El barri d'Araotz es troba en Oñati. No obstant això, per a ser un barri de Guipúscoa, la zona té una cosa especial, alguna cosa que no es veu en la resta: Araotz compta amb espècies de clima atlàntic que es troben en la resta de Guipúscoa i que necessiten zones humides i temperades. Però com si la proximitat del vessant mediterrani ho contaminés, en les muntanyes d'Araotz es poden veure també zones de paisatge mediterrani amb fauna i flora autòctones. La mescla d'aquestes dues condicions i la riquesa dels diferents hàbitats que alberga el paisatge converteixen a Araotz en un espai singular per a l'acostament i la fascinació de qualsevol persona interessada en la fauna i la flora, i en general en la naturalesa.

Lloc de trobada dels llangardaixos del País Basc

Al País Basc existeixen tres espècies de llangardaixos: Llangardaix verd, llangardaix schreiber i gardatillo. El llangardaix verd és el més comú en el vessant atlàntic, on el clima és més humit. El llangardaix Schreiber també es limita al vessant atlàntic, però té les diferents necessitats del llangardaix verd i no es troba tant. Gardatxo, de zones seques i assolellades, és un llangardaix de la zona mediterrània, més comuna a Àlaba i en el sud de Navarra.

Al País Basc, el gardatxo i el llangardaix verd són bastants les zones que viuen a prop les unes de les altres. El llangardaix verd i el llangardaix schreiber són alguns dels llocs en els quals es troben. El llangardaix Schreiber i el card de moro són menys les zones que viuen a pocs quilòmetres de distància, però els tres llangardaixos viuen en la mateixa vall, només es coneix un dels nuclis que conviuen en el mateix espai: Araotz.

Aquest fet, més enllà de la mera curiositat, té una gran importància per als herpetólogos que estudien la vida i la biologia dels rèptils. De fet, aquest espai en el qual conviuen o competeixen les tres espècies es pot convertir en un excel·lent laboratori natural per a analitzar els modes de vida, les lluites, les demandes de microhàbitat o els ritmes dels llangardaixos. Quina és l'estratègia de cadascuna de les tres espècies per a sobreviure en la zona de competició? Hi ha algun llangardaix que sobresurti dels altres? Comparteixen o tenen ben repartits els àmbits de cadascun? Respecte a la resta de les zones en les quals viuen aquests llangardaixos, es comporten de manera diferent els d'Araotz?

Gardatxo en Araotz. Crònica d'una troballa

El fet d'haver vist els tres llangardaixos d'Araotz no és cosa de molt de temps. Encara que sembli mentida, en el segle XXI encara es desconeixen les divisions de moltes espècies d'Euskal Herria: on estan, on no estan. I si parlem de rèptils, res més a dir. El llangardaix schreiber es va descobrir per primera vegada en Araotz fa un any. El cas del gardatxo també és un clar exemple. Fins al començament d'aquesta primavera a Guipúscoa mai es van trobar gardatxis. Per tant, es pot dir que l'única població coneguda a Guipúscoa és la de gardatxo descoberta en aquesta primavera en Araotz.

Des del primer dia d'observació del Gardatxo, coordinat per la Societat de Ciències Aranzadi, un grup de biòlegs i naturalistes treballa en el mostreig de les terres d'Araotz. Durant la primavera s'han realitzat sortides i mostrejos amb l'objectiu de conèixer la zona prenent com a punt de partida amfibis, rèptils, odonatos, papallones i plantes.

Els aiguamolls, les ribes dels rius, les zones de ginebre... i els murs, han observat antigues parets de pedra calcària amb l'objectiu d'augmentar el coneixement dels rèptils i més concretament dels llangardaixos.

A les muntanyes d'Araotz, la persona que havia aixecat les pedres per a construir les parets, no pensava mai que no sols separés les terres, sinó que el vell mur servís també per a unir els llangardaixos. De fet, en les antigues parets calcàries d'Araotz, els ulls de llangardaix són tres i els tres diferents.

LLANGARDAIX VERD (LACERTA BILINEATA)

L'espècie de llangardaixos més comú del vessant atlàntic. El dors sol ser verd, plagat de petits punts negres i el ventre groc. Les femelles solen tenir dues o quatre ratlles blanques a banda i banda de l'esquena. D'aquí el seu nom científic (bilineata). En l'època ugal els mascles tenen el cap blavós.

LLANGARDAIX SCHREIBER (LACERTA SCHREIBERI)

Només es pot trobar en la Península Ibèrica. A Galícia és abundant i a mesura que s'acosta al País Basc, la distribució es va estrenyent: També es redueix a l'est de Bizkaia i Àlaba, i és poc comú en l'est de Guipúscoa, sent una cita dels anys 80 l'únic testimoniatge, en Jaizkibel. Els mascles solen tenir l'esquena més verda, amb petites taques i en l'època de proliferació tot el cap se'ls torna blau fins al coll. Les femelles presenten taques més grans a l'esquena i presenten un color marró al capdavant i esquena. Són Egoitz Alkorta i Ander Izagirre els que han visitat per primera vegada aquesta espècie d'Araotz.

GARDATXO (TIMON LEPIDUS)

El llangardaix més gran d'Europa. Es tracta d'una espècie de clima mediterrani a la qual li agraden els espais oberts. Es caracteritza per les seves taques blaves en els costats de l'esquena i per la seva gran grandària. Ibai Ugarte és el que ha vist per primera vegada en Araotz i, per tant, a Guipúscoa.

Cirauna
(Anguis fragilis) Sugandillas:

Muro sargantana (Podarcis muralis) Sugandila marró
(Podarcis liolepis) Sugandila vitalista (Zootoca vivipara)
Serps:

Serp llisa del Nord (Coronella austríaca) Serp llisa
del Sud (Coronella girondica) Serp corbata (Natrix
astreptophora) Serp viperacara (Natrix maura) Serp esculpión
(Zamenis longissimus) Serp cantauriana (Vipera seoanei)
Mosques:


Gardatxo (Timon lepidus) Llangardaix verd
(Lacerta bilineata) Mosquit Schreiber (Lacerta schreiberi)