Fa dos anys Dani Martirena i Ana Ibáñez van publicar Hankaz gora du amak mundua zuen, que també és un llibre curiós.

I abans de començar amb el contingut hem d'esmentar el format. Qualsevol pot veure que aquest llibre no té fulles, o pot ser que sí, i que com un acordió passen text i imatges. En cada plegat tenim una caixa de cartó, en la part superior el text i a l'interior de la caixa els diferents elements que componen la imatge (cotó per a fer el núvol, petit avió de cartó, petits paraigües, forquilles de fusta…). És a dir, que el lector, en lloc d'estar davant d'un llibre ordinari, es troba amb una proposta de lectura i joc.

Si ens centrem en el contingut del llibre, en el desenvolupament d'un mateix, en el seu desig de ser, en les ganes, Jon vol ser Jone. “Però sense arribar a ser gran, té un somni amb el cor ple. Jon és una noia, des de petit, descalça o vestida de jaqueta”. Però per a arribar a aquesta expressió, abans d'aquesta expressió que apareix en l'última fulla, en l'últim calaix, tindrem notícies dels somnis i desitjos de Jone: “Jon vol ser major. I més coses. Les coses petites i grans”. I és que amb aquest inici els autors comencen a comptar tots els desitjos de Jone.

Els autors ens ensenyen que vol ser conductor de cotxes a través de 14 caixes i tres forats en cada orella, somiadors, aviadors pilots, mariners… I en cadascuna d'aquestes propostes podem llegir alguns comentaris, com quan diu que vol ser marí: “Per a travessar les mars, Jon vol trobar el saler ocult en el fons de la mar, inflant les teles de la barca. Vol saber on està el molí de les ones. Això és el que Jon vol saber de gran. I, voga voga voga, després tirar la veritat al món”. Aquests comentaris poden resultar massa elevats per al lector, que compte massa coses en un espai insuficient, fent que el text sigui pesat. D'altra banda, no es pot negar que aquests textos són poètics i imaginatius per a lectors més cultes. Aquest llibre, com diu Asun Agiriano en la contraportada, és “una llarga invitació a deixar lliure la ment per a escoltar els batecs del teu cor i posar en marxa els cervells”; no sols pel tema que tracta, sinó també per la forma en què han comptat aquest ser –Jon és la nena–, incorporant poesia i art. n