No has trobat a faltar signatures en la revista que vas rebre a casa amb el nou any, lector? Si segueixes els temes mediambientals (sobretot), has de saber que Unai Break no continuarà emplenant aquestes pàgines. I no creguis que hem començat 2018 amb retallades, no, el canvi ha estat la seva decisió, i escriuré aquestes línies per a acomiadar-me d'un amic.
El periodista Unai Brea està ja immers en el mitjà de comunicació d'Uribe Kosta. Aquest mitjà de comunicació va néixer fa tres anys amb la unió de la revista UK i la web ukberri.net, i avui dia compta amb un equip de nou persones per a tirar endavant el setmanari Hiruka i la pàgina web del mateix nom. Al periodista, no obstant això, no li és desconegut aquest entorn, ja que ha treballat en l'UK fa uns quinze anys i, curiosament, el propi treballador que li va substituir en aquella època li ha retornat el testimoni.
Ha passat tretze anys treballant en ARGIA. Les deu últimes en l'equip de treball des de Lasarte, però abans col·laborant com tres freelance més. Ara ha hagut d'entrar amb força en Hiruka, que estan en procés de canvi, i segons el periodista “l'experiència adquirida en ARGIA ens servirà a l'hora de treballar alguns temes”. El setmanari ha canviat de disseny i ha donat més espai a les notícies breus en l'activitat diària de la web, per la qual cosa han preferit aprofundir en els temes de la revista. I al mateix temps pretenen renovar la web.
Acabava de començar el seu nou treball, però li vaig preguntar per les diferències. “Grandària”, em diu la primera paraula, “tant de l'equip de treball com del treball”, prossegueix rient, “l'espai que abans estic acostumat no té res a veure amb el d'avui i és una mica claustrofòbic”. Però no sols això, si en ARGIA els periodistes es reparteixen per temes, en Hirukan estan organitzats per pobles. De totes maneres, de moment, Brea treballarà més en labors de coordinació que en labors de redacció.
I a veure si en ARGIA continuarem veient la signatura d'Unai Brea, responeu: “De moment només em trobareu en l'hemeroteca. Però també tinc l'oportunitat del blog, i tinc intenció de posar-me en contacte amb ell quan passi aquest primer remolí i em situï”.
Santi Cobosen ahozko testigantzan oinarrituta, espetxearen erretratu bat da Zigor Olabarriaren Txori Urdinak liburua. Santi Cobosek (Leon, Gaztela, 1968) bizitzaren erdia eman du preso. Pairatu ditu torturak, jipoiak, muturreko isolamendua, FIES sailkapena; burutu ditu ihes... [+]