argia.eus
INPRIMATU
Ritme i emoció
Montserrat Auzmendi del Solar 2018ko urtarrilaren 30
Jules Masseneten ‘Manon’ opera. Verum Orkestra Sinfonikoa. Zuzendaria: Alain Guingal. Bilboko Operaren Abesbatzaren zuzendaria: Boris Dujin. Eszena zuzendaria: Arnaud Bernard. Eszenografia: Alessandro Camera. Koreografia: Gianni Santucci. Bakarlariak: Irina Lungu, Michael Fabiano, Manel Esteve, Roberto Tagliavini, Francisco Vas eta Fernando Latorre. Euskalduna Jauregia. Urtarrilaren 20a.

En general, el que més em crida l'atenció en una òpera és, sens dubte, l'aspecte musical. Però cal no oblidar (cal no oblidar-ho, més ben dit) que l'òpera es considera “espectacle complet”, és a dir, teatre, música, fantasia… Amb tot això l'òpera és un espectacle que surt d'un còctel. Per això, quan trobem bons cantants, amb una mica d'orquestra, sota la direcció d'un director intel·ligent, i a més gaudim d'una direcció escènica excepcional, llavors ens trobem en una altra dimensió.

Això va ser el que trobem aquesta vegada en el Palau Euskalduna. L'òpera Manon de Massenet és el tercer títol de la temporada de l'ABAO i va suposar un autèntic capritx per a la pantalla gran. Motiu més important: Una visió lleugera però no superficial, proporcionada pel director d'escena Arnaud Bernard i l'escenògraf Alessandro Camera, que permet dirigir als cantants a la perfecció i alhora utilitzar recursos senzills i originals de l'escenari. A vegades la profunditat i l'emoció que volen expressar la música i les lletres no arriben a bon port si no s'utilitzen els mitjans visuals adequats. En aquest manon sentim la solitud dels personatges entre la gent, les contradiccions dels protagonistes, les il·lusions i desil·lusions de cadascun, els pensaments… I no sols a través de la música, sinó també a través dels espais aïllats que apareixien en l'escenari, i sobretot gràcies a les interpretacions expressionistes dels personatges.

No obstant això, cuidat!, no pensem que l'aspecte musical va ser petit, ni molt menys. Tots els solistes van estar a la perfecció, i algun d'ells va sorprendre els seus oients. El tenor estatunidenc Michael Fabiano va fer un Chevalier donis Grieux meravellós. La seva veu sonava clara, cantava a cada moment amb audàcia, donant-li el millor de si mateix, i regalava commovedores escenes com Je suis seul o Ah, fuyez douce image.

La soprano moldava Irina Lungu també va oferir un Manon delicat, tendre, amb molts dubtes. Va cantar les àries brillants. Destacaria l'Adieu, notre petite table o el Duo amb Des Grieux en la segona edició. El baix Roberto Tagliavini també va fer una bona actuació, amb un encertat Comte donis Grieux.

Sobre l'Orquestra Simfònica de Verum i sobretot sobre el director Alain Guingal no es poden dir més que coses bones. Les veus van ser acuradament accentuades, amb un volum just. I el Cor de l'Òpera de Bilbao, sota la direcció de Boris Dujin, va actuar amb precisió.

Van rebre grans ovacions. Merescut.