Emile Zola deia "la curée" o "la massacre" a aquella onada d'assassinats i de violència que els soldats de Thiers, el burgès, portaven a París, després d'aquell Commune de 1871, per a purificar París d'anarquistes a la seva revolució. Es va vessar sang, els caps que es van enviar a Canaquia (Nova Caledònia), inclosa la gran Louise Michel. És la nostra història.

El Centre de Defensa de Notre Dona'm donis Landes pot ser buidat per a quan llegeixis aquesta columna –o no, qui sap–. Per a evitar l'augment de l'aeroport de Naoned (Nantes), des de 2009, s'ha consolidat en ell una nova estructura social, una pràctica de l'economia circular, un model de vida i de relacions diferents, en el cor d'una societat de consum frustrada. Però el poder i les empreses multinacionals no el veuen amb bons ulls i es preparen per a l'atac.

No obstant això, en tots els periòdics s'ha realitzat un estudi preliminar amb resultats que mostren que el 62% dels francesos està a favor d'expulsar forçadament i amb força als membres mandrosos de l'hippy.

Per descomptat, la gent corrent no mestressa a qui no viu com ell, que no s'ofega en la seva excreció quotidiana, que no beu la llet miserable de Lactalis, que no ve a treballar amb el cotxe dièsel, que la gent corrent no estima res.

Mestressa la matança per compte dels diferents, això sí.