Ens ha fet broma vostè de la seva crida.
Sí, el meu cognom L'Hankari, gairebé el mateix so que la paraula “lehendakari” baitu.Kar, ja…
Vostè no és president d'Arrife, evidentment...
No, soc emprenedor nascut en Arrif. Vaig estudiar sociologia, viu a Cadis (Espanya), lluitant per la nostra identitat i la nostra cultura, perquè vull millores de tota mena per al nostre país, un país accessible a tots, un país que tingui en compte tota la diversitat del Marroc. Molts no li ho imaginen, però hi ha molts marroquins dins del Marroc, té una infinitat d'identitats i cultures. A mi m'agradaria un país democràtic, un país en el qual puguin entrar tots.
Tots i totes les llengües.
No m'agrada tenir una llengua principal, d'una banda, i uns quants segles, per un altre. Tots –i totes les llengües– tenim dret a viure en igualtat. La situació no és còmoda, perquè hi ha un gran centralisme al Marroc i les perifèries estan descartades. El d'Arrife, no obstant això, és un cas especial, ja que mai ha tingut una relació de submissió amb el Govern marroquí. Arrif compta amb una història i un camí propi. Aquí tenim la república proclamada per Abdelkrim Jatabi de 1921, la primera que es va constituir mai a Àfrica, que va durar entre 1921 i 26, o la lluita entre 1958-59 i el genocidi provocat per Hassan II.ak. I ara, com llavors, no volem una altra cosa que actuar d'igual a igual, amb la nostra cultura i amb el mínim benestar de la nostra llengua: infraestructures, hospitals, universitats… Després de la revolta de 1958-59, Arrif va ser declarat zona militaritzada i es manté amb aquesta denominació.
L'escriptor Mohamed Xukri deia que havia fet d'Arrife a Tànger perquè no tenia res a menjar a les muntanyes.
Res. Hi ha cultius, però només dona per a sobreviure. No hi ha molt de terreny i, encara que la mar sigui a prop, els pescadors no tenen suficients vaixells per a afrontar la pesca com cal. En l'actualitat, el cànnabis i els diners que els emigrants envien són l'única font d'ingressos.
Al Marroc es parlen diversos idiomes.
D'una banda, l'àrab clàssic, la llengua estàndard, que no es parla, però que s'ensenya a l'escola. Tens un llenguatge culte que s'utilitza en els informatius, en els textos escrits, en la literatura, etc. D'altra banda, al carrer, els d'origen marroquí parlen una dahira entre el berber i l'àrab, i d'altra banda, també es parlen tres variants de l'amaziger: tarifit Arrifen, tamazig han eta hemen i taxelhiyt Atles.
Quina és la situació actual de l'Amazigera?
Des de 2011, és amazigera oficial al Marroc, juntament amb l'àrab. Aquesta oficialitat, no obstant això, és un paper cremat, ja que, per exemple, no es pot anar als tribunals i parlar d'amazigismo. Al costat d'aquesta oficialitat mediocre, es va crear l'institut Ircam de la cultura i la llengua amazigera, que ha servit per a visibilitzar la llengua. De no ser reconegut i fins i tot perseguit, ha passat a ser reconegut i oficial en l'amaziga.
Es va crear l'institut Ircam, però en lloc de contribuir a l'estandardització de l'idioma, l'institut ens posa traves, en lloc de triar un alfabet operatiu, senzill i d'ús en les noves tecnologies, que va aprovar l'alfabet tefeina, de l'any 3.000 abans de Crist, que actualment no ens serveix, o que necessitaríem per a adaptar-nos a les noves tecnologies.
“Molts no li ho imaginen, però molts marroquins estan dins del Marroc, té moltes identitats i cultures”
Sembla un disbarat…
Es tracta d'una decisió del Marroc, adoptada a través de l'institut Ircam, en la qual també va participar. La raó també és evident. Com el capítol popular algerià havia decidit l'alfabet llatí, el Marroc temia que els parlants de l'amazigera s'unissin, s'enfortissin. Fa cinc anys es va implantar a les nostres escoles l'ensenyament de l'alfabet tefeina, i els nens l'odien, perquè és una cosa tan complicada.
Quin és, doncs, la teva lluita?
Vaig néixer en el si dels moviments socials, de les associacions culturals de l'Amazigera, dels grups feministes, dels defensors dels drets humans… Vaig néixer en el seu si i estic treballant en el seu si. I, mentrestant, aprenc a amazigar, perquè no sé llegir ni escriure correctament. Utilitzem un tipus de Tariit en whatsapp i en la resta, gens estandarditzat.
