parlants de català tinguin els mateixos drets que els que parlen l'espanyol. Com volem ser ciutadans normals, volem un Estat que estigui a favor, no en contra. He parlat del Canadà, de Bèlgica, etc. Aquests Estats treballen les seves llengües de manera responsable, democràtica, justa. Altres estats, en lloc d'entendre la seva diversitat lingüística com una riquesa i com alguna cosa per a protegir-la, ens consideren una nosa. Són els estats espanyol i francès. Espanya no canviarà i nosaltres volem deixar de ser una anomalia.
“Si jo fos basc, seria independentista”
De cara a les eleccions parlamentàries, vostès van fer una campanya molt concreta i directa, amb l'article 155 a la mà: Ez dona toca. És habitual que la seva organització realitzi aquest tipus de campanyes?
No és habitual, perquè la situació no és normal. No estem disposats a cedir ni a actuar com si res hagués succeït. En cada elecció ens hem posat en contacte amb els partits polítics i els hem demanat els objectius lingüístics que creem que haurien d'aconseguir-se en la pròxima legislatura. Nosaltres fem un lobby lingüístic amb partits polítics, grups parlamentaris i governs.
Vam fer la campanya per al referèndum de l'1 d'octubre. Demanem el vot a favor de Si i el lema va ser Un estat a favor . No és l'habitual, no, però hem tingut un referèndum, ens han aplicat l'article 155, i si torna a succeir, crec que farem una cosa semblant. Per què hem actuat així? Som una institució lingüística i el nostre objectiu és la llengua.
Aconsellaria a les associacions i organitzacions que treballen a favor del basc que, com vostès, mantinguin una postura clara a favor d'un estat independent?
Ja tenim suficient treball amb nosaltres per a dir als altres el que han de fer. Per dir alguna cosa, si jo fos basc, seria independentista.
“Cinc o deu socis han abandonat l'associació des que
hem apostat per un Estat propi.
Tenim 14.000 socis”
Ha tingut alguna conseqüència l'aposta per un Estat independent entre els seguidors de l'organització?
Comptem amb 14.000 socis, treballadors i voluntaris. En aquests anys hem tingut algunes queixes, no les tinc comptabilitzades, molt poques que hagin deixat l'associació quatre, cinc o deu socis.
Per tant, no hi ha cap soci en l'associació que pensi que no és necessari tenir un estat indepente per a normalitzar l'idioma.
Una altra cosa és en els partits polítics i en la societat en general, però li he dit com ha estat la reacció en la nostra associació.
Què es pot fer per a mantenir en la lluita per la normalització del català a aquells que no senten la necessitat de la independència però sí de la llengua?
Alguns han deixat de ser socis, però això no vol dir que nosaltres no treballem per a ells. Nosaltres treballem per a tots. Em posaré a l'altura dels votants. Evidentment, en funció dels programes polítics dels partits, estem d'acord amb els tres partits que aposten per la independència, però a més d'això està En Comú Podem, que defensa la normalització de l'escola i de l'idioma, i el PSC, que en moltes coses tenim diferències polítiques, sempre ha donat suport al sistema d'immersió escolar. Gairebé ningú que visqui aquí i conegui el que succeeix aquí pot dir-li que hi ha un conflicte lingüístic. Amb els altres dos [pp i Ciutadans] és més difícil. L'altra vegada van entrevistar a Inés Arrimadas en TV3 i mentre parlaven de l'escola va dir: “Nosaltres defensem una escola trilingüe que ensenyi espanyol, català i anglès”. Es queixen del model escolar actual, però no es queixen d'altres aspectes en els quals el català està en clar desavantatge. Amb el pp i Ciutadans tenim poc a fer.
Quin tipus d'organització lingüística tindria la nova república? Quin seria l'estatus de cada idioma?
Tenim clar que el català i l'aranès són llengües pròpies de Catalunya, cadascuna en el seu territori, perquè és clar que el català no és la llengua pròpia d'Arana. La llengua pròpia d'un altre percentatge important és l'espanyol. I el 10% dels quals viuen aquí no parlen ni de la vall, ni del català ni de l'espanyol.
Nosaltres no volem que a ningú li succeeixi el que ens ha passat a nosaltres per l'idioma, però també tenim clar que el català hauria de ser una llengua normal i oficial, l'ordinària en l'ús, en les institucions públiques, en les relacions comercials… De totes maneres, cal tenir en compte el factor temps. En el dia en què es proclama la república, les coses no canviaran a partir d'avui, el que sàpiga el català avui ho sap i el que no ho sap seguirà sense saber-ho. Els productes no etiquetats en català seguiran sense etiquetar. No tirarem a ningú del treball per no saber català, però caldrà posar els mitjans perquè el que no ho sàpiga pugui aprendre. No es tracta de fer un apartheid lingüístic, ni molt menys, encara que ens hagin acusat d'això.
Volem que el que hauria d'haver estat i no ha estat en l'Estat espanyol sigui en la repulsió catalana.
En una república en la qual les llengües oficials serien el català i la vall: “No es tracta de fer l'apartheid lingüístic, ni molt menys, encara que ens hagin acusat d'això”
No has arrodonit el tema dels idiomes oficials.
La nostra proposta és que el català i l'aranès siguin llengües oficials, però tenint en compte que no tirarem a ningú de casa, són tan catalans com jo. Sobre aquest 10% de la població estrangera, encara que no serà el nostre treball, és molt important, en la mesura que sigui possible, que els nens amb altres llengües maternes aprenguin bé aquestes llengües i que l'aprenentatge no es deixi en la mera responsabilitat dels pares. La seva importància es deu, d'una banda, a la riquesa cultural i lingüística i, per un altre, a la riquesa econòmica. Tens gent que parla moltíssimes llengües del món; gent que parla xinès, romanès, àrab, amazigés, el país millorarà.
La nova república prendria el Principat, i el català es parla en altres territoris.
Directament o indirectament treballem amb gent: l'Alguer, Andorra, Balears, Catalunya del Nord, Llista de l'Oest i Comunitat Valenciana. Amb un Estat favorable, la millora de les circumstàncies en aquests territoris serà més fàcil. Les situacions són molt diferents. Aquí ens queixem d'etiquetatge i en alguns països on viuen els catalans no s'ensenya el català a l'escola.
Com seria la relació amb la vall d'Aran?
Nosaltres diem que la situació lingüística de Catalunya l'hem de decidir els catalans i la situació lingüística d'Arana l'hauran de decidir ells. Nosaltres proposarem que aprenguem català, català, espanyol i anglès, i el que ens serveix també és vàlid per a ells. A vegades es diu que la república catalana serà una república binacional, que tindrà Catalunya i Aran. Així és. Nosaltres tenim tot el respecte a la pruna i a la voluntat dels vilatans.
El lingüista català Carme Junyent va morir el mes de setembre passat. Hem seguit aquí amb atenció el que deia sobre política lingüística, esperant que alguna vegada ens atrevim a aplicar algunes de les seves propostes. Actuava sense rebaves. En aquesta revista s'han... [+]
Frantsesa da nagusi, frantses instituzioetan. Haatik, urtez urte, erakunde publikoetan ere lekua egiten hasi dira euskara, korsikera edota bretoiera. Hemen, horren adibide ditugu, Ortzaizeko, Urruñako, Hendaiako edota Urepeleko herriko kontseiluak, baita Hirigune Elkargoa... [+]