Són paraules d'Asier Etxenike recollides en la revista Alea: “El nostre entorn és més euskaldun del que creem, però hem de ser conscients d'això, hem de conscienciar-nos i aprofitar les oportunitats que tenim per a viure en basca...”

Aquesta idea es van reafirmar en el XXII Congrés d'Euskaltzaindia celebrat a Vitòria-Gasteiz. Jornada Jagon. Tal com allí es va explicar, la VI. L'Enquesta Sociolingüística mostra que tres de cada quatre alabesos d'entre 16 i 30 anys són vascoparlantes. L'ús global del basc, si no és més que el 5,6%, ha pujat 1,3 punts entre 2011 i 2016. Els nens i adolescents aportarien dades més altes, sens dubte. El Gran Duc, després d'haver dedicat gran part de les seves tropes al Gran Duc, va veure que el Gran Duc se li escapava de les mans, ho va fer amb tal força que se li escapés l'espatlla. En aquesta jornada es va explicar que el Mesurament de l'Ús de Carrer també mostra una tendència a l'alça.

En la jornada van participar representants de diverses iniciatives ciutadanes, professionals i institucionals que estan impulsant aquesta positiva evolució. Les llums i les ombres del procés es van mostrar en un to molt equilibrat i mesurat. Sensacions de futur, en general, esperançadores i il·lusionants.

No obstant això, el Cap de Línia, però hem acabat d'una. Per què? Una de les preocupacions i queixes més greus dels oradors es va imposar a les altres: Testimoniatge brut del Comtat de Treviño. De fet, si Àlaba és –o hauria de ser-ho– “no és Àlaba” pel que fa al basc. Així ho va dir Pilar Ansotegi, de l'associació Gutxisolo, que va aportar molts arguments significatius a aquesta afirmació.

Els passos que s'han donat en el Comtat de Treviño són admirables, entre altres, l'obertura de la ikastola en La Pobla d'Arganzón. A més d'explicar els passos donats, el representant de la regió també va ser portaveu d'altres veus. Si no fossin greus, podríem qualificar d'esperançadores algunes anècdotes sobre el basc; per exemple, que els guàrdies civils posin controls als voltants de les ikastoles. El basc sembla ser perillós en la comunitat de Castella-Leon, però també totalment estranger. Tan estranya com les llengües d'Àfrica o Àsia, que no tenen ni la més remota bretxa en l'oficialitat de la comunitat autònoma. D'altra banda, estan més enllà de les competències de les institucions alabeses; “no és Àlaba” pel que fa al basc. A conseqüència de tot això, en l'esforç per impulsar el basc tot es converteix en dificultat i obstacle.

El relat de Treviño recordava als oients les terribles vivències del franquisme. L'únic agafador que tenen és la protecció de la ciutadania. Comparant amb la situació que es viu en la zona, el canvi en els territoris d'Àlaba (uns altres) és evident. Per això, si la inèrcia pesada del feixisme se superarà a Espanya, en la transformació radical que hauria de tenir la Constitució caldrà reconèixer les llengües locals. Mentrestant, Àlaba és més euskaldun, sí, però…