argia.eus
INPRIMATU
Premis Argia 2018
Múltiples premis que conjuminen idiomes
  • Els que hem arribat a la zona http://www.argia.eus/albistea/argiako-kideen-sarrera-hitzaldia13:30ak hem tingut temps de xerrar una estona amb els amics i coneguts d'Atxega d'Usurbil amb l'ajuda d'un vi. Ens han advertit que és hora d'entrar, i després d'una estona per a veure qui serà el meu comensal enguany, vaig entrar a gaudir d'un menjar tan bell com no em toca habitualment amb el pretext de fer una petita crònica del dia.
Itsaso Zubiria Etxeberria 2018ko urtarrilaren 31
Argazkia: Dani Blanco.
Argazkia: Dani Blanco.

El primer dubte m'ha entrat amb la presentació de la meva companya Olatz Korta. 29. El Premi ARGIA ho ha dit. “Quin crist haig de comptar en aquesta crònica? Aquests premis són més vells que jo”, vaig pensar. En aquests 29 anys ja haurà comptat bastant dels Premis ARGIA! Així que, lector, com probablement sabràs millor que jo com funciona tot el protocol d'aquests premis, jo et comptaré senzillament el que els meus ulls i les meves oïdes han rebut.

Algunes taules semblen la Cimera de la Cultura Basca, un espai per a parlar de temes profunds i importants. No m'agrada especialment aquest tipus de llocs, i, per sort per a mi, m'ha tocat l'únic anglès que hi havia en tot el palau. Inglés basc! I he conversat amb ell molt a gust. A qui treballa com a professor de basc li interessa què va motivar a un anglès a aprendre la nostra llengua, i hem parlat d'això; o també sobre la importància (o no) que les institucions li donen al basc, com els mitjans de comunicació d'Euskal Herria.

L'amic anglosaxó basc m'ha donat la pista per a la crònica. L'idioma ens uneix a totes les persones que ens hem unit en Atxega, i els premis i premis tenen aquesta base. No sols enguany; any rere any, 29 anys. I m'he adonat de les diferents àrees en les quals s'aconsegueix basar el basc, i de les diferents àrees en les quals s'atorguen aquests premis a amics. Com diu una frase ben pronunciada en el seu discurs Estitxu Eizagirre: saber o no saber, perquè no és el mateix.

Enhorabona a tots els premiats.

 

Premis basats en valors

Els Premis ARGIA 2018 s'han atorgat per difondre la cultura basca i el basc als quatre vents (bé sigui per mitjà de la música o de l'esport), per tractar d'aconseguir una societat més justa en igualtat, per respecte, protecció i informació al medi ambient, i per posar color i somriure a aquest món.

 

PREMSA Revista
“Harmail” No

ha passat ni un any des que els mitjans de comunicació esportius bascos d'Harmail van obrir les seves portes en la xarxa, i ja ha publicat la seva primera revista en premsa escrita. Tranquil, es tracta de fer una premsa esportiva per a llegir amb calma, “L'objectiu d'Harmail és allunyar-se una mica de les notícies de la vida quotidiana i dels jocs de sempre i analitzar l'esport”, afirma Eñaut Barandiaran, un dels tres editors. Únicament en basc. Han saltat a aquest projecte perquè han vist la necessitat d'un suport que conjumina esport i basc.

Estudiar l'esport amb calma els permet mirar amb altres ulls. Volen demanar a la graderia que treballi l'esport en igualtat, que a més del futbol o la pilota a mà es donin a conèixer altres esports. I tal com assenyala en l'editorial d'aquest primer número del paper, “l'esport sol estar barrejat amb la política”, sobretot que hi ha actituds molt criticables a nivell professional, però també volen mostrar altres valors que tenen l'esport i que són útils a la societat.