Quina és la vostra prioritat?
Estandarditzar Amazigera per a aprendre a escriure correctament. No tenim nusos verbals torts. També tenim monolingües en Arrife. Mira, t'ho explicaré. Recentment hem detingut a Casablanca a uns 55 detinguts sota l'excusa de les lluites d'Arrif de l'any passat. La mare ha anat a visitar al seu fill a la comissaria i, quan ha començat a parlar de tarifes, els guardians s'han negat a parlar-li, cridant i cridant, en àrab. Llavors la mare, que no sap parlar més que de tarifes, es va quedar mirant al seu fill amb llàgrimes en els ulls, mentre va durar la visita. Idioma oficial, diuen, amazigera al Marroc! Serà possible? En el curs de Garabide tens la història que ens va contar Jon Sarasua: agafa el gripau i fica un pot en aigua bullent. Molt aviat farà un salt. En canvi, agafa el gripau, fica un recipient en l'aigua i comenci a escalfar-lo lentament. Allí es courà el gripau. Així som.
Està tot perdut?
No, en el nostre cas, la transmissió dura. En Nador i Al-Hoceima, per exemple, només es parla de tariit. En Atles, parlen en el seu dialecte, i el mateix en el sud. Molta gent parla a l'amaziga, molts. En el cas dels emigrants, hi ha de tot, alguns tenen consciència de l'idioma i el transmeten a l'Amaziga. Uns altres, en canvi, no. Nosaltres hem estat reconeguts com a ciutadans de segona, ens han volgut ficar al cap que el nostre idioma no servia per a res, que no valem res… Els cognoms també els tenim així. Quan van posar en marxa el registre, els nostres no sabien àrab. Els funcionaris, per contra, no sabien amazizar. No obstant això, els funcionaris ens han de donar el nom dels nostres noms, però no els cridem nosaltres. “Encara que sigui un sobrenom”. I així som, un “Herrena”, un altre “Burusoila”, aquest “Betoker”… i així han romàs diferents denominacions. L'arabiada que hem sofert ha estat terrible, han deformat els noms de pobles i ciutats. En el nostre Tetour, és a dir, “ulls”, els parlants àrabs han fet a Tetuan un nom que no té significat. O ho han fet en Chedchaou, “branques”. El que abans significava ja no té significat.
Euskal Herrian jasotako ordenagailuei bizitza berria emango diete: TxikiLinux sistema eragilea erabiliz, Amazigh herriko haurrek erabiliko dituzte, horretarako hamabi gela informatiko sortuz. Oinarrizko hezkuntzarako sarbiderik ez duten eskualdean egingo dute proiektua.
Hizkuntza tipologiaz ez baina amazigerak eta kurduerak bizi duten prozesu simetrikoaz jardun du Karlos Zurutuza kazetariak: “Prozesu polit eta bitxi baten lekuko izan naiz. Egun batetik bestera, eta literala da hori, bi komunitateok euren hizkuntzei eusteko hartu duten... [+]
Khalid El Haddadi, Rifeko ekintzailea eta datozen udal hauteskundeetan EH Bilduk Bilbon aurkeztu duen zerrendako kidea Bizkaiko hiriburura itzuli da epaileak baldintzapean aske utzi ostean. Bere amaren hiletara zihoala Marokoko segurtasun indarrek atxilotu zuten, muga... [+]
Azken bi urteetan Rifeko iparraldean izandako matxinadan parte hartzeagatik kartzelan zeuden zenbait preso indultatu ditu Mohamed VI. erregeak. Nolanahi ere, Naser Zafzafi eta mugimenduko beste pertsona ezagun batzuk ez daude indultatuen artean.
Protesten lau liderrek hogei urteko espetxe zigorra dute eta guztira 53 auziperatu izan dira.
Gutxieneko eskubide demokratikoak eskatzen ari dira Marokoko Rif eskualdeko bizilagunak, joan den azarotik. Uztailaren 20ko “milioien martxa” amaitzean irakurri dute protestetako buruzagietako bat den Naser Zafzafik espetxean idatzitako mezua.
Rif eskualdeko protestek ez dute etenik eta tentsioa gora doa. Milaka polizia eta militar atera ditu Marokok kalera, baina ez dute lortu oraingoz herritarren manifestazioak geldiaraztea.
Aljeriako parlamentuak ia aho batez onartu du Abdelaziz Buteflika presidenteak duela bost urte aginduriko konstituzio erreforma. Neurri horren bidez, besteak beste, Aljeriako hizkuntza koofizial bilakatu da amazigera, baina arabiera baino maila bat beherago geratuko da.