Som innombrables per a aprendre en el procés soci-polític que requereix el canvi. Per tant, necessitem observatoris renovats i altres perspectives. En definitiva, el futur no està escrit, estem escrivint amb les apostes d'avui. En aquest sentit prenc la lliçó del procés català, una lliçó de reflexió que el procés català genera en el d'aquí. Davant el mirall el d'allí ens ha despullat, a la vista del que tenim, a la necessitat de repensar alguns dels nostres relats… Si alguna vegada caminarem amb garanties el procés motor cap a la república basca.

Hem vist a la societat civil i política en el mateix jou, els carrers, les institucions i les urnes en una adreça compartida, els antisistemes fent costat a les institucions, inclosa la policia local. L'Ajuntament i el Parlament de la mà… Plans de contingència a triar, intel·ligència col·lectiva… Portant a la pràctica la teoria de la política, allí, malgrat les dificultats.

El català ens dona motius per a repensar l'àmbit i el model de la política, si és que deixem els nostres laberints i l'inventem en una direcció clara i àmplia per a la república basca, més enllà de les grans paraules. Diuen que és el procés, perquè quan els canvis són profunds, és el que requereixen, un procés llarg, circular, fluctuant, retrospectiu i complex. Portem anys representant la independència d'una manera senzilla, com si fora a la nostra mà. Però no, Catalunya per exemple, i estem on som, en el port. Per descomptat, si no fem el que és a les nostres mans, es va acabar! Per tant, un dels objectius ha de ser el bilateral, perquè el futur Estat sigui reconegut. Però per a això cal fer creïble el camí en la societat.

A Catalunya estan en l'autocrítica, perquè estan en el camí de l'ensenyament. Un d'ells m'ha donat una llum molt especial, és a dir, que s'ha debatut molt de sobre el procés, però res sobre la soci-economia del nou Estat. A Euskal Herria també ho trobem a faltar, la qual cosa un Estat Basc oferiria avui dia sense que ho oferís l'autonomia. Al cap i a la fi, si la majoria aposta per la sobirania social és perquè ho veu en el camí del benestar, o no és una aposta. I en això encara no ho hem inventat.

Faig meves les paraules clau que el president sortint de Catalunya va pronunciar al principi de la seva marxa per a entendre el repte del procés: Paciència, Perseverança i Perspectiva. Els tres, i des d'una forta flexibilitat, el pragmatisme transformador, que no té res a veure amb el pragmatisme limitador que domina actualment. Però per a això necessitem nous actors, que no siguin suficients; i en això, de nou, Catalunya com a referent.