De treballar a l'ombra, a aparèixer en els titulars dels periòdics. És un gran canvi?

Sí, existeix un salt en el personal. He estat en l'equip durant els últims sis anys i ara és diferent, perquè assumeixes la responsabilitat i t'obliga a relacionar-te amb altres organitzacions. He treballat durant cinc anys en la comunicació i això t'acosta a la majoria dels temes i àmbits. Conec, doncs, els detalls de l'organització. En l'últim any he ocupat el lloc de director de cultura. Mentre m'ocupava d'això, aquesta segona oportunitat va venir i així la vaig prendre.

Mirin Arzalluz a penes ha complert un any en el càrrec. S'ha notat la seva mà en la direcció de l'institut? Va vostè a continuar el camí que ha emprès?

Naturalment, també ell va trigar a aterrar. Posteriorment, va proposar una planificació de quatre anys centrada en quatre objectius: millorar la visibilitat, la coordinació amb altres institucions, el creixement qualitatiu i l'àmbit de la diplomàcia cultural. Tots ells eren àmbits prèviament treballats, però ell els va donar una nova lectura. Aquest és el projecte i l'encàrrec que he rebut. Però com fer-ho, podré influir en això, i m'agradaria que percebés la meva aportació.

“Els autors són actius, la institució és un pont”, diu la vostra web. Continua sent així en la pràctica?

Sempre hi ha alguna cosa a millorar. Tenim un equip de treball limitat, no gaire gran, i la nostra missió és interminable. Per tant, és necessari prioritzar algunes línies. Moltes vegades hem de respondre a moltes urgències i, en aquest cas, a vegades és possible que les relacions es cuidin menys. Aquí, com dic, hi ha coses que millorar: en la proximitat. M'agradaria posar en pràctica aquesta proximitat, que sigui fàcil anar a nosaltres i que siguem transparents. Ja he tingut contacte amb creadors i gent de diferents sectors, i vull pensar que això també ens ajudarà a ser més pròxims. Crec que aquí és on puc fer la meva aportació.

El fet de tenir una seu en Tabakalera facilita la col·laboració amb altres agents o creadors?

Record que quan comencem en Tabakalera tots parlàvem de “crear sinergies”. Em preguntava si seria cert, perquè utilitzem moltes paraules amb molta facilitat. Però és cert que sí, que estar sota el mateix sostre facilita molt les relacions.

Treballeu principalment cap a l'exterior, i potser per això, hi ha una certa desinformació sobre el treball que realitza l'Institut Etxepare…

El que ens passa és que a casa també necessitem temps per a explicar què és Etxepare. No es pot dir en dues paraules. Vostè ha d'explicar que és una institució per a la promoció exterior del basc i de la cultura basca; que difon el basc a través de l'ensenyament; que subvenciona la promoció cultural i va a les fires; que dona veu a la nostra cultura davant altres institucions europees… Escoltant tot això, no es queda amb res, perquè és massa llarg, però així és. Ho fem tot i som tot això.

En plena globalització, les coses es fan cada vegada més semblants en tot l'Oest. Com es caracteritza o ressalta la cultura basca a nivell internacional, sense caure en l'exagerat folklore?

La clau està en els creadors. Els seus creadors tenen un nivell suficient per a viatjar al món sense complexos, a més d'en totes les disciplines. Desgraciadament, el món globalitzat és molt més dur i fred per a les llengües minoritzades. La nostra globalització comença a casa. Una llengua que viu al costat d'una llengua hegemònica sap el que és sense anar molt lluny. Però estem a favor que, quan parlem de la creació en basca, som una cosa curiosa, que ens interessa. Són molts els que se sorprenen que anem en basc a l'escola o al jutjat, perquè fem pel·lícules en basca, perquè escrivim en basca. Crec que cal mantenir aquest valor del que som i del que creguem avui per a mostrar el que som fora. Sense renunciar a la tradició, per descomptat, perquè també som.

L'absència d'un Estat, dificulta, penso, l'intent de posicionar internacionalment a la cultura basca i als creadors bascos? Almenys pels camins que vostès conreen.

Sí que limita. Vam fer un treball per a estar en la xarxa EUNIC dels instituts nacionals de cultura d'Europa, i hem aconseguit ser el primer institut que no representa a un estat. Però ara estem intentant integrar-nos en el grup EUNIC global que lidera aquest grup i l'absència d'un Estat ens dificulta. Però volem ser aquí, amb els instituts d'Espanya o França, i amb tots els altres, per a treballar de manera conjunta però en igualtat de condicions.

La paraula cultura abasta cada vegada més àmbits. Té Etxepare més relació amb algunes disciplines que amb unes altres? Es prioritzen alguns?

Crec que al principi l'Institut Etxepare tenia una estructura bastant tradicional, però ha anat canviant a poc a poc. Per descomptat, la literatura ocupa un lloc important, en la mesura en què té una estreta relació amb la llengua. D'altra banda, hi ha disciplines que hem treballat de manera molt natural: música, arts escèniques, cinema, arts plàstiques… I ara, en els últims anys, també ens estem centrant en el disseny, l'arquitectura i el patrimoni. Hem treballat menys aquests camps, i crec que tenim un petit deute.

Què i com s'ajuda amb les subvencions sempre és un tema espinós. Quin és el seu objectiu en això?

Les subvencions i fires estan pensades, en la majoria dels casos, per als qui treballen en la creació professional. És veritat que hi ha altres agents i creadors que no estan en l'àmbit professional, però que estan fent coses i volen estar fos. Per això, en 2017 recuperem una subvenció denominada “convocatòria de difusió cultural”. L'objectiu és fer costat a creadors que no són formalment professionals. D'altra banda, a través de convenis, patrocinis o altres fórmules, fomentem de tot, fins i tot projectes o agents no professionals. L'any passat, per exemple, vam impulsar 26 projectes amb agents bascos. Ens agradaria, com no, tenir més diners per a repartir més. Això també és cert.

L'altra cara de la moneda és que moltes vegades les polítiques com la subvenció, el programa, condicionen què i com sorgeix…

Nosaltres no donem ajudes a la producció, sinó a la mobilitat. Per tant, no tenim grans interferències en els continguts, etc. No condicionem la producció. En els criteris es valora l'experiència, el ressò del treball que s'està presentant… També hem fet més lloc al basc. Abans s'atorgaven cinc punts per a donar suport a les obres que eren en basca, i a partir de 2017 s'atorgaven deu. Valorem també la seva aportació a la promoció de la cultura basca i la seva integració amb els objectius d'Etxepare.

La canonització també pot ser un risc. Venint a la literatura, són pocs els noms que tenen alguna projecció internacional: Atxaga, Uribe, Cano…

És cert que, malgrat el nostre esforç per la diversitat, alguns noms es repeteixen en els nostres programes. Però té la seva explicació. D'una banda, hi ha autors que tenen aquesta dimensió internacional de per si mateix, perquè han treballat en aquest àmbit, i que ja han estat traduïts a diferents idiomes. Nosaltres no les fomentem perquè han arribat més lluny, però des de molts llocs reclamen aquests autors. D'altra banda, a vegades ens demanen escriptors capaços de parlar anglès o francès en taules rodones, i no tots els autors s'atreveixen a fer-ho. No obstant això, crec que aquests autors obren un camí als quals venen darrere, que demostren l'existència de la literatura basca.

En aquest sentit, l'Institut Etxepare tracta de mantenir l'equilibri de gènere?

Ho intentem, hi ha voluntat. En les proporcions, les dones que ens movem són moltes, encara que no tenim quotes ni similars. Ara estem analitzant el treball de l'any passat i, per a fer el diagnòstic, jo vull incorporar indicadors de gènere. En funció dels resultats veurem quines mesures hem de prendre.

Promoure les traduccions és una de les prioritats de l'Institut. Quant a la literatura, no és poc el que es tradueix a altres idiomes?

Més que traduir, el difícil és editar-ho. Hem provat diverses estratègies per a ajudar-ho, però els editors externs, en general, no volen organitzacions pel mig; volen contactar directament amb els editors locals. Alguns dels camins que s'han treballat fins ara no han estat potser els més eficaços, i volem explorar nous camins. El nostre treball és visibilitzar el treball dels escriptors bascos, però és una cosa que cal fer en col·laboració amb el sector.

També hi ha 35 “lectors” i vuit càtedres pel món, ampliant els estudis bascos i la cultura basca. Genera interès?

És un interès que cal treballar. En un lloc com Boise, per exemple, és més fàcil, en uns altres no tant. Però la dinàmica de crear lectorats té molt de proactiu. En una universitat externa genera interès per una llengua i una cultura estranyes. Diem “lector” a qui és allí, però en la pràctica fan de professor i ens esforcem per incorporar aquesta matèria en el currículum acadèmic. Relacionant-me amb el que s'ha dit al principi, crec que un repte és tenir una relació més estreta amb els quals estan treballant en aquest treball. Pot ser un treball solitari, el món és molt ampli, i a nosaltres ens correspon fer aquest treball de teixir xarxes amb dolçor i proximitat. Enguany també tenim una novetat bastant important: El programa per a l'ensenyament del basc en les Euskal Etxeak en el món ha estat gestionat fins ara per HABE i a partir d'ara el gestionarem des d'Etxepare. Una altra línia, en aquest cas més relacionada amb l'ensenyament del basc.