El diumenge, 1 d'octubre, dia del referèndum a Catalunya. La redacció d'ARGIA ha decidit fer una aposta: malgrat ser un equip petit, tots els periodistes es posaran a seguir el tema. Dos periodistes des de Barcelona, la resta des de casa, organitzats en grups per torns, entraran en el remolí de la informació des de les 04.00 de la matinada fins a les 4.00 hores de l'endemà. Recollint testimoniatges, buscant dades o escrivint notícies, recollint material que estan enviant els bascos des de Catalunya, informant la gent a través de tots els canals disponibles... i l'endemà, com de costum, enviarem la revista a la impremta i seguirem amb les reaccions en la xarxa. Un grup de treball procedent de la cultura del periodisme en paper podria servir per a imaginar el salt que s'ha fet amb força al món digital. Resultat: L'1 d'octubre ARGIA va rebre el major nombre de visitants de la seva història en la web, centenars de milers de persones en les xarxes socials i un grup de treball que compartia el sentiment d'haver aguantat bé el difícil repte.

Si bé a les generacions joves ens costa imaginar un món sense Internet, fins fa poc ho ha estat. Igual que les relacions humanes estan canviant, la manera de fer periodisme també ha canviat. Segons recorden els veterans, les informacions i cròniques que s'envien en temps real per correu electrònic, s'enviaven manuscrites i es mecanografiaven en redacció, o es feien arribar en disquets a la redacció, enviant-les amb autobús des de nombrosos racons d'Euskal Herria. Des del moment en què es produïa la notícia fins a la seva publicació, els tempos eren uns altres; no hi havia més remei que treure un setmanari en una redacció.

No s'han complert dues dècades des que ARGIA va començar a canviar tot amb la seva finestra en la xarxa. En 1997, juntament amb Ttipi Ttapa, va obrir el camí del periodisme en basc en la xarxa, abans que la majoria dels grans mitjans de comunicació castellans del País Basc, encara que Internet encara generava grans controvèrsies i recels en el sector. Mataria Internet el paper? Com mantenir econòmicament els projectes?

Atès que l'objectiu principal d'ARGIA ha estat la difusió, va decidir des del principi no posar un cadenat al contingut en línia. La web permetia que les revistes que arribaven a les llars cada setmana es poguessin posar a la disposició de forma oberta, així com centenars d'entrevistes prèviament digitalitzades entre 1963 i 1996. D'aquesta manera, es pretenia donar un servei en línia més complet als subscriptors i arribar a un públic que difícilment compraria la revista en el quiosc. No obstant això, les dificultats eren enormes, ARGIA havia de complir la seva funció en la xarxa i havia de trobar un plantejament econòmic que li permetés reprendre d'alguna manera la inversió.

A pesar que en 2002 van estar a punt de tancar la web, una pregunta es va imposar en la redacció de Lasarte-Oria: “És possible el projecte de comunicació d'ARGIA sense estar en Internet?”. Van decidir que no, i des de llavors, fins a 2017, el projecte ha arribat fent petits passos.

Claus per al treball d'ARGIA

La intenció d'aquest reportatge no és fer un repàs cronològic dels projectes i passos que s'han donat en la xarxa al llarg d'aquests vint anys, sinó compartir com entenem Internet per a explicar amb quines bases treballem de cara al futur.

Periodisme independent: En el contrapunt dels mitjans de comunicació, dependents de bancs, multinacionals i partits polítics, intentem aportar claus per a conèixer i interpretar el món en el qual vivim. Anem cosint una narració coherent de l'actualitat, posant en el centre les inquietuds i interessos de la ciutadania, en lloc dels poders elitistes.

Funció social: A més de treballar l'agenda pròpia, fem un seguiment dels esdeveniments que interessen a la nostra comunitat. Per a això, intentem donar cabuda als debats i iniciatives ciutadanes que es reuneixen entorn de temes diversos, conscients que no tenen cabuda en la majoria dels mitjans de comunicació.

Valors a la pràctica: Molts dels temes que treballem són els valors transformadors que ARGIA fa seus, per la qual cosa intentem posar-los en pràctica en l'empresa i en el funcionament diari dels treballadors.

Velocitat i molts formats: Internet exigeix un ritme ràpid i les revistes que traiem en paper tenen la seva pròpia lògica. Igual que la xarxa pot ser frenètica en el ritme, els setmanaris, Larrun i Claus de l'Actualitat ofereixen un alè per a treballar la informació amb una altra profunditat. No obstant això, és innegable que Internet ho ha accelerat tot.

Cultura lliure: En un llenguatge tan petit com el nostre, com a creadors de contingut, preferim la col·laboració lliure. Distribuïm tots els nostres continguts sota llicència Creative Commons, ens alegrem que altres mitjans o agents difonguin els nostres continguts i tractem de donar difusió als continguts dels mitjans de comunicació amb llicència CC-BY-SA. No obstant això, la concessió de subvencions a Internet per part de les institucions públiques d'acord amb les estadístiques dels llocs web –sense tenir en compte molts altres factors– fa difícil que els mitjans de comunicació en basc vulguin ampliar al màxim la seva informació –reduint la seva capacitat d'influència–, ja que el nombre de visites al seu lloc web és motiu de preocupació. En ARGIA, en aquest cas, donem prioritat a la difusió de la nostra informació, encara que algunes pràctiques no porten visites a la web.

Projecte multilingüe centrat en el basc: ARGIA és un projecte que es fa en basc, un agent per a la normalitat lingüística. Sense perdre mai de vista això, considerem que la xarxa és una excel·lent plataforma per a proporcionar informació en el major nombre d'idiomes possible. En el canal ARGIA English oferim informació d'Euskal Herria en anglès, i en els mitjans en els quals col·laborem a nivell internacional publiquen continguts d'ARGIA en altres idiomes com El Salt de l'Estat espanyol, La Directa dels Països Catalans o Sermos de Galícia, per exemple. De tant en tant realitzem experiments: Escrivim un reportatge sobre la Korrika, la repressió que els bascos van sofrir durant segles per part dels Estats espanyol i francès com a comunitat lingüística, traduïm a 39 llengües en auzolan, i ens dirigim a la difusió de la nostra veu a tothom.

Contingut multimèdia: Començant pels vídeos solts, ens hem dirigit als programes de televisió Hitzetik Hulera, Beranegi, Damutuko Zaute o Zautela. A més, els bascos estem construint el canal Multimèdia que fa de magatzem el material audiovisual que anem creant des de l'univers d'Internet. En ella es poden trobar més de 2.500 reportatges, entrevistes, documentals, conferències, vídeos populars, curts i molt més.

Projecte integral: El paper alimenta la xarxa i la xarxa el paper. Produïm un setmanari, una pàgina web, una revista mensual de Larrun, un anuari de Les Claus de l'Actualitat, un Hort Vital o llibres com Zuloan. ARGIA La gent, amb la seva aportació econòmica, impulsa tot el projecte, no té un producte concret, per exemple, el setmanari “comprant”.

Removent des de petit: Preocupats per la situació política i econòmica actual, des de la nostra petitesa intentem impulsar valors que sempre posen a les persones en el centre.

En un any 1.000 ARGIA Más gent nova

Pello Zubiria deia el següent en el reportatge sobre el 10 aniversari d'ARGIA en 2007. “En una cultura petita, un petit grup professional té altres possibilitats de competir gràcies a Internet. No resol el món, però li dona noves oportunitats si a més de talent, coratge i ganes de treballar encerta a aprofitar aquestes oportunitats”.

Ajudats per l'efecte català, les dades d'octubre han estat els millors de la història d'ARGIA. Segons Google Analytics, ARGIA ha rebut en la seva pàgina web més de 213.869 visites al mes; en el mateix període de temps en Facebook hem arribat a 1.980.323 persones amb enllaços, fotos o vídeos; en Twitter els tuits enviats per @argia han superat els 4 milions de reproduccions –sense tenir en compte el contingut d'ARGIA que cada redactor ha enviat del seu compte–; Instagram està tenint més de mitjana que 1.200 membres.

En Internet el treball realitzat per ARGIA té un preu: cada vegada som més persones. Des que al desembre de l'any passat es modifiqués el model de subscripció, en un any s'han sumat mil nous socis per a impulsar econòmicament el projecte. Ni tan sols els més optimistes antics haurien pogut imaginar la situació.

La il·lusió per continuar treballant intensament en equip és que tot és possible gràcies a la força de la gent. Fent periodisme, ens comprometem a continuar actuant des de petit, convençuts que sense informació no hi ha democràcia. Reivindiquem la importància dels mitjans de comunicació independents i volem impulsar la sobirania en l'àmbit de la informació.