Sovint es diu que la realitat supera a la ficció. I en aquests casos, comptar i fer creïble la realitat per mitjà de la ficció no és tasca fàcil. En aquesta novel·la es narra una estranya història de l'època de la guerra que podria semblar increïble, però que parteix d'un fet real. Es tracta del segrest i fugida de l'arquebisbe de Valladolid. No obstant això, el to triat per a convertir aquell esdeveniment en ficció fa especial el llibre: sembla una narració grotesca entre la tragèdia i la comèdia.

Recorre el camí des del còmic fins al drama, desfent les ridícules situacions dels començaments i mostrant la crueltat de la guerra.

El toc d'humor del motlle s'obté a través de tres recursos. D'una banda, caricaturitzant el recorregut ideològic d'alguns personatges. D'altra banda, subratllant les incoherències d'alguns personatges que estan en el moviment anarquista. Finalment, portant alguns esdeveniments a l'extrem. A més, la confusió de personatges històrics amb la narració còmica pot produir sorpresa, emoció, somriure o angoixa en el lector, sobretot quan les situacions arriben fins a l'absurd.

D'altra banda, en aquest context conflictiu destaca el personatge de Carmen, les aventures del qual converteixen a una de les poques dones emprenedores de la novel·la sobre la Guerra de 1936. És precisament el que té la capacitat de canviar el rumb de la història: d'una banda, perquè provoca la fi de l'anarquista boig, i per un altre, perquè, donant-li una imatge de dona excepcional, fa el que no s'atreveixen a disparar al líder i a batre als soldats. No obstant això, la representació del personatge femení mostra que fa la guerra per impulsos i sentiments, ja que se suggereix que la raó ideològica part d'una venjança amorosa.

En aquesta novel·la s'aprecia la mà de l'escriptor, format en el món del conte, en la plasticitat de les imatges, en la falta de profunditat en l'aspecte psicològic dels personatges, en la varietat de les accions i en la intriga dels finals de capítol. Al lector se li demana que lliguem uns caps i, a canvi, es pretén convertir-ho en còmplice al final de la novel·la, ja que la declaració pública oferta a l'arquebisbe per l'alcalde nacional de Sant Sebastià adquireix un significat que només comprendrà qui hagi llegit la història, deixant en evidència la ignorància de l'alcalde.