argia.eus
INPRIMATU
Ruth Lazkoz. Analitzant el costat fosc de l'univers
"El primer que es necessita per a fer ciència és no entendre res"
  • Ruth Lazkoz (Bilbao, 1971) es dedica a la ciència, però és difícil veure una bata blanca en un laboratori. Pertany al Departament de Física Teòrica de la UPV/EHU i compta amb pissarra i processadors de càlcul com a eina de treball diari. La tasca que ara té entre mans s'explica de manera senzilla: Einstein està reescrivint les seves equacions per a veure si l'energia fosca es casa bé amb el nou model que s'obtindrà d'elles. Tranquil, nosaltres tampoc ho hem entès.
Unai Brea @unaibrea2 2017ko abenduaren 22a
Zientzialarien lana ebaluatzeko sistemaz kexu da Lazkoz: “Ez da azpimarratzen zertan nabarmentzen garen, baizik eta zertan egiten dugun kale. Mundu akademikoan egunero gertatzen da hori”. (Arg.: Aritz Loiola)
Zientzialarien lana ebaluatzeko sistemaz kexu da Lazkoz: “Ez da azpimarratzen zertan nabarmentzen garen, baizik eta zertan egiten dugun kale. Mundu akademikoan egunero gertatzen da hori”. (Arg.: Aritz Loiola)

Fa un segle que vam saber que l'univers s'està expandint constantment, i en la dècada dels 90 ens vam adonar que aquesta expansió, a més, és cada vegada més ràpida, encara que els nostres models diguin el contrari. Al responsable li hem anomenat energia fosca, però no sabem què és. És a dir, de moment no és més que un concepte que hem inventat per a omplir el buit de la nostra teoria. He començat bé?

En general sí. L'energia fosca, o constant cosmològica, també coneguda com a tal, és un concepte simple matemàticament, però estudiem, per exemple, als éssers vius, i s'obtenen uns valors i altres en altres zones de l'univers.

I haurien de ser iguals?

Per descomptat! Només hi ha una física, perquè hi ha un univers. El problema és que aquesta lluita, per cridar-la d'alguna manera, està relacionada amb la suposició que existeix una constant cosmològica. Potser si tinguéssim un model teòric més flexible, les previsions estarien més prop de les dades que després observem.

La qüestió és que des que es va decidir que hi ha alguna cosa que es diu energia fosca, els físics porten anys treballant, sense tot just aclarir res d'això.

Sí, és cert. L'energia fosca és molt fosca i no s'ha avançat res, o almenys no s'ha avançat prou en termes de física severa.

L'últim llibre de Stephen Hawking, The grand design (El gran disseny, 2010), comença dient que “la filosofia ha mort”...

No comparteixo aquesta frase.

En aquest llibre, Hawking afirma que no necessitem déus per a explicar l'origen de l'univers, que la gravetat és la causa del Big bang. Però, en arribar a aquest nivell, no és lícit pensar que la gravetat no és sinó un nom més aviat de Déu, o més aviat de la divinitat?

Però Déu és una part molt reduïda de la filosofia. Si vols rebutjar les coses que et fan sentir-te incòmode, no pots ser físic. Si et sents més còmode pensant que hi ha un déu, res t'empenyerà a aprendre més. “Aquí està Déu, no miris més enllà, la resta està oculta i és un secret”. Des del moment en què introdueix a un Déu, ja no hi ha ciència. I m'és igual que aquest Déu sigui un ésser que tingui la figura d'un home barbut o alguna cosa per l'estil.

No obstant això –perdó insistir–, com s'ha d'actuar, per exemple, respecte a l'anomenada singularitat que la pròpia ciència ha admès que està fora del seu àmbit, és a dir, respecte al moment anterior del Big bang?

Amb humilitat. No ho entenem, doncs d'acord. El primer que es necessita per a fer ciència és no entendre res.

En qualsevol cas, treballar en cosmologia no et porta contínuament a les grans preguntes existencials que tots tenim al cap? La dels Grossos: Per què hi ha ‘alguna cosa’ i no ‘neda’?

No, jo soc més pràctic. Almenys els físics d'aquesta facultat no caminem donant tornades a això, a saber què hi havia abans del Big bang, etc. És cert que en la vida d'un físic normal les coses del treball estan constantment tornades al cap; quan estic fent el sopar em recordo de les últimes dades que m'arriben del telescopi i crido a un company per a comentar-li alguna idea sobre aquest tema. Però no ens obstinem especialment en l'aspecte existencial del tema.

S'estima que l'energia fosca a la qual s'ha fet referència anteriorment representa prop del 70% de l'energia total de l'univers.

Sí, i el 25% és matèria fosca. La matèria que coneixem és només el 4%.

No sols és una energia fosca, sinó també una matèria fosca. Què és això?

Ningú ho sap. Però hi ha candidats teòrics, nosaltres hem treballat aquí amb alguns models. Les partícules han de ser molt febles, estranyes. Pots construir un model matemàtic, predir com serà el seu comportament... El problema és que encara no s'han detectat mai. De totes maneres, no soc expert en això, perquè no és el meu camp de treball.

Tot això em recorda una frase del gran físic Leonard Susskind, que situa a la mateixa altura a la ciència actual i als homes de les coves que van començar a formular les seves primeres preguntes sobre els enigmes de l'univers.

Estic completament d'acord.

Per a acabar: el vostre dia a dia no és només ciència. Aconseguir finançament, tirar endavant projectes... i haver de publicar alguna cosa permanentment en revistes especialitzades.

Crec que el problema més greu són els sistemes d'avaluació del nostre treball. Algú publica molts articles en revistes? Perquè vegem en quina falla, no en quina ha fallat bé, no en què ens posem en relleu, sinó en què fracassem. Això ocorre tots els dies en el món acadèmic.

Fisika eta elitismoa

“Gaur egun ez dago duela mende batekoak bezain fisikari ospetsurik (Einstein, Bohr, Schrödinger...), Stephen Hawking izan ezik agian. Esaten da hamarkadak daramatzagula fisikan aurrerapauso handirik egin gabe, baina orain gutxi egin da grabitate-uhinen aurkikuntza, eta hori arrakasta handia izan da. Uste dut fisikaren aro hau datuen aroa modura gogoratuko dela zientziaren historian; ezagutza asko zabaldu da eta jada ez da hain kontu elitista. Lehen fisikari gutxiago zegoen, eta alde handiagoa zegoen nabarmentzen zirenen eta gainerakoen artean”.