Premiats: Aitor Manterola, Eñaut Barandiaran i Iñaki Berastegi. Foto: Dani Blanco

RADIO
Programa radiofònic “Ekosfera”

8 anys. 350 programes. 500-700 convidats. Aquests són les dades que ens ha donat Jokin Aldazabal sobre el programa Ekosfera d'Euskadi Irratia. “Rebem molt contents la notícia del premi; és d'agrair que programes tan petits i tan modestos com el nostre rebin el Premi ARGIA”, ha declarat Aldazabal. “Però el mèrit també és de molts altres, hem de donar les gràcies a molta gent i no vull oblidar a Arantza Txintxurreta, Kristina Zuza i Josu López Gazpio”, ha continuat.

En aquestes sessions es tracten temes com les energies renovables, la mobilitat, els residus, l'aigua, els rius, els terratrèmols o el tren ràpid, temes que sovint poden semblar catastrofistes a la vista de les destrosses esdevingudes en l'últim segle. “Vull ser compassiu amb l'ésser humà, perquè genèticament es comporta de manera guiada per les emocions i sensacions del moment, i encara que coneix bé les conseqüències de les seves decisions, segueix amb la mateixa decisió. Però nosaltres volem donar una mica de marge a aquells que tenen un món millor en matèria mediambiental, energètica i estan fent un esforç per deixar-lo a la posteritat”, explica el premiat.

El premiat és Jokin Aldazabal. Foto: Dani Blanco

INTERNET
Gabi de la Maça (txantxangorria.eus))
Que agafi
la mà en Youtube aquell que mai hagi utilitzat alguna cançó basca per al karaoke del Txantxangorri. En el nostre món basc ens trobarem molt pocs. Ha escrit més de 2.200 cançons. Però, com comença un a prendre's aquest treball? De la Maça ha estat professor durant 37 anys, ara s'ha jubilat tres o quatre mesos, i és ell qui millor compta la trajectòria del Txantxangorri: “El Departament d'Educació va començar a organitzar Centres de Fiançament Idiomàtic per a acostar de manera informal al basc als adolescents del model B. Anàvem a aquests barnetegis d'una setmana amb els nostres alumnes, i la música basca era un dels meus instruments més importants. Abans de crear Youtube vaig començar a karaoke de cançons, però a partir de 2008 vaig començar a pujar-les a Youtube”.

Al llarg d'aquests deu anys ha posat subtítols des de cançons històriques de la cançó basca fins a les últimes novetats.

Gabi de la Maça no pensava que, quan va començar a crear aquest material per a motivar als alumnes, aquest fos el canal que més s'ha visitat en basc en 2017!

Gabi de la Maça. Foto: Dani Blanco

ETB
ha acollit amb “Alegria” el Premi ARGIA
d'Uxue Alberdi i Aitzol Barandiaran per la seva labor de seguiment
al Campionat de Bertsolaris d'Euskal Herria. En un ampli seguiment en la televisió pública, Barandiaran ha reconegut que ha estat un “esforç i esforç”, a més de “assumir riscos”. “El pes o l'essència del programa l'ha portat Uxue, jo he assumit el paper de guia de la sessió”, ens reconeix, i és d'agrair que surti dels rols habituals i ofereixi a l'espectador una dona experta.

Les actuacions han ofert eines per a l'audiovisual amb altres ulls i oïdes, han donat claus per a valorar el treball realitzat, han explicat la situació en la qual es trobava l'artista i en què condicionava la seva creativitat... S'han explicat i definit les característiques de cadascuna d'elles per a entendre el seu treball. “Uxue s'ha mullat molt i bé, amb respecte, valorant cada treball de manera sincera. I en aquesta vertiginosa frontera ha fet crítiques sinceres”, ha subratllat Barandiaran.

ARGIA ha premiat el treball realitzat pels dos joves que han participat en el tema, lluny de realitzar una actuació única.

Uxue Alberdi i Aitzol Barandiaran (Arg: Juan Mari Aburto (Blanco) .Dani Blanco)

FOMENT Ajuntament
de Pamplona, Àrea d'Igualtat “No

a les agressions sexistes, Iruñea aske”. Aquesta ha estat l'estratègia comunicativa de l'Ajuntament de Pamplona per als Santfermins 2017 en col·laboració amb diferents agents socials i col·lectius feministes. I aquesta és la raó per la qual rebem el Premi ARGIA de promoció.

Les festes són per a gaudir, per a caminar pel carrer, per a conèixer gent nova, per a lligar, per a ballar. Però la meitat de la societat ha de prendre mesures perquè cap home li espatlli la festa. I sabem el que són els Santfermins de Pamplona. Quina fama ha adquirit en els últims anys la capital navarresa durant les festes. “Ciutat sense llei”.

Els moviments socials i els grups feministes porten anys denunciant les agressions sexistes, i a Pamplona/Iruña les organitzacions han començat a treballar de la mà del moviment social. Ja ha començat a canviar el panorama, sota el lema “No a les agressions sexistes!” les mans vermelles s'han popularitzat als carrers, bars i txosnas, i ja no és tan fàcil dir que és una ciutat sense lleis. Encara que hi ha molta feina per fer, cada pas és important.

Accions de promoció premiades: Zaloa Basabe i Vanesa Eguiluz. Foto: Dani Blanco

Pirritx,
Porrotx eta Marimotots és
un grup de
pallassos creat entorn de l'associació de basca ‘Lasarte-Oria berreuskaldundu dezagun’. “Hi havia poca poesia i molta acció llavors, el propi nom l'expressa bé”, explica Joxe Mari Agirretxe ‘Porrotx’. Aquest grup, que es va posar en marxa en 1987 entorn de l'activitat cultural basca, ha complert 30 anys el mes de desembre passat i han rebut un merescut premi. “Se'ns va posar la pell de gallina quan vam tenir coneixement del premi. ARGIA és una referència per als bascos i ho sentim de prop. Els dos treballem en la construcció popular, i el basc és l'eina per a transmetre valors. Un premi que també vol dir empatia i col·laboració entre els més petits”, ha assenyalat.

“Vam néixer en payasismo clàssic, però a poc a poc ho hem creat mirant a la construcció de país, als temes socials. El nostre objectiu és donar una mica de color i mantenir valors a un món que va massa ràpid”, ha dit Agirretxe. I no ha volgut oblidar a tots els col·laboradors, músics, cantants i amics que han treballat amb ells al llarg d'aquests anys.

En l'apartat esportiu del festival es mesuraran Pirritx, Marimotots eta Porrotx (Aiora Zulaika, Mertxe Rodriguez i Joxe Mari Agirretxe). Ed: Dani Blanco

MERITORIO Artesans de la
Pau

En 2017 ha estat un gran assoliment d'aquest poble, el desarmament. Encara que el desarmament va ser sabotejat per tots dos estats, els ciutadans es van convertir en Artesans de la Pau i van aconseguir destruir les primeres armes a través de la desobediència civil. En els Premis ARGIA premiem la labor de comunicació, i no ha estat la comunicació, una de les claus per al desarmament? Els Artesans de la Pau, abans de la detenció de la policia en Luhuso, van comunicar a la ciutadania quina era l'acció i l'objectiu que s'estava duent a terme en favor de la pau. El missatge va ser ben entès pels ciutadans, i els mitjans francesos també van difondre altres visions sobre el tema. Els Artesans de la Pau van aconseguir una total legitimitat i, amb això, llibertat gràcies a aquesta comunicació. Després d'això, no va ser clau que es treballés la comunicació amb discreció i confiança entre famílies polítiques radicalment diferents a França perquè l'Estat francès aconseguís un canvi d'actitud? És a dir, amb Baiona com a eix per a aconseguir que els ciutadans no rebin la repressió de l'Estat quan es van desarmar de manera pública i a plena llum del dia?

Mixel Berhokoirigoin ha rebut el premi en nom d'Artesans de la Pau. Foto: Dani Blanco

En aquest enllaç podeu trobar la xerrada introductòria dels membres d'ARGIA en els Premis Argia